1-3. (a) Descriu l’escena en què Ester s’acosta al tron del seu espòs. (b) Què va fer el rei quan Ester el va anar a veure?

ESTER s’apropa lentament al tron i el cor cada vegada li batega més de pressa. Imagina’t el silenci sepulcral que de sobte cau sobre la gran sala del palau persa de Susa. El silenci és tan profund que pot sentir les seves lleugeres passes i el fru-fru del seu vestit reial. No es pot deixar distreure per l’esplendor de la cort, per les elegants columnes ni pels impressionants relleus del sostre fet de cedre importat del llunyà Líban. Està totalment concentrada en qui seu al tron, l’home de qui depèn la seva vida.

² El rei observa fixament com s’apropa Ester, i li estén el ceptre d’or. Amb aquest senzill gest li salva la vida, ja que indica que perdona l’ofensa que Ester acaba de cometre: comparèixer davant d’ell sense invitació. En arribar al tron, Ester acosta la mà i toca l’extrem del ceptre en senyal d’agraïment (Est. 5:1, 2).

³ Tot el que envolta el rei Assuer reflecteix la seva immensa riquesa i poder. Es calcula que els vestits dels monarques perses d’aquell temps costaven l’equivalent a centenars de milions de dòlars. Però Ester percep certa calidesa en la mirada del seu espòs. A la seva manera, el rei l’estima. Li diu: «¿Què tens, reina Ester, i què desitges? Encara que sigui la meitat del meu reialme, et serà donada» (Est. 5:3).

4. Quins reptes li esperaven a Ester?

⁴ Ester havia demostrat una fe i valentia extraordinàries. S’havia presentat davant el rei per salvar el seu poble d’un complot per exterminar-los. Fins ara li havia anat tot bé, però encara li esperaven reptes més difícils. Havia de convèncer l’orgullós monarca que el seu conseller de confiança era un home malvat que l’havia ensarronat perquè condemnés a mort el poble d’Ester. Com el persuadiria? I què aprenem de la seva fe?

5, 6. (a) Com va aplicar Ester el principi que trobem a Eclesiastès 3:1, 7? (b) Com va demostrar seny Ester al parlar amb Assuer?

⁵ Havia de revelar Ester tot aquell assumpte davant la cort? Si ho feia, humiliaria Assuer i donaria temps a Aman, el seu conseller, per refutar les acusacions. Aleshores, què faria? El savi rei Salomó, inspirat per Déu, havia escrit segles abans: «Per a tot hi ha el moment [...]. Temps de callar i temps de parlar» (Ecl. 3:1, 7). De ben segur que el pare adoptiu d’Ester, el fidel Mardoqueu, li va ensenyar principis semblants mentre creixia sota la seva protecció. Per això, Ester entenia la importància d’escollir amb cura el «temps de parlar».

⁶ Ester va dir: «Si al rei li sembla bé, que vingui avui amb Aman al convit que li he preparat» (Est. 5:4). El rei hi va estar d’acord i va convocar Aman. Amb aquestes paraules tan assenyades Ester va protegir la dignitat del seu marit i va crear un marc més adequat per explicar-li què l’amoïnava (llegeix Proverbis 10:19).

7, 8. Com va anar el primer banquet d’Ester, i per què va posposar parlar amb el rei?

 ⁷ Sens dubte, Ester es va esforçar a preparar el banquet cuidant tots els detalls a fi de complaure el seu espòs, i hi va incloure vi selecte perquè fos una ocasió alegre (Sl. 104:15). Assuer va gaudir del banquet i es va sentir impulsat a preguntar-li de nou quina era la seva petició. Era aquell el moment de parlar?

⁸ Ester va pensar que no. Per això, va convidar el rei i Aman a un segon banquet l’endemà (Est. 5:7, 8). Per què va posposar el moment de parlar? Cal tenir en compte que el poble d’Ester estava amenaçat de mort per decret reial. Amb tantes vides en joc, Ester s’havia d’assegurar de triar el moment més adient. Per tant, es va esperar i va crear una altra oportunitat per demostrar al seu espòs que el respectava molt.

9. Quin valor té la paciència, i com podem imitar Ester en aquest aspecte?

⁹ La paciència és una qualitat molt valuosa però no gaire habitual. Tot i que Ester estava angoixada i tenia moltes ganes de  dir el que sentia, va esperar amb paciència el moment oportú. Podem aprendre molt del seu exemple, perquè probablement tots veiem coses que cal corregir. Si volem convèncer algú que té autoritat perquè solucioni un problema, fem bé d’imitar Ester i ser pacients. A Proverbis 25:15 llegim: «Amb paciència, un jutge es deixa convèncer; una llengua dolça arriba a trencar els ossos». Igual que va fer Ester, si esperem el moment idoni i ens expressem amb dolcesa, fins i tot podrem arribar a trencar una oposició tan dura com un os. Ara bé, va beneir Jehovà Déu la paciència i saviesa de la seva serventa?

10, 11. Per què li va canviar l’humor a Aman en sortir del primer banquet, i què li van recomanar la seva dona i els seus amics?

¹⁰ La paciència d’Ester va preparar el camí per a una important cadena d’esdeveniments. Aman va marxar del primer banquet «satisfet i de bon humor», molt content perquè el rei i la reina  l’havien honorat tant. Però al creuar la porta del castell, va veure Mardoqueu, el jueu que seguia negant-se a tractar-lo amb especial reverència. Com hem vist en el capítol anterior, l’actitud de Mardoqueu no es devia a la falta de respecte, sinó a la seva consciència i relació amb Jehovà Déu. No obstant això, el relat diu que Aman immediatament «s’indignà contra ell» (Est. 5:9).

¹¹ Quan Aman va explicar a la seva esposa i als seus amics que s’havia sentit ofès, li van recomanar que preparés un pal enorme, d’una mica més de vint-i-dos metres d’alçada, i que demanés el permís del rei per penjar-hi Mardoqueu. Encantat amb la idea, va prendre acció de seguida (Est. 5:12-14).

12. Per què va demanar el rei que li llegissin els registres oficials, i de què es va assabentar?

¹² La Bíblia explica que aquella mateixa nit el rei «havia perdut la son», cosa poc usual en ell. Per això, va fer que li llegissin els registres oficials. La lectura va incloure l’informe d’un complot d’assassinat contra ell. Aleshores, Assuer va recordar aquell fet; els qui el volien assassinar havien estat capturats i executats. Però, què havia passat amb Mardoqueu, l’home que havia destapat el complot? De sobte, li va venir a la memòria i va preguntar com se l’havia recompensat. Quina resposta va rebre? Els servents li van dir: «No se li ha fet res». (Llegeix Ester 6:1-3.)

13, 14. (a) Com se li van començar a torçar les coses a Aman? (b) Què van dir a Aman la seva dona i els seus amics?

¹³ Sense saber-se’n avenir, el rei va demanar quins oficials de la cort el podien ajudar a corregir aquell descuit. I, ves per on, Aman estava al palau! Sembla que hi havia arribat d’hora perquè estava ansiós per obtenir l’autorització per executar Mardoqueu. Però abans que pogués fer la seva petició, Assuer li va preguntar quina creia que era la millor manera d’honorar un home que s’havia guanyat el favor del rei. Aman va donar per fet que el monarca estava pensant en ell i, per això, li va proposar un fastuós homenatge: posar-li la indumentària reial i fer que un oficial important el passegés amb el cavall del rei per tot Susa alabant-lo en veu alta. Imagina’t la cara d’Aman quan va saber que l’home que seria honorat era Mardoqueu! I quin oficial lloaria Mardoqueu? Ni més ni menys que Aman! (Est. 6:4-10.)

¹⁴ A disgust, Aman va complir aquell encàrrec tan desagradable per a ell i de seguida va tornar a casa ben afligit. La seva esposa i els seus amics li van dir que la manera com havia anat tot era un mal presagi i que s’encaminava a ser derrotat pel jueu Mardoqueu (Est. 6:12, 13).

15. (a) Quin bon resultat va tenir la paciència d’Ester? (b) Per què és assenyat que ‘esperem en Déu’?

 ¹⁵ Com que Ester va ser pacient i va esperar a fer la seva petició al rei un dia més tard, Aman va tenir temps per preparar la seva pròpia caiguda. No podria ser que Jehovà hagués provocat l’insomni del rei? (Prov. 21:1.) No ens ha de sorprendre que la Paraula de Déu ens animi a demostrar amb la nostra actitud que ‘esperem en Déu’ (llegeix Miquees 7:7). Si ho fem, ens adonarem que les solucions de Jehovà per als nostres problemes sempre són molt millors que qualsevol cosa que a nosaltres se’ns pugui acudir.

16, 17. (a) Quan va arribar el «temps de parlar» per a Ester? (b) En què es diferenciava Ester de Vaixtí, l’anterior esposa del rei?

¹⁶ Ester no va gosar abusar més de la paciència del rei, així que va decidir explicar-li tot en el segon banquet. Com ho faria? El rei li va donar l’oportunitat quan li va preguntar de nou quina era la seva petició (Est. 7:2). Havia arribat el «temps de parlar».

¹⁷ És possible que Ester orés en silenci al seu Déu abans de pronunciar les següents paraules: «Si he trobat favor davant del rei, i si al rei li sembla bé, que em sigui perdonada la vida i la vida del meu poble; aquesta és la meva demanda, aquest és el meu desig» (Est. 7:3). Fixa’t que Ester va assegurar al rei que respectaria la decisió que a ell li semblés bé. Era ben diferent de Vaixtí, l’anterior esposa del rei, qui havia humiliat deliberadament el seu espòs (Est. 1:10-12). A més, Ester no va criticar el rei  Assuer per la seva insensatesa de confiar en Aman, sinó que li va suplicar que la protegís perquè la seva vida corria perill.

18. Com va explicar Ester el problema al rei?

¹⁸ Sens dubte, aquella petició va commoure i sorprendre el rei. Qui s’havia atrevit a amenaçar la reina? Ester li va explicar: «Jo i el meu poble hem estat venuts per ser destruïts, matats i exterminats. Si haguéssim estat venuts per esdevenir esclaus i esclaves, hauria callat; l’enemic, però, mai no podrà compensar el dany que això ocasionarà al rei» (Est. 7:4). Encara que Ester va exposar el problema amb franquesa, també va explicar que no hauria dit res si l’amenaça tan sols hagués estat l’esclavitud. Però aquell genocidi sortiria ben car al rei i, per això, no es podia quedar callada.

19. Què ens ensenya Ester sobre l’art de la persuasió?

¹⁹ L’exemple d’Ester ens ensenya molt sobre l’art de la persuasió. Si mai has de posar de manifest un problema greu a algú estimat o, fins i tot, a una persona amb molta autoritat, et pot ser molt útil ser pacient, respectuós i honest (Prov. 16:21, 23).

20, 21. (a) Com va destapar Ester el complot d’Aman, i com va reaccionar el rei? (b) Què va fer Aman en descobrir-se que era un covard manipulador?

²⁰ Assuer va preguntar: «Qui és aquest? ¿On és el qui ha pensat fer tal cosa?». Imagina’t Ester assenyalant amb el dit i dient: «El nostre enemic i adversari és Aman, aquest mal home!». L’acusació ja estava feta i el pànic es va apoderar d’Aman. El rei devia treure foc pels queixals a l’adonar-se que el seu conseller de confiança l’havia ensarronat. Li havia fet signar un decret que acabaria amb la vida de la seva estimada esposa! El rei, enrabiat,  va sortir ràpidament cap al jardí per asserenar-se (Est. 7:5-7).

²¹ En descobrir-se que era un covard manipulador, Aman es va arrossegar als peus d’Ester. Quan el rei va tornar a entrar a la sala del banquet i va veure Aman sobre el divan de la reina suplicant-li clemència, es va enfurismar i el va acusar d’intentar violar Ester al seu propi palau. Allò va anunciar el seu final. Se’l van endur amb la cara coberta i tot seguit un oficial de la cort va explicar al rei que Aman havia preparat un pal enorme per penjar-hi Mardoqueu. Immediatament Assuer va ordenar que hi pengessin Aman (Est. 7:8-10).

22. Com ens ensenya l’exemple d’Ester a no desesperar-nos, tornar-nos suspicaços ni perdre la fe?

²² En el món injust d’avui dia és fàcil pensar que mai es farà justícia. Ho has pensat alguna vegada? Recorda que Ester mai es va desesperar, no es va tornar suspicaç ni va perdre la fe. Quan va arribar el moment, va parlar amb valentia per defensar la justícia i va confiar que Jehovà faria la resta. No hauríem de fer nosaltres el mateix? Jehovà no ha canviat. Sens dubte, encara té la capacitat de fer caure els malvats i els astuts en els seus propis paranys, tal com va fer amb Aman (llegeix Salm 7:12-17 [7:11-16 en NM]).

23. (a) Com va recompensar el rei a Mardoqueu i Ester? (b) Com es va complir la profecia de Jacob sobre Benjamí? (Consulta el requadre  «Es compleix una profecia».)

²³ Finalment, el rei es va assabentar que Mardoqueu no era tan sols el súbdit lleial que havia evitat el seu assassinat, sinó també el pare adoptiu d’Ester. Per això li va conferir el càrrec que ocupava Aman com a primer ministre. El rei va donar a Ester la casa i la immensa fortuna d’Aman, i ella en va nomenar administrador Mardoqueu (Est. 8:1, 2).

24, 25. (a) Per què Ester no podia baixar la guàrdia després d’haver destapat el complot d’Aman? (b) Com va tornar a arriscar Ester la seva vida?

²⁴ Ara que Ester i Mardoqueu no corrien perill, podia la reina baixar la guàrdia? Només ho faria si era egoista. El decret  d’Aman per matar tots els jueus ja s’havia enviat, i s’encaminava a cada racó de l’Imperi. A fi de determinar el millor moment per realitzar aquell cruel atac, Aman havia recorregut a la sort, o Pur segons la llengua original, una pràctica evidentment espiritista (Est. 9:24-26). Encara faltaven mesos perquè arribés aquell dia, però s’apropava amb rapidesa. Es podia fer res per evitar el desastre?

²⁵ De manera altruista, Ester va tornar a arriscar la seva vida: de nou va comparèixer davant el rei sense una invitació oficial. Aquesta vegada va suplicar al seu espòs, amb llàgrimes als ulls, que revoqués el terrible edicte contra el seu poble. Però les lleis promulgades en nom dels monarques perses no es podien anul·lar (Dan. 6:13, 16 [6:12, 15 en NM]). Així que el rei va autoritzar Ester i Mardoqueu a emetre una nova llei. Es va enviar, doncs, un segon decret que donava als jueus el dret de defensar-se. Els missatgers reials van sortir a corre-cuita fins als confins de l’Imperi per portar aquelles bones notícies als jueus. En molts cors va revifar l’esperança! (Est. 8:3-16.) Podem imaginar els jueus arreu de l’immens imperi aconseguint armes i preparant-se per a la batalla, cosa que no podrien haver fet sense el nou decret. Ara bé, hi havia una qüestió més important encara: ajudaria «Jahvè-Sabaot», o Jehovà dels exèrcits, el seu poble? (1 Sam. 17:45.)

26, 27. (a) Quin abast va tenir la victòria que Jehovà va donar al seu poble? (b) Quina profecia es va complir amb l’execució dels fills d’Aman?

 ²⁶ Quan finalment va arribar el dia escollit, el poble de Déu estava preparat. Fins i tot molts funcionaris perses s’havien posat de la seva banda, perquè els havien arribat notícies que el nou primer ministre era el jueu Mardoqueu. Jehovà va donar al seu poble una gran victòria i, per tal que no patissin terribles represàlies, va derrotar completament els seus enemics (Est. 9:1-6). *

²⁷ A més, Mardoqueu no podria administrar la casa d’Aman sense perill mentre fossin vius els deu fills d’aquell home malvat. Per això, també van ser executats (Est. 9:6-10 [9:7-10 en NM]). D’aquesta manera, Déu va complir la profecia de destruir completament els amalequites, que havien demostrat ser enemics acèrrims del seu poble (Deut. 25:17-19). És molt probable que els fills d’Aman fossin els últims membres d’aquella nació condemnada.

28, 29. (a) Per què va voler Jehovà que Ester i el seu poble participessin en una guerra? (b) Per què és una benedicció per a nosaltres l’exemple d’Ester?

²⁸ Malgrat ser jove, Ester va haver de portar una feixuga càrrega, com ara decrets reials sobre guerres i execucions, i tot això no li devia ser gens fàcil. Però perquè la voluntat de Jehovà es complís, calia que es protegís el seu poble, ja que la nació d’Israel seria d’on sortiria el Messies, l’única esperança per a tota la humanitat (Gèn. 22:18). Els servents de Déu d’avui dia estem molt contents de saber que, quan Jesús va ser a la Terra, va prohibir als seus deixebles que participessin en guerres literals (Mt. 26:52).

²⁹ No obstant això, els cristians participem en una guerra espiritual; Satanàs desitja més que mai destruir la nostra fe en Jehovà Déu (llegeix 2 Corintis 10:3, 4). Quina gran benedicció és l’exemple d’Ester! Imitem la seva fe. Usem la persuasió amb saviesa i paciència, siguem valents i defensem amb altruisme el poble de Déu.