Salta al contingut

PREGUNTES QUE ES FAN ELS JÓVENS

Estic preparat per a anar-me’n de casa?

Estic preparat per a anar-me’n de casa?

 La idea de mudar-se potser emocionant i inquietant al mateix temps. Com pots saber si estàs preparat per a viure pel teu compte?

 Analitza els teus motius

 Hi ha molts motius pels quals podries decidir anar-te’n de casa, alguns d’ells no serien els millors. Per exemple, un jove anomenat Mario afirma: «Volia anar-me’n de casa per a evitar les responsabilitats que tenia».

 La realitat és que probablement tindràs menys llibertat si et mudes. Onya, una jove de 18 anys diu: «Si te’n vas de casa, hauràs de fer les tasques de casa tu mateixa, cuinar per a tu, pagar les factures i no tindràs als teus pares a prop per a ajudar-te».

 En resum: Has d’entendre perquè vols anar-te’n de casa, per a saber si estàs preparat.

 Calcula les despeses

 Jesús va dir: «¿Qui de vosaltres, si vol construir una torre, no s’asseu primer a calcular-ne les despeses i veure si té recursos per a acabar-la?» (Lluc 14:28). Com pots «calcular les despeses» per a poder anar-te’n de casa? Fes-te un autoanàlisi sobre els següents temes.

SAPS ADMINISTRAR ELS DINERS DE FORMA RESPONSABLE?

 La Bíblia diu: «Els diners són una protecció» (Eclesiastés 7:12 TNM).

  •  Et costa estalviar?

  •  Eres un comprador compulsiu?

  •  Tens el costum de demanar diners als altres?

 Si has contestat que si a algunes d’estes preguntes, el somni d’independitzar-te es podria convertir en un malson.

 «Quan tenia 19 anys, el meu germà se’n va anar de casa. En menys d’un any es va quedar sense estalvis, el seu cotxe va ser embargat, els bancs decidiren no fiar-li més diners, i va suplicar tornar a casa.» (Danielle)

 Què pots fer ara: Pregunta als teus pares les despeses que tenen cada mes. Quines factures arriben i com s’organitzen per a pagar-les? Com aconseguixen estalviar?

 En resum: Aprendre a gestionar els diners ara, mentres encara vius en casa, et prepararà per a enfrontar-te a possibles dificultats econòmiques quan visques a soles.

ERES DISCIPLINAT?

 La Bíblia diu: «Perquè cadascú portarà la seua pròpia càrrega» (Gàlates 6:5).

  •  Deixes les coses per a després?

  •  Han de recordar-te els teus pares que faces les teues tasques de casa?

  •  Tornes més tard a casa del que t’havien dit els teus pares?

 Si has contestat que si a alguna d’estes preguntes probablement et resultarà més difícil ser responsable quan visques pel teu compte.

 «Quan vius a soles, hi ha tasques que particularment no t’agraden però has de dedicar temps per a elles. Ningú et dirà que les faces. Així que has de motivar-te i intentar mantindre una rutina.» (Jessica)

 El que pots fer ara: Durant un mes, intenta complir el màxim de tasques que pugues a casa. Per exemple, neteja la casa tu a soles, llava la teua roba, compra el menjar, cuina cada nit i llava els plats després. Açò et donarà una idea del que enfrontaràs quan visques a soles.

 En resum: Ser disciplinat és bàsic si vols viure a soles.

Viure a soles sense estar preparat, és com saltar d’un avió sense saber com usar un paracaigudes.

ERES ESTABLE EMOCIONALMENT?

 La Bíblia diu: «Però ara desfeu-vos de tot allò que siga ira, enfuriment, malícia, injúries, paraules deshonestes» (Colossencs 3:8).

  •  Et resulta difícil tindre una bona relació amb els altres?

  •  Et costa controlar el teu geni?

  •  Han de fer-se les coses sempre a la teua manera?

 Si has contestat que si a alguna d’estes preguntes, segurament et resulte un repte compartir vivenda amb algú, o amb el temps amb un cònjuge.

 «Tindre companys de pis va traure a la llum la meua debilitat, vaig aprendre que no podia esperar que els altres toleraren el meu mal humor si estava estressada. Vaig haver de buscar una millor manera de tractar amb este problema.» (Helena)

 El que pots fer ara: Aprén a tindre una bona relació amb els teus pares i amb els teus germans. Després de tot, com tractes les imperfeccions de les persones amb les que vius ara, és una mostra de com tractaràs les imperfeccions de les persones amb les que visques més tard en la vida.

 En resum: Viure pel teu compte no és la manera d’evadir les responsabilitats, sinó que és una habilitat que requerix preparació. Per què no parles amb aquells que han viscut la mateixa situació? Pregunta’ls si al mirar arrere haurien fet coses de diferent manera o haurien desitjat saber alguna cosa que ara saben. Fer açò t’ajudarà a prendre qualsevol decisió important.