1. Per què estava trista i de dol la ciutat de Siló?

SAMUEL percep la tristesa de Siló. És com si la ciutat estigués negada en un mar de llàgrimes. No sabem a quantes llars se senten els plors i laments de dones i nens; els seus pares, esposos, fills i germans mai més tornaran a casa. Però sí que sabem que trenta mil soldats israelites han mort en una terrible desfeta a mans dels filisteus, poc després d’haver perdut una altra batalla en què han mort quatre mil soldats (1 Sam. 4:1, 2, 10).

2, 3. Arran de quines tragèdies va perdre Siló l’honra i la glòria?

² Però aquella no era l’única desgràcia que havien patit. Ofní i Pinhàs —els dos malvats fills d’Elí, el gran sacerdot— s’havien emportat de Siló la sagrada arca del pacte. L’arca simbolitzava la presència del Déu verdader i normalment es guardava al Santíssim del tabernacle, la tenda on s’adorava Jehovà. El poble es va endur l’arca al camp de batalla perquè creia erròniament que els serviria d’amulet i que els donaria la victòria. Però els filisteus es van apoderar de l’arca i van matar Ofní i Pinhàs (1 Sam. 4:3-11).

³ L’arca havia estat al tabernacle durant segles, però ara Siló havia perdut aquell gran privilegi. Quan Elí, qui ja tenia noranta-vuit anys, se’n va assabentar, va caure d’esquena de la cadira i va morir. La seva nora, qui havia enviudat aquell mateix dia, va morir durant el part. Però abans d’expirar, va dir: «La glòria se’n va d’Israel». Siló mai més seria la mateixa (1 Sam. 4:12-22).

4. Què analitzarem en aquest capítol?

⁴ Com suportaria Samuel totes aquelles decepcions? Seria prou forta la seva fe per ajudar un poble que havia perdut la protecció i el favor de Jehovà? De vegades, nosaltres també ens trobem amb dificultats i decepcions que posen a prova la nostra fe. Així, doncs, vegem què més podem aprendre de Samuel.

5, 6. (a) En què centra l’atenció el relat bíblic durant un període de vint anys? (b) Què va fer Samuel tot aquell temps?

⁵ A continuació, el relat bíblic fa un parèntesi en la vida de Samuel i se centra en l’arca sagrada. Ens narra tots els mals que van caure sobre els filisteus per haver capturat l’arca i com es van veure obligats a tornar-la. Quan es reprèn la història de Samuel, ja han passat vint anys (1 Sam. 7:2). Què va fer tot aquell temps? La Bíblia ens ho explica.

⁶ Sabem que abans d’aquests vint anys «la paraula de Samuel s’adreçava a tot Israel» (1 Sam. 4:1). I que després d’aquest període Samuel tenia el costum de visitar tres ciutats d’Israel cada any per resoldre conflictes i problemes. En acabar el circuit, tornava a Ramà, la seva ciutat natal (1 Sam. 7:15-17). Com que Samuel sempre va estar ben enfeinat, durant aquells anys també devia tenir molt a fer.

7, 8. (a) Quin missatge va donar Samuel al poble després de dues dècades d’intensa activitat? (b) Quina va ser la reacció dels israelites?

⁷ La immoralitat i la corrupció dels fills d’Elí havien soscavat la fe del poble, i sembla que, com a resultat, molts havien caigut en la idolatria. Després de dues dècades d’intensa activitat, Samuel els va donar el següent missatge: «Si és amb tot el vostre cor que us convertiu a Jahvè, allunyeu els déus estrangers que guardeu enmig de vosaltres, i també les astartés. Sigueu fidels a Jahvè de tot cor, adoreu-lo a ell sol, i ell us salvarà de les mans dels filisteus» (1 Sam. 7:3).

⁸ «Les mans dels filisteus» havien fustigat amb força el poble perquè, amb l’exèrcit d’Israel fora de joc, els filisteus pensaven que podien oprimir el poble de Déu amb impunitat. Però Samuel va assegurar al poble que les coses canviarien si tornaven a servir Jehovà. Ho farien? Samuel es va endur una agradable sorpresa quan els israelites van deixar els ídols i «van donar culte a Jahvè». Aleshores, Samuel va convocar una assemblea a Mispà, una ciutat de la regió muntanyosa al nord de Jerusalem. El poble s’hi va reunir, va dejunar i es va penedir de tots els seus pecats d’idolatria. (Llegeix 1 Samuel 7:4-6.)

9. Quina oportunitat van veure els filisteus, i com va reaccionar el poble de Déu davant el perill?

⁹ Els filisteus es van assabentar d’aquella gran reunió i van  pensar que era una magnífica oportunitat per acabar amb tots aquells adoradors de Jehovà; per tant, van enviar el seu exèrcit a Mispà. Els israelites van sentir que els filisteus s’aproximaven i, presa del pànic, van demanar a Samuel que orés per ells. Samuel ho va fer, i també va oferir un sacrifici. L’exèrcit filisteu va arribar a Mispà durant aquella cerimònia sagrada, i va ser just aleshores que Jehovà va contestar l’oració de Samuel. Com? Va rugir ple d’indignació i va fer que «hi hagués una gran tronada sobre els filisteus» (1 Sam. 7:7-10).

10, 11. (a) Per què el que van sentir els filisteus a Mispà no va ser una tronada normal i corrent? (b) Quin va ser el resultat de la batalla que va començar a Mispà?

¹⁰ Eren aquells filisteus com nens petits que corren a amagar-se darrere la seva mare quan senten un tro? No, eren soldats durs i avesats a la guerra. Però mai havien sentit res igual. Què els va espantar tant? Va ser la força d’aquella «gran tronada»? Va provenir d’un cel clar i serè, o potser va reverberar des de les muntanyes del voltant? En qualsevol cas, va estremir aquells filisteus fins al moll de l’os. No sabien què passava i, en un tres i no res, van deixar de ser els agressors per ser les víctimes. Els homes d’Israel van derrotar els filisteus a Mispà i van perseguir els soldats molts quilòmetres cap al sud-oest de Jerusalem (1 Sam. 7:11).

¹¹ Aquella batalla va ser decisiva per als israelites. Els filisteus es van anar retirant del territori durant el temps que Samuel va jutjar Israel, i el poble de Déu va recuperar el control del país, ciutat rere ciutat (1 Sam. 7:13, 14).

12. Com va ‘exercir justícia’ Samuel, i quines qualitats el van ajudar a tenir èxit?

¹² Molts segles després, l’apòstol Pau va parlar de Samuel al referir-se als jutges i profetes fidels que «exerciren la justícia» (Heb. 11:32, 33). Samuel sempre va fer el correcte als ulls de Déu, i també va animar els altres a fer-ho. Va tenir èxit perquè va ser pacient i va confiar en Jehovà, i mai va abandonar la seva comissió tot i les decepcions. També va ser una persona agraïda. Després de la victòria a Mispà, va fer erigir un monument per commemorar el que Jehovà havia fet pel seu poble (1 Sam. 7:12).

13. (a) Quines qualitats de Samuel hem d’imitar? (b) Quan creus que s’han de començar a cultivar qualitats com les de Samuel?

 ¹³ Vols ‘exercir justícia’? Aleshores, has de cultivar paciència, humilitat i gratitud igual que Samuel (llegeix 1 Pere 5:6). Hi ha algú que no necessiti aquestes qualitats? Samuel les va adquirir i les va demostrar des de ben petit, i això li va servir per enfrontar-se més endavant a decepcions molt més grans.

14, 15. (a) Quina gran decepció va patir Samuel quan ja ‘s’havia fet vell’? (b) Com sabem que Samuel no va ser un pare com Elí?

¹⁴ Quan la Bíblia torna a parlar de Samuel, diu que ja ‘s’havia fet vell’ i que tenia dos fills grans, Joel i Abià. Samuel els havia donat la responsabilitat d’ajudar-lo a jutjar el poble. Però els seus fills no mereixien la confiança que havia dipositat en ells. En comptes d’imitar l’honradesa i justícia del seu pare, utilitzaven el seu càrrec en benefici propi, falsejaven la justícia i acceptaven suborns (1 Sam. 8:1-3).

¹⁵ Un dia, els ancians d’Israel van anar a queixar-se a l’envellit profeta: «Els teus fills no segueixen el teu camí» (1 Sam. 8:4, 5). Era conscient Samuel del comportament dels seus fills?  El relat no ens ho explica. Però sabem que ell no era un pare negligent com Elí. Jehovà havia amonestat i castigat Elí per no haver corregit la maldat dels seus fills i per honorar-los més que a Ell (1 Sam. 2:27-29). En canvi, Jehovà mai no va haver de reprendre Samuel per aquest error.

16. Com se senten els pares que tenen fills rebels, i com els consola i guia l’exemple de Samuel?

¹⁶ El relat no ens parla de la terrible vergonya, angoixa i decepció de Samuel quan es va assabentar de la conducta malvada dels seus fills. Però segur que molts pares poden entendre perfectament els sentiments de Samuel. En aquest món de foscor, l’esperit de rebel·lió contra l’autoritat i disciplina dels pares és un mal molt estès (llegeix 2 Timoteu 3:1-5). Els pares que s’enfronten a un dolor semblant poden rebre cert consol i guia de l’exemple de Samuel. Ell no va permetre que la infidelitat dels seus fills afectés gens ni mica la seva manera d’actuar. No hem d’oblidar que, fins i tot quan les paraules i la disciplina no aconsegueixen arribar als cors rebels, l’exemple dels pares sí que pot. A més, els pares sempre tenen l’oportunitat de fer content el seu Pare, Jehovà, igual que va fer Samuel.

17. Què van demanar els ancians d’Israel a Samuel, i com va reaccionar?

¹⁷ Els fills de Samuel no s’imaginaven pas les greus conseqüències de la seva ambició i orgull. Els ancians d’Israel van dir a Samuel: «Dóna’ns un rei que ens governi, tal com tenen totes les nacions». Es podria interpretar aquella petició com un rebuig envers Samuel? Al cap i a la fi, havia estat jutjant el poble en nom de Jehovà durant dècades. Però ara Israel volia que els jutgés un rei, no un simple profeta. Com que les nacions veïnes tenien rei, ells també en volien un. Com va reaccionar Samuel? La Bíblia explica: «La proposta no va agradar gens a Samuel» (1 Sam. 8:5, 6).

18. Quines paraules de Jehovà van consolar Samuel i van posar de manifest la gravetat del pecat dels israelites?

¹⁸ Fixa’t en la resposta de Jehovà quan Samuel li va explicar la situació en oració: «Escolta el prec del poble en tot el que et diuen; no és a tu que han rebutjat; és a mi que no em volen tenir per rei». Segur que les paraules de Jehovà van consolar Samuel. Però, alhora, aquella petició no deixava de ser un terrible insult per al Totpoderós. Per això, Jehovà va dir al seu profeta que advertís els israelites de l’elevat preu que els suposaria tenir  un rei humà. Malgrat tot, ells van respondre: «No, no. Volem tenir un rei». L’obedient Samuel va anar a ungir el rei que Jehovà havia escollit (1 Sam. 8:7-19).

19, 20. (a) Amb quina actitud va obeir Samuel el manament de Jehovà d’ungir Saül? (b) Què va fer Samuel per continuar ajudant el poble de Jehovà?

¹⁹ Amb quina actitud va obeir Samuel? Que potser ho va fer endut pel ressentiment o de manera mecànica? O va permetre que la decepció i l’amargor li enverinessin el cor? Moltes persones reaccionarien així, però Samuel era diferent. Per això, va ungir Saül i va reconèixer que era la persona que Jehovà havia escollit. Va besar el nou rei en senyal de benvinguda i submissió, i va dir al poble: «¿Heu vist qui ha escollit Déu? No n’hi ha cap com ell en tot el poble» (1 Sam. 10:1, 24).

²⁰ Samuel es va centrar en les virtuts de l’home que Jehovà havia escollit, no en les seves debilitats. I a més, en lloc de buscar l’aprovació de gent inconstant, sempre va donar més importància a la seva trajectòria d’integritat (1 Sam. 12:1-4). Mai va deixar de complir amb la seva comissió d’aconsellar el poble de Déu sobre els perills que podien fer malbé la seva relació amb Jehovà i d’animar-los a mantenir-se fidels a Jehovà. Els seus consells van arribar al cor dels israelites, qui van demanar a Samuel que orés a favor d’ells. Aleshores, els va dirigir aquestes boniques paraules: «Per part meva, Déu me’n guard de pecar contra Jahvè deixant de pregar per vosaltres. Continuaré indicant-vos el camí bo i recte» (1 Sam. 12:21-24).

21. Com et pot ajudar l’exemple de Samuel si mai et sents decebut perquè algú ha rebut algun privilegi?

²¹ T’has sentit mai decebut perquè s’hagi escollit algú altre per a cert privilegi de servei? L’exemple de Samuel ens recorda que mai hem de deixar que la gelosia i l’amargor arrelin en el nostre cor (llegeix Proverbis 14:30). Jehovà dóna a tots els seus servents fidels feina satisfactòria en abundància.

22. Per què tenia motius Samuel per fixar-se en les virtuts de Saül?

²² Samuel tenia motius per fixar-se en les virtuts de Saül, perquè era un home extraordinari. A part de la seva aparença impressionant, també era valent i competent, però a la vegada  modest i gens pretensiós (1 Sam. 10:22, 23, 27, BCI). A més, també gaudia d’un altre valuós do, la llibertat d’elecció; podia prendre les seves pròpies decisions i escollir què faria amb la seva vida (Deut. 30:19). Com va utilitzar aquell do?

23. Quina va ser la primera qualitat que va perdre Saül, i com va demostrar que cada vegada era més arrogant?

²³ Malauradament, quan algú es deixa enlluernar pel poder que acaba de rebre, normalment la primera virtut que perd és la modèstia. Ben aviat, Saül es va començar a tornar arrogant. Va desobeir deliberadament les ordres de Jehovà que Samuel li comunicava. En una ocasió, Saül es va impacientar i va oferir un sacrifici que havia de fer Samuel. El profeta el va haver de corregir amb fermesa i va profetitzar que la família de Saül perdria el dret a regnar. En lloc d’aprendre la lliçó, la seva desobediència va anar a més (1 Sam. 13:8, 9, 13, 14).

24. (a) Quines instruccions de Jehovà respecte als amalequites va desobeir Saül? (b) Com va reaccionar Saül a la disciplina, i què va decidir Jehovà?

²⁴ Mitjançant Samuel, Jehovà va dir a Saül que lluités contra els amalequites. Malgrat que una de les instruccions de Jehovà era l’execució del malvat rei Agag, Saül li va perdonar la vida. També va passar per alt el manament de destruir-ho tot i es va endur els millors béns. Quan Samuel va anar a corregir-lo, Saül va demostrar tot el que havia canviat. En comptes d’acceptar la correcció amb modèstia, va buscar tota mena d’excuses per justificar-se, va treure importància a les seves accions i va acusar el poble. Fins i tot, va intentar evadir la culpa dient que una part del botí era per fer un sacrifici a Jehovà. Aleshores, Samuel va pronunciar aquestes conegudes paraules: «Mira, l’obediència és millor que [els sacrificis]». Samuel va reprendre Saül amb valentia i li va comunicar la decisió de Jehovà: ell perdria la corona i la hi donarien a un home millor (1 Sam. 15:1-33). *

25, 26. (a) Per què estava Samuel de dol per Saül, i com el va corregir Jehovà amb tendresa? (b) Quina lliçó va aprendre Samuel a casa de Jessè?

²⁵ Samuel estava molt disgustat pels pecats de Saül i va passar  tota la nit expressant el seu profund malestar a Jehovà. Fins i tot es va posar de dol pel rei. Samuel havia vist el potencial de Saül, tot el bé que podia arribar a fer, però ara, totes les seves esperances s’havien esvaït. Saül ja no era l’home que Samuel havia ungit; havia perdut les seves millors qualitats i s’havia rebel·lat contra Jehovà. Samuel no el va voler veure mai més. Temps després, Jehovà el va corregir amb tendresa: «¿Fins quan et doldràs per Saül, quan jo l’he rebutjat perquè no regni sobre Israel? Omple el teu corn amb oli, i vés, jo t’envio a Jessè de Betlem, perquè m’he proveït d’un rei entre els seus fills» (1 Sam. 15:34, 35; 16:1, TBS).

²⁶ El propòsit de Jehovà no depèn de la inconstància de la lleialtat humana. Si un humà deixa de ser-li lleial, Jehovà en trobarà un altre per complir la Seva voluntat. Per això, l’envellit Samuel va deixar d’estar trist per Saül i, seguint les instruccions de Jehovà, va anar a casa de Jessè, a Betlem. Allí va veure alguns dels fills de Jessè, que eren uns mossos molt ben plantats. Però Jehovà li va recordar a Samuel que havia de mirar més enllà de l’aparença (llegeix 1 Samuel 16:7). Finalment, Samuel va conèixer el fill petit, David. Ell era l’escollit de Jehovà.

27. (a) Què va ajudar Samuel a continuar enfortint la seva fe? (b) Què penses de l’exemple de fe de Samuel?

²⁷ Durant els últims anys de la seva vida, Samuel veia cada cop més clar que la decisió de Jehovà de substituir Saül havia estat tot un encert. Saül va degenerar fins al punt de convertir-se en un apòstata envejós i amb tendències assassines. David, en canvi, va demostrar qualitats molt valuoses: valentia, integritat, fe i lleialtat. La fe de Samuel es feia més forta a mesura que s’aproximava la seva mort. Va aprendre que no hi ha cap decepció que Jehovà no pugui curar, resoldre i fins i tot convertir en una benedicció. Amb el temps, Samuel va morir i va deixar darrere seu un historial impecable de gairebé un segle. No ens estranya que tot Israel plorés la mort d’aquell fidel servent de Jehovà. I encara avui la fe de Samuel és un exemple per a nosaltres. L’imitaràs?