Romans 8:1-39

  • Vida i llibertat per mitjà de l’esperit (1-11)

  • L’esperit que els adopta com a fills dona testimoni (12-17)

  • La creació espera la llibertat dels fills de Déu (18-25)

  • «L’esperit mateix suplica per nosaltres» (26, 27)

  • Escollits amb antelació per Déu (28-30)

  • Victoriosos gràcies a l’amor de Déu (31-39)

8  Per tant, els que estan en unió amb Crist Jesús no són condemnats.  Perquè la llei de l’esperit que dona vida en unió amb Crist Jesús t’ha alliberat de la llei del pecat i de la mort.  El que la Llei era incapaç de fer perquè era dèbil a causa de la carn, Déu ho va fer a l’enviar el seu propi Fill amb una forma pareguda a la dels humans pecadors* per a eliminar el* pecat. Aixina va condemnar el pecat en la carn,  per a que el requisit just de la Llei es complira en nosaltres, els que vivim* d’acord amb l’esperit i no d’acord amb la carn.  Perquè els que viuen d’acord amb la carn se centren en les coses de la carn, però els que viuen d’acord amb l’esperit, en les coses de l’esperit.  Centrar-se en la carn porta a la mort, però centrar-se en l’esperit porta a la vida i a la pau.  I és que centrar-se en la carn porta a l’enemistat amb Déu, ja que la carn no està sotmesa a la llei de Déu ni pot estar-ho.  Per això, els que viuen d’acord amb la carn no poden agradar a Déu.  Però si l’esperit de Déu viu realment en vosaltres, no viviu d’acord amb la carn, sinó d’acord amb l’esperit. En canvi, si algú no té l’esperit de Crist, eixa persona no pertany a Crist. 10  Però si Crist està en unió amb vosaltres, l’esperit dona vida degut a la justícia encara que el cos estiga mort degut al pecat. 11  I és que si l’esperit d’aquell que va ressuscitar* a Jesús viu en vosaltres, aquell que va ressuscitar* a Crist Jesús també donarà vida als vostres cossos mortals per mitjà del seu esperit, que viu en vosaltres. 12  Per tant, germans, tenim una obligació, però no amb la carn per a viure d’acord amb la carn. 13  Perquè si vivim d’acord amb la carn segur que morirem; però si deixem que el poder de l’esperit ens ajude a fer morir les pràctiques del cos, viurem. 14  I és que aquells que són guiats per l’esperit de Déu són en realitat fills de Déu. 15  Perquè no hem rebut un esperit d’esclavitud que ens faça tornar a tindre por, sinó que hem rebut un esperit que ens adopta com a fills, l’esperit que ens fa cridar: «Abba,* Pare!». 16  L’esperit mateix dona testimoni amb el nostre esperit que som fills de Déu. 17  I si som fills de Déu, també som hereus —hereus de Déu i cohereus amb Crist—, però només si patim amb Crist per a que també siguem glorificats amb ell. 18  Per això, pense que els patiments actuals no són res en comparació amb la glòria que serà revelada en nosaltres. 19  Perquè la creació espera amb molta expectació la revelació dels fills de Déu. 20  De fet, la creació va ser sotmesa a la frustració* —però no per pròpia voluntat, sinó a través d’aquell que la va sotmetre— sobre la base d’esta esperança: 21  que la creació també seria alliberada de l’esclavitud a la corrupció i tindria la gloriosa llibertat dels fills de Déu. 22  Sabem que tota la creació continua lamentant-se i patint fins ara. 23  I no només això, nosaltres mateixos —que tenim les primícies, és a dir, l’esperit— també ens lamentem per dins mentres esperem amb moltes ganes que se’ns adopte com a fills, que se’ns allibere del nostre cos per mitjà del rescat. 24  Perquè nosaltres hem sigut salvats en esta esperança, però l’esperança que es veu no és esperança, perquè, com pot algú esperar el que ja veu? 25  Però si esperem el que no veiem, seguim esperant-ho amb moltes ganes i amb aguant. 26  De la mateixa manera, l’esperit també ve a ajudar-nos quan som dèbils. Perquè el problema és que a voltes no sabem el que hem de demanar en oració, però quan no podem expressar* els nostres laments, l’esperit mateix suplica* per nosaltres. 27  I aquell que examina els cors sap quina és la intenció de l’esperit, perquè este suplica pels sants d’acord amb la voluntat de Déu. 28  Sabem que Déu fa que totes les seues obres cooperen per al bé d’aquells que l’estimen, els que van ser cridats d’acord amb el seu propòsit. 29  Perquè a aquells en qui es va fixar* primer, també els va escollir amb antelació* per a que foren modelats segons la imatge del seu Fill, i aixina este fora el primogènit entre molts germans. 30  A més, aquells a qui va escollir amb antelació* són els que també va cridar, i els que va cridar són aquells a qui també va declarar justos. Finalment, aquells a qui va declarar justos són aquells a qui també va glorificar. 31  Aleshores, què direm de tot açò? Si Déu està de la nostra part, qui podrà estar contra nosaltres? 32  Si ell no li va perdonar la vida ni al seu propi Fill, sinó que el va entregar per tots nosaltres, no ens donarà bondadosament totes les altres coses junt amb ell? 33  I qui podrà presentar alguna acusació contra els escollits de Déu? És ell qui els declara justos. 34  Qui podrà condemnar-los? És Crist Jesús qui va morir i, no només això, és ell qui va ser ressuscitat,* qui està a la dreta de Déu i també qui suplica* per nosaltres. 35  Qui podrà separar-nos de l’amor del Crist? Les dificultats? L’angoixa? La persecució? La fam? La falta de roba? Els perills? L’espasa? 36  Tal com està escrit: «Per causa teua ens enfrontem contínuament* a la mort; som com ovelles destinades a la matança». 37  Però, gràcies a aquell que ens va estimar, eixim completament victoriosos de totes estes coses. 38  Perquè estic convençut que ni la mort, ni la vida, ni els àngels, ni els governs, ni les coses d’ara, ni les coses que vindran, ni els poders, 39  ni l’altura, ni la profunditat, ni cap altra creació podrà separar-nos de l’amor de Déu que està en Crist Jesús, el nostre Senyor.

Notes

Lit. «de carn pecadora».
O «en relació al».
Lit. «caminem».
Lit. «va alçar d’entre els morts».
Lit. «va alçar d’entre els morts».
Paraula hebrea o aramea que significa ‘oh pare!’, però que transmet l’afecte de la paraula papà.
O «a la inutilitat», «al buit».
O «expressar amb paraules».
O «intercedix».
O «aquells a qui va reconéixer».
O «va predeterminar».
O «va predeterminar».
Lit. «alçat».
O «intercedix».
Lit. «tot el dia».