Què diu la Bíblia

 Si una persona es vol batejar, s’ha de submergir per complet en aigua. a En la Bíblia es mencionen molts baptismes, entre ells el de Jesús, qui es va submergir en el riu Jordà (Mateu 3:13, 16; Fets 2:41). Anys després, un etíop que anava de viatge, també es va batejar a l’arribar «a un lloc on hi havia aigua» (Fets 8:36-40).

 Jesús va ensenyar que el baptisme és un requisit per a ser seguidor seu (Mateu 28:19, 20). I l’apòstol Pere també va deixar clara esta ensenyança (1 Pere 3:21).

En este article vorem:

•  Quin significat té el baptisme?

•  Diu la Bíblia que s’han de batejar els bebés?

•  Què significa batejar-se en el nom del Pare, del Fill i de l’esperit sant?

•  És pecat tornar a batejar-se?

•  Altres baptismes que menciona la Bíblia

•  Idees errònies sobre el baptisme

 Quin significat té el baptisme?

 Amb el baptisme, una persona demostra públicament que s’ha penedit dels seus pecats i promet incondicionalment fer la voluntat de Déu. També inclou obeir sempre a Déu i a Jesús en tots els aspectes de la vida. A més, les persones que es bategen inicien un camí que els permetrà obtindre la vida eterna.

 La immersió en aigua representa molt bé el canvi que ha fet una persona en la seua vida. De fet, la Bíblia compara el baptisme a un enterro (Romans 6:4; Colossencs 2:12). Quan una persona se submergix en aigua demostra simbòlicament que ha mort en relació a la seua vida anterior i quan ix de l’aigua, que comença una nova vida com a cristià dedicat.

 Diu la Bíblia que s’han de batejar els bebés?

 La Bíblia no ensenya que els bebés s’hagen de batejar. b De fet, menciona que qui es vullga batejar, ha de complir amb alguns requisits. Per exemple, almenys ha d’entendre les ensenyances bàsiques de la Paraula de Déu i viure d’acord amb elles. També, s’ha de penedir dels seus pecats i dedicar la seua vida a Déu a través d’una oració (Fets 2:38, 41; 8:12). Per tant, és evident que els bebés no poden fer totes eixes coses.

 Què significa batejar-se en el nom del Pare, del Fill i de l’esperit sant?

 Jesús va donar esta instrucció als seus seguidors: «Aneu a tots els pobles i feu-los deixebles meus, batejant-los en el nom del Pare i del Fill i de l’Esperit Sant i ensenyant-los a guardar tot allò que vos he manat» (Mateu 28:19, 20). Al dir «en el nom de», Jesús va donar a entendre que una persona que es bateja reconeix l’autoritat i la posició del Pare i del Fill, aixina com la funció de l’esperit sant de Déu. Per exemple, en una ocasió, l’apòstol Pere li va dir a un home que era coixo de naixement: «En el nom de Jesucrist, el Natzaré, alça’t i camina!» (Fets 3:6). Està clar que al dir açò, l’apòstol Pere estava reconeixent l’autoritat de Crist i que eixe milacre havia sigut gràcies a ell.

•   «El Pare» es referix a Jehovà c. Com a Creador, Originador de la vida i Déu Totpoderós, Jehovà té l’autoritat suprema (Gènesi 17:1; Apocalipsi 4:11).

•   «El Fill» és Jesucrist, qui va donar la vida per tots nosaltres (Romans 6:23). No podem obtindre la salvació si no entenem i acceptem el paper tan fonamental que Jesús té en el propòsit de Déu per a la humanitat (Joan 14:6; 20:31; Fets 4:8-12).

•   «L’esperit sant» és la força activa de Déu, o el seu poder en acció. d Déu el va utilitzar per a crear, donar vida, transmetre missatges als profetes i a altres persones, i donar-los poder per a fer la seua voluntat (Gènesi 1:2; Job 33:4; Romans 15:18, 19). Déu també el va utilitzar per a inspirar els escriptors de la Bíblia (2 Pere 1:21).

 És pecat tornar a batejar-se?

 Moltes persones decidixen canviar-se de religió. Però, què passa si ja s’havien batejat? Estarien cometent un pecat si es tornen a batejar? Alguns pensen que sí, tal volta basant el seu punt de vista en Efesis 4:5, on diu: «Un sol Senyor, una sola fe, un sol baptisme». No obstant, este versicle no indica que una persona no es puga tornar a batejar. Com ho sabem?

 El context. El context d’Efesis 4:5 mostra que l’apòstol Pau estava destacant que era necessari que els cristians verdaders tingueren les mateixes creences (Efesis 4:1-3, 16). Eixa unitat només podia existir si es feien seguidors de Jesucrist, tenien la mateixa fe, o enteniment d’allò que diu la Bíblia, i complien amb els requisits bíblics per al baptisme.

 De fet, l’apòstol Pau va animar a alguns que ja s’havien batejat a tornar-se a batejar, perquè ho havien fet sense conéixer per complet les ensenyances cristianes (Fets 19:1-5).

 Els requisits correctes per al baptisme. Déu només accepta el baptisme si està basat en el coneixement exacte de la Bíblia (1 Timoteu 2:3, 4). Per tant, Déu no acceptaria el baptisme d’una persona que es va batejar tenint creences religioses que no estaven d’acord amb el que diu la Bíblia (Joan 4:23, 24). Pot ser que ho fera de cor, però no va actuar «en coneixement exacte» (Romans 10:2 La Biblia. Traducción del Nuevo Mundo [TNM]). De manera que, per a rebre l’aprovació de Déu, ha d’aprendre la veritat de la Bíblia, posar-la en pràctica, dedicar la seua vida a Déu i batejar-se una altra volta. En estes circumstàncies, tornar-se a batejar no seria un pecat; de fet, seria lo correcte.

 Altres baptismes que menciona la Bíblia

 La Bíblia menciona altres baptismes que tenen un significat diferent del que té la immersió en aigua que Jesús va establir. Analitza alguns exemples.

 El baptisme que feia Joan el Baptiste. e Els baptismes de Joan simbolitzaven el penediment dels pecats en contra de la llei que Déu havia donat als israelites a través de Moisés. Els baptismes que Joan va realitzar van ajudar a jueus i a jueus conversos a estar preparats per a reconéixer i acceptar el Messies, Jesús de Natzaret (Lluc 1:13-17; 3:2, 3; Fets 19:4).

 El baptisme que va rebre Jesús. Joan el Baptiste va ser qui batejà a Jesús. Este baptisme va ser únic, ja que Jesús era un home perfecte i no va cometre cap pecat (1 Pere 2:21, 22). Per això, el seu baptisme no implicava que ell estiguera penedit o que necessitara «una bona consciència» (1 Pere 3:21 TNM). Més bé, demostrava que es presentava davant de Déu per a fer la seua voluntat com al Messies predit, o Crist, cosa que incloïa donar la seua vida per tots nosaltres (Hebreus 10:7-10).

 El baptisme amb esperit sant. Tant Joan el Baptiste com Jesucrist van parlar sobre el baptisme amb esperit sant (Mateu 3:11; Lluc 3:16; Fets 1:1-5). Esta classe de baptisme és diferent del que es realitza en el nom de l’esperit sant (Mateu 28:19). En què es diferencia?

 Només un nombre limitat de seguidors de Jesús són batejats amb esperit sant. A estos se’ls ungix amb esperit sant per a servir amb Crist en el cel com a reis i sacerdots sobre la terra f (1 Pere 1:3, 4; Apocalipsi 5:9, 10). De fet, governaran sobre milions de seguidors de Jesús que tenen l’esperança de viure per sempre en un paradís en la terra (Mateu 5:5; Lluc 23:43).

 El baptisme en Jesucrist i en la seua mort. Aquells que es bategen amb esperit sant també són «batejats en Jesucrist» (Romans 6:3). Per tant, esta classe de baptisme aplica als seguidors ungits de Jesús, els quals governaran amb ell en el cel. Al ser batejats en Jesús arriben a ser membres de la seua congregació ungida, de la qual ell és el cap i ells són el cos (1 Corintis 12:12, 13, 27; Colossencs 1:18).

 Els cristians ungits també es bategen en la mort de Jesús (Romans 6:3, 4). Com seguixen l’exemple de Jesús, tenen una vida sacrificada obeint a Déu i renunciant a l’esperança de viure per sempre en la terra. Finalment, completen este baptisme simbòlic quan moren i ressusciten en el cel com a criatures espirituals (Romans 6:5; 1 Corintis 15:42-44).

 El baptisme amb foc. Joan el Baptiste va dir als qui l’escoltaven: «Ell vos batejarà amb l’Esperit Sant i amb foc. Ja té la pala a les mans per ventar el gra de l’era; entrarà el blat al graner, però cremarà la palla en un foc que no s’apaga» (Mateu 3:11, 12). Com es pot vore, el baptisme amb foc és diferent del baptisme amb esperit sant. Què va voler dir Joan amb este exemple?

P er una banda, el gra representa els qui escolten a Jesús i l’obeïxen. Ells tenen la perspectiva de ser batejats amb esperit sant. Per altra banda, la palla simbolitza aquells que no escolten a Jesús i, com a conseqüència, reben un baptisme de foc, el qual simbolitza la seua destrucció eterna (Mateu 3:7-12; Lluc 3:16, 17).