Romans 1:1-32
1 De Pau, esclau de Crist Jesús i cridat a ser apòstol, apartat per a anunciar les bones notícies de Déu,
2 les quals ell ja havia promés per mitjà dels seus profetes en les santes Escriptures.
3 Estes bones notícies parlen del seu Fill, qui va vindre de la descendència de David com a ser humà*
4 però va ser declarat Fill de Déu, perquè Déu el va ressuscitar d’entre els morts amb el poder de l’esperit de santedat (sí, a Jesucrist, el nostre Senyor.
5 Per mitjà d’ell vam rebre bondat immerescuda* i un apostolat per a que persones de totes les nacions puguen obeir per fe per a la glòria del seu nom,
6 nacions d’entre les quals vosaltres també heu sigut cridats per a pertànyer a Jesucrist).
7 A tots els estimats de Déu que estan en Roma i que han sigut cridats per a ser sants:
Que tingueu bondat immerescuda i pau de part de Déu el nostre Pare i del Senyor Jesucrist.
8 Primer que res, done gràcies al meu Déu per tots vosaltres per mitjà de Jesucrist, perquè per tot el món es parla de la vostra fe.
9 I és que Déu —a qui done servici sagrat de tot cor* anunciant les bones notícies del seu Fill— pot donar testimoni que sempre vos mencione en les meues oracions.
10 I suplique que, si és possible i és la voluntat de Déu, per fi puga anar a visitar-vos.
11 Perquè tinc moltes ganes de vore-vos per a compartir amb vosaltres algun do espiritual i aixina enfortir-vos,
12 o millor dit, per a que ens animem els uns als altres per mitjà de la nostra fe, tant la vostra com la meua.
13 No obstant, germans, vullc que sapieu que m’he proposat moltes voltes anar a vore-vos —encara que fins ara se m’ha impedit— per a poder arreplegar algun fruit entre vosaltres, igual que entre les altres nacions.
14 Estic en deute amb grecs i amb forasters,* amb savis i amb insensats.
15 Per això, estic desitjant anunciar-vos les bones notícies també a vosaltres allí en Roma.
16 Perquè no m’avergonyisc de les bones notícies. De fet, són el poderós mitjà que Déu utilitza per a salvar a tots els que tenen fe, primer als jueus i també als grecs.*
17 En elles es revela la justícia de Déu degut a la fe i per a la fe, tal com està escrit: «El just viurà per la seua fe».
18 En efecte, la ira de Déu està sent revelada des del cel contra tota irreverència* i injustícia de la gent que dificulta el progrés de la veritat de manera injusta.
19 I és que el que es pot conéixer sobre Déu ho tenen clarament a la vista, ja que ell els ho ha mostrat obertament.
20 De fet, les seues qualitats invisibles —el seu poder etern i la seua divinitat— es veuen clarament des de la creació del món, perquè es perceben per les coses creades, de manera que ells no tenen excusa.
21 Encara que coneixien a Déu, no el van glorificar com es mereix ni li van donar les gràcies. Al contrari, els seus raonaments es tornaren inútils i el seu cor insensat es va sumir en la foscor.
22 Encara que deien ser savis, es van tornar necis
23 i canviaren la glòria del Déu immortal* per imatges amb aparença d’home mortal,* d’aus, d’animals de quatre pates i de rèptils.
24 Per tant, com volien seguir els desitjos del seu cor, Déu els va entregar a la impuresa* per a que deshonraren els seus propis cossos.
25 Van canviar la veritat de Déu per la mentira, i veneraren* i donaren servici sagrat a la creació, i no al Creador, qui mereix ser alabat per sempre. Amén.
26 Per això, Déu els va entregar a passions sexuals vergonyoses. Les dones van canviar les relacions sexuals naturals per altres que són antinaturals.
27 Igualment, els hòmens van deixar les relacions sexuals naturals amb les dones i es van encendre de passió els uns pels altres, hòmens amb hòmens, i van fer el que és obscé, de manera que van rebre el castic complet* que es mereixien pel seu error.
28 Com no els convenia reconéixer a* Déu, ell els va entregar a una mentalitat desaprovada per a que feren coses inapropiades.
29 Estaven plens de tota classe d’injustícia, perversitat, desitjos insaciables* i maldat; plens d’enveja, assassinat, conflictes, engany i malícia; eren murmuradors*
30 i calumniadors; odiaven a Déu; eren insolents, arrogants i fanfarrons; maquinaven maldats, desobeïen els pares,
31 no tenien enteniment, no complien amb la seua paraula i no tenien carinyo natural ni compassió.
32 Encara que coneixen perfectament el just decret de Déu —que els que practiquen estes coses mereixen la mort—, no només continuen fent-les, sinó que a més aplaudixen als que les practiquen.
Notes
^ Lit. «segons la carn».
^ Lit. «amb el meu esperit».
^ O «els que no són grecs». Lit. «bàrbars».
^ Pareix que es referix als no-jueus que parlaven grec.
^ O «falta de respecte cap a Déu».
^ Lit. «incorruptible».
^ Lit. «corruptible».
^ O «immundícia».
^ O «adoraren».
^ O «la recompensa completa».
^ O «tindre coneixement exacte de».
^ O «avidesa».
^ O «xafarders».
