Joan 4:1-54

  • Jesús i la samaritana (1-38)

    • Adorar a Déu «amb esperit i amb veritat» (23, 24)

  • Molts samaritans creuen en Jesús (39-42)

  • Jesús cura el fill d’un funcionari (43-54)

4  Quan el Senyor es va enterar que els fariseus havien sentit que ell* feia i batejava més deixebles que Joan  —encara que no era Jesús qui batejava, sinó els seus deixebles—,  se’n va anar de Judea i es va dirigir de nou a Galilea.  Però, com havia de passar per Samària,  va arribar a una ciutat samaritana que es deia Sicar, prop del camp que Jacob li havia donat al seu fill Josep.  De fet, allí estava el pou* de Jacob. I Jesús, que estava cansat del viatge, es va assentar a la vora del pou. Era al voltant de l’hora sexta.*  En això, va vindre una dona de Samària a traure aigua, i Jesús li va dir: «Dona’m un poc d’aigua».  (Els seus deixebles se n’havien anat a la ciutat a comprar menjar.)  Però la samaritana li va dir: «Com és que tu, que eres jueu, em demanes aigua a mi, que soc samaritana?». (Perquè els jueus no es tracten amb els samaritans.) 10  Jesús li va respondre: «Si hagueres sabut quin és el regal de Déu i qui t’ha dit “dona’m un poc d’aigua”, tu li n’hauries demanat, i ell t’hauria donat aigua viva». 11  Ella li va dir: «Senyor, no tens ni poal per a traure aigua, i el pou és profund. D’on trauràs eixa aigua viva? 12  Tu no eres més gran que el nostre avantpassat Jacob, veritat? Ell va ser qui ens va donar este pou, d’on bevien ell, els seus fills i els seus ramats». 13  Jesús li va contestar: «Tot el que bega d’esta aigua tornarà a tindre set, 14  però qui bega de l’aigua que jo li donaré mai més tornarà a tindre set, perquè eixa aigua que jo li donaré es convertirà dins d’ell en una font que brollarà per a donar vida eterna». 15  La dona li va dir: «Senyor, dona’m d’eixa aigua per a que no torne a tindre set ni haja de vindre ací a traure aigua». 16  Ell li va dir: «Ves a cridar el teu home i torna ací». 17  Ella li va contestar: «No tinc marit». I Jesús li va respondre: «Tens raó al dir que no tens marit, 18  perquè n’has tingut cinc, i l’home amb qui ara vius no és el teu marit. El que has dit és veritat». 19  La dona li va dir: «Senyor, veig que eres profeta. 20  Els nostres avantpassats adoraven a Déu en esta muntanya, però vosaltres dieu que el lloc on se l’ha d’adorar està en Jerusalem». 21  Jesús li va dir: «Creu-me, dona. Ve l’hora en què no serà ni en esta muntanya ni en Jerusalem on adorareu al Pare. 22  Vosaltres adoreu el que no coneixeu; nosaltres adorem el que coneixem, perquè la salvació comença amb els jueus. 23  Però ve l’hora —de fet, ja ha arribat— en què els autèntics adoradors del Pare l’adoraran amb esperit i amb veritat, perquè el Pare busca esta classe de persones per a que l’adoren. 24  Déu és un esperit, i els que l’adoren l’han d’adorar amb esperit i amb veritat». 25  La dona li va dir: «Sé que ha de vindre el Messies, l’anomenat Crist. Quan ell vinga, ens ho explicarà tot». 26  Jesús li va respondre: «Eixe soc jo, el que està parlant amb tu». 27  Just en eixe moment, arribaren els seus deixebles i se sorprengueren perquè estava parlant amb una dona. Però, clar, ningú es va atrevir a preguntar-li què volia o per què estava parlant amb ella. 28  En això, la dona es va deixar allí la gerra d’aigua, se’n va anar a la ciutat i es va posar a dir-li a la gent: 29  «Veniu i voreu un home que m’ha dit tot el que he fet. No serà este el Crist?». 30  Aixina que la gent va eixir de la ciutat i va anar a vore’l. 31  Mentrestant, els deixebles li deien amb insistència: «Rabí, menja». 32  Però ell els va dir: «Jo, per a menjar, tinc un aliment que vosaltres no coneixeu». 33  I els deixebles es preguntaven entre ells: «És que algú li ha portat menjar?». 34  Jesús els va dir: «El meu aliment és fer la voluntat del que m’ha enviat i acabar la seua obra. 35  ¿No dieu que encara queden quatre mesos per a la sega? Però jo vos dic: alceu els ulls i mireu els camps; estan blancs, a punt per a la sega. Ara 36  ja està el segador cobrant el seu jornal i arreplegant el fruit per a la vida eterna. Aixina, tant el sembrador com el segador poden alegrar-se junts. 37  En este cas, té raó la dita: un és el que sembra i un altre el que sega. 38  Vos he enviat a segar el que no havíeu treballat. Vos esteu beneficiant de l’esforç que altres han fet». 39  Molts dels samaritans d’aquella ciutat posaren fe en ell gràcies al testimoni que havia donat aquella dona quan va assegurar: «M’ha dit tot el que he fet». 40  Aixina que els samaritans anaren a buscar-lo i li demanaren que es quedara amb ells, i es va quedar allí dos dies. 41  Com a resultat, moltes més persones cregueren en ell al sentir el que ensenyava, 42  i li digueren a la dona: «Ja no creiem només pel que tu vas dir, sinó perquè ho hem sentit per nosaltres mateixos i sabem que este home és realment el salvador del món». 43  Després d’eixos dos dies, se’n va anar cap a Galilea. 44  (Jesús mateix havia dit* que ningun profeta rep honor en la seua terra.) 45  I quan va arribar a Galilea, els galileus el van rebre bé perquè també havien estat en Jerusalem durant la festa i havien vist tot el que havia fet allí. 46  Aleshores, va tornar a Canà de Galilea, on havia convertit l’aigua en vi. Allí hi havia un funcionari del rei que tenia el seu fill malalt en Cafarnaüm. 47  Com havia sentit que Jesús havia vingut de Judea a Galilea, havia anat a buscar-lo per a demanar-li que baixara a Cafarnaüm i curara el seu fill, perquè estava a punt de morir-se. 48  Però Jesús li va dir: «Si no veieu milacres* i coses impressionants,* no creureu mai». 49  El funcionari del rei li va demanar: «Senyor, baixa abans que el meu xiquet falte». 50  Jesús li va dir: «Ves-te’n a casa, que el teu fill està viu». L’home va creure el que Jesús li va dir i se’n va anar. 51  I mentres baixava cap a sa casa, els seus esclaus van anar a buscar-lo per a dir-li que el seu fill estava viu.* 52  Ell els va preguntar a quina hora havia començat a millorar, i els esclaus li van contestar: «La calentura se li’n va anar ahir a l’hora sèptima».* 53  En eixe moment, el pare es va adonar que va ser just a eixa hora quan Jesús li havia dit: «El teu fill està viu». De manera que ell i tots els de sa casa es van fer creients. 54  Este va ser el segon milacre* que Jesús va fer després de tornar de Judea a Galilea.

Notes

Lit. «Jesús».
O «la font».
És a dir, al voltant de les 12 del migdia.
O «havia donat testimoni».
Lit. «senyals».
O «prodigis».
O «s’estava recuperant».
És a dir, al voltant de la 1 de la vesprada.
Lit. «senyal».