1, 2. Quin canvi havia experimentat el món des dels dies de Noè, i com feia sentir això a Abram?

ABRAM aixeca la mirada i clava els ulls al ziggurat que s’alça imponent sobre Ur, la seva ciutat natal. * A la part més alta se sent un gran enrenou i es veu ascendir una fumerada. Els sacerdots del déu de la Lluna estan fent sacrificis un altre cop. Abram en desvia la mirada i fa un gest de desaprovació, tot arrufant les celles. A mesura que s’obre pas pels carrers abarrotats de gent de camí a casa, és probable que pensi en la idolatria que inunda la ciutat... La xacra de l’adoració falsa s’ha estès com la pólvora des dels dies de Noè.

² Noè havia mort dos anys abans del naixement d’Abram. Quan Noè i la seva família van sortir de l’arca després del Diluvi, aquell patriarca va oferir un sacrifici a Jehovà, qui va fer brillar al cel un arc iris (Gèn. 8:20; 9:12-14). En aquell temps, l’única forma d’adoració que existia era l’adoració pura. Però deu generacions més tard, en els dies d’Abram, hi havia molt pocs adoradors del Déu verdader. Gairebé tothom adorava déus pagans; fins i tot el pare d’Abram, Tèrah, participava en la idolatria, potser fent ídols (Jos. 24:2).

3. Per quina qualitat va destacar Abram, i què en podem aprendre?

³ Però Abram era diferent. A mesura que passaven els anys, destacava més i més per la seva fe. De fet, l’apòstol Pau va escriure més tard per inspiració que Abram va arribar a ser el «pare de tots els creients» (llegeix Romans 4:11). Vegem què va enfortir la seva fe i així aprendrem com podem fer nosaltres el mateix.

4, 5. De qui és possible que Abram aprengués coses sobre Jehovà, i per què podem arribar a aquesta conclusió?

⁴ Com va arribar Abram a conèixer Jehovà? Sabem que en aquell temps hi havia servents fidels de Jehovà a la Terra, com per exemple Sem. Tot i que no era el primogènit de Noè, sovint se’l menciona en primer lloc, probablement perquè era un home d’una fe extraordinària. * Temps després del Diluvi, Noè va dir de Jehovà que era «el Déu de Sem» (Gèn. 9:26). Queda clar, doncs, que Sem respectava Jehovà i l’adoració pura.

⁵ Es van conèixer Abram i Sem? És possible. Segur que Abram, de petit, devia sentir una gran fascinació al saber que aquest avantpassat seu havia contemplat amb els seus savis ulls, ara envellits pel pas del temps, més de quatre segles d’història humana. Sem havia vist els mals de la societat prediluviana, el gran Diluvi que havia netejat la Terra de maldat, la fundació de les primeres nacions a mesura que creixia la població i el període obscur de la rebel·lió de Nimrod i la Torre de Babel. Com que el fidel Sem se’n va mantenir al marge, quan Jehovà va confondre els idiomes dels constructors de la torre, ell i la seva família van continuar parlant l’idioma original, la llengua de Noè. I Abram també formava part d’aquella família. Sens dubte, va créixer sentint una gran admiració per Sem. A més, Sem va ser viu durant la major part de l’extensa vida d’Abram, fet que fa pensar que li va ensenyar moltes coses sobre Jehovà.

6. (a) Com va demostrar Abram que havia fet seva la lliçó del Diluvi? (b) Quina vida van tenir junts Abram i Sarai?

⁶ En qualsevol cas, Abram va fer seva la lliçó del Diluvi. Es va esforçar a caminar amb Déu, tal com havia fet Noè. Per aquesta raó, Abram va rebutjar la idolatria i va ser diferent de la resta d’habitants d’Ur, potser fins i tot dels seus familiars més propers. Tot i això, va trobar una magnífica companya: la seva esposa Sarai, una dona excepcional, no només per la seva bellesa, sinó també per la  seva extraordinària fe en Jehovà. * Encara que no tenien fills, segur que servir Jehovà com a parella els va portar moltes alegries. Amb el temps es van fer càrrec de Lot, el nebot orfe d’Abram.

7. En què han d’imitar Abram els seguidors de Jesús?

⁷ Abram no va permetre mai que la idolatria d’Ur l’allunyés de Jehovà. Ell i Sarai van estar disposats a ser diferents d’aquella societat idòlatra. Si nosaltres volem cultivar una fe genuïna, hem de tenir la mateixa actitud. També hem d’estar disposats a ser diferents. Jesús va dir que els seus seguidors ‘no serien del món’ i que, com a resultat, la gent els odiaria (llegeix Joan 15:19). Si mai et sents ferit a causa del rebuig de la teva família o del teu entorn perquè has decidit servir Jehovà, recorda que no ets l’únic. Igual que Abram i Sarai, camines amb Déu.

8, 9. (a) Quina experiència inoblidable va viure Abram? (b) Què li va dir Déu?

⁸ Un dia, Abram va viure una experiència inoblidable. Va rebre un missatge de Jehovà Déu. La Bíblia no en dóna gaires detalls, només diu que «el Déu de la glòria» se li va aparèixer (llegeix Actes [Fets] 7:2, 3). És probable que, mitjançant un representant angèlic, Abram veiés una petita mostra de la imponent glòria del Sobirà de l’univers. De ben segur que es va quedar bocabadat a l’observar l’enorme contrast entre el Déu viu i els ídols inertes que adoraven els seus contemporanis.

⁹ Què va dir Jehovà a Abram? «Surt del teu país i de la teva parentela, i vine a la terra que et mostraré.» Jehovà no va especificar de quina terra estava parlant, només va dir que la hi mostraria. Però, abans, Abram hauria de deixar enrere la seva terra natal i els seus familiars. A les cultures de l’antic Orient Mitjà, la família tenia un gran valor. Se solia pensar que el fet que un home deixés els seus parents i marxés lluny de casa era un terrible destí; alguns ho consideraven pitjor que la mort.

10. Per què no els devia ser gens fàcil a Abram i Sarai deixar Ur?

¹⁰ Deixar casa seva no els va ser gens fàcil. Ur era una ciutat pròspera i plena de vida. (Consulta el requadre  «La ciutat que Abram i Sarai van deixar enrere».) Gràcies a les excavacions arqueològiques, s’ha descobert que les cases d’aquesta antiga ciutat disposaven de moltes comoditats, com ara aigua corrent, lavabos i un sistema d’eliminació de residus. Algunes cases comptaven  amb deu habitacions o més per a la família i els criats, totes situades al voltant d’un pati interior pavimentat. A més, Abram i Sarai ja havien envellit; ell tenia uns setanta anys i ella, uns seixanta. Sens dubte, Abram voldria que la seva dona gaudís d’una vida còmoda i que estigués ben atesa. No és això el que volen tots els bons esposos per a les seves estimades esposes? Pensem en les converses que tindrien Abram i Sarai sobre la comissió que havien rebut. Segur que els van passar pel cap moltíssimes preguntes i preocupacions. Però Abram es devia posar molt content quan Sarai va acceptar de bon grat aquell repte; igual que el seu espòs, va estar disposada a deixar enrere totes aquelles comoditats.

11, 12. (a) Quins preparatius van fer i quines decisions van haver de prendre Abram i Sarai abans de marxar? (b) Descriu l’ambient que hi havia el matí que van deixar Ur.

¹¹ Un cop presa la decisió, Abram i Sarai tenien molt a fer. Havien d’empaquetar i organitzar un munt de coses. Què s’endurien en aquest viatge cap a terres desconegudes, i què deixarien? Però això no era el més important. Què farien amb les persones que formaven part de la seva vida, com ara l’ancià Tèrah i Lot? Van decidir emportar-se Tèrah i cuidar-lo fins a la fi dels seus dies. Sembla que ell hi va consentir de bona gana, perquè el relat explica que va ser Tèrah, com a patriarca, qui va encapçalar l’expedició. És molt probable que ja hagués trencat tot lligam amb la idolatria. I el nebot d’Abram, Lot, també va anar amb ells (Gèn. 11:31).

¹² Per fi va arribar l’hora d’iniciar el viatge. Imaginem la caravana que s’anava reunint de bon matí més enllà de les muralles exteriors i el fossat d’Ur. Els camells i els ases estaven carregats i havien aplegat el bestiar. Tant la família com els criats havien ocupat els seus llocs, i a l’ambient es podia palpar l’expectació. * Probablement tots els ulls apuntaven cap a Abram, a l’espera que fes el senyal per marxar. Havia arribat el moment de partir, i van sortir d’Ur per no tornar-hi mai més.

13. Com demostren molts servents de Jehovà un esperit semblant al d’Abram i Sarai?

¹³ Avui dia, molts servents de Jehovà decideixen mudar-se a un lloc de més necessitat o aprendre un altre idioma per fer més en la predicació. I també hi ha cristians que proven facetes del servei que els suposen tot un repte. Normalment, aquestes decisions requereixen fer sacrificis i tenir la voluntat de renunciar a algunes comoditats. Aquest esperit, semblant al que van manifestar  Abram i Sarai, és digne d’encomi. Si demostrem una fe així, tenim la certesa que Jehovà sempre ens donarà molt més del que nosaltres li donem. Mai no s’oblida de recompensar els actes de fe (Heb. 6:10; 11:6). Com ho va fer en el cas d’Abram?

14, 15. (a) Com va ser el viatge d’Ur a Haran? (b) Per què és possible que Abram decidís establir-se a Haran una temporada?

¹⁴ Ens podem imaginar com, en poc temps, la caravana es va veure immersa en la rutina del viatge. Abram i Sarai de vegades caminaven i d’altres anaven muntats en els animals, i les seves converses es confonien amb el dring dels picarols que portava el bestiar. Amb el temps, fins i tot els viatgers poc experimentats van acabar dominant la tècnica d’instal·lar i aixecar el campament i d’acomodar l’ancià Tèrah damunt d’un camell o un ase. Es van dirigir cap al nord, seguint el curs del riu Eufrates. Els dies es van convertir en setmanes, i el paisatge desapareixia lentament darrere seu.

¹⁵ Finalment, després de gairebé mil quilòmetres, van arribar a les cabanes en forma de rusc típiques d’Haran, una ciutat pròspera on convergien diverses rutes comercials entre Orient i Occident.  Allà, la família es va establir una temporada. És possible que l’estat de Tèrah fos massa delicat per seguir endavant.

16, 17. (a) Quin pacte va animar Abram? (b) Com va beneir Jehovà el seu servent a Haran?

¹⁶ Finalment, Tèrah va morir a l’edat de dos-cents cinc anys (Gèn. 11:32). En aquells moments dolorosos, Abram va trobar gran consol quan Jehovà va tornar a parlar amb ell. Déu li va repetir les instruccions que li havia donat a Ur i li va donar més detalls sobre les seves promeses: Abram arribaria a ser «un gran poble» i totes les famílies de la Terra es beneirien gràcies a ell (llegeix Gènesi 12:2, 3). El pacte que Déu havia fet amb aquest fidel patriarca el va animar a continuar el viatge.

¹⁷ Ara bé, en aquesta ocasió havia d’empaquetar més coses perquè, mentre va ser a Haran, Abram havia prosperat gràcies a la benedicció de Jehovà. El relat menciona «tots els béns que havien aplegat i el personal que havien adquirit a Haran» (Gèn. 12:5). Per arribar a ser una nació, Abram necessitava molts recursos i criats. Tot i que Jehovà no sempre fa que els seus servents siguin rics, sí que els dóna tot el que els cal per complir la Seva voluntat. Així, doncs, Abram es va sentir enfortit per reprendre el viatge cap a terres desconegudes.

18. (a) Quan va viure Abram un moment històric de la relació de Déu amb el Seu poble? (b) Quins altres esdeveniments importants també van tenir lloc un 14 de nissan? (Consulta el requadre « Una data clau en la història bíblica».)

¹⁸ A uns quants dies de distància d’Haran estava Carquemix, el punt per on les caravanes solien creuar l’Eufrates. Al sud s’estenia la terra que Jehovà havia promès mostrar a Abram. És probable que en aquest indret Abram visqués un moment històric de la relació de Déu amb el Seu poble. El dia que aquell patriarca fidel va creuar el riu va entrar en vigor el pacte que Déu havia fet amb ell. Aquest fet va tenir lloc l’any 1943 abans de la nostra era, i tot fa pensar que ho va fer el dia 14 del mes que posteriorment va rebre el nom de nissan (Èx. 12:40-43).

19. En la seva promesa a Abram, a què va fer referència Jehovà, i què devia recordar Abram?

¹⁹ La caravana va avançar cap al sud i es  va aturar vora els grans arbres de Morè, prop de Siquem. Allà, Jehovà va tornar a parlar amb el seu servent. En aquella ocasió, la promesa de Jehovà va fer referència a la descendència d’Abram, que prendria possessió de la terra. Va recordar Abram la profecia que Jehovà havia declarat a Edèn, que parlava d’un «llinatge», o descendència, que rescataria la humanitat? (Gèn. 3:15; 12:7.) No ho sabem del cert, però és possible que comencés a entendre, encara que fos de manera superficial, que ell formava part del magnífic propòsit de Jehovà.

20. Com va demostrar Abram que agraïa el privilegi que Jehovà li havia concedit?

²⁰ Abram va agrair profundament el privilegi que Jehovà li havia concedit. A mesura que avançava per la terra —amb prudència, és clar, ja que encara estava habitada pels cananeus—, es va aturar primer vora els grans arbres de Morè i després prop de Betel, on va erigir altars a Jehovà. Abram va invocar el nom de Jehovà, probablement per donar gràcies després de meditar en el futur dels seus descendents, i també és possible que prediqués als seus veïns cananeus (llegeix Gènesi 12:7, 8). És clar, Abram s’hauria d’enfrontar a altres grans proves de fe. Però el savi Abram no pensava en totes les comoditats que havia deixat a la seva casa d’Ur. Ell mirava cap endavant, com diu Hebreus 11:10, «esperava aquella ciutat ben fonamentada de la qual Déu és l’arquitecte i el constructor».

21. (a) Quin coneixement tenim avui dia sobre el Regne de Déu? (b) Què et sents motivat a fer?

²¹ Avui dia, els servents de Jehovà disposem de molt més coneixement sobre aquesta ciutat simbòlica, el Regne de Déu. Sabem que és un govern celestial que aviat acabarà amb aquest món malvat, i que Jesucrist, la Descendència que Déu va prometre a Abram, n’és el Rei. Serà un gran privilegi poder conèixer Abram quan ressusciti i per fi comprengui completament el propòsit diví que només va veure als seus inicis. T’agradaria veure com Jehovà compleix fins a l’últim detall de tot el que ha promès? Doncs imita l’exemple d’Abram. Manifesta un esperit d’abnegació, sigues obedient i agraeix de tot cor els privilegis que Jehovà et posa a l’abast. Si tens una fe com la d’Abram, aleshores el «pare de tots els creients» també arribarà a ser el teu pare.