Eclesiastès 9:1-18

  • Tothom té el mateix final (1-3)

  • Gaudeix de la vida a pesar de la mort (4-12)

    • Els morts no saben res (5)

    • No hi ha activitat a la Tomba (10)

    • El mal moment i el succés imprevist (11)

  • La saviesa no sempre es valora (13-18)

9  Així doncs, vaig reflexionar en tot això i vaig arribar a aquesta conclusió: els justos i els savis, així com les seves obres, estan en mans del Déu verdader.+ Els homes no saben res de l’amor i l’odi que existien abans que ells.  Tothom té el mateix final:+ el just i el malvat,+ el bo, el pur i l’impur, i els que ofereixen sacrificis i els que no ho fan. El bo és igual que el pecador, i qui fa un jurament és igual que qui va amb compte de fer un jurament.  Això és una cosa angoixant que succeeix sota el sol: com que tothom té el mateix final,+ el cor dels humans està ple de maldat. Mentre viuen hi ha bogeria al seu cor, i llavors... moren!*  Hi ha esperança per a tots els que estan entre els vius, perquè val més un gos viu que un lleó mort.+  Perquè els vius saben* que moriran,+ però els morts no saben res de res,+ ni reben cap més recompensa,* perquè tot el seu record ha caigut en l’oblit.+  A més, el seu amor, el seu odi i la seva enveja ja han desaparegut, i ells ja no participen en res del que es fa sota el sol.+  Ves, menja el teu aliment amb alegria i beu el teu vi amb un cor feliç,+ perquè el Déu verdader ja està content amb les teves obres.+  Que la teva roba sempre sigui blanca.* No deixis de posar-te oli al cap.+  Gaudeix de la vida amb la teva estimada esposa+ tots els dies de la teva existència fugaç,* tots els teus dies efímers,* que Déu t’ha donat sota el sol. Perquè això és el que t’ha tocat* a la vida i és la teva recompensa pel treball dur que tant t’has esforçat per fer sota el sol.+ 10  Tot el que puguis fer, fes-ho amb totes les teves forces, perquè a la Tomba,* el lloc on vas, no hi ha ni treball ni plans ni coneixement ni saviesa.+ 11  I he vist una altra cosa sota el sol: que els ràpids no sempre guanyen la cursa, que els forts no sempre guanyen la batalla,+ que els savis no sempre tenen menjar, que els inteŀligents no sempre tenen riqueses+ i que no sempre els va bé als que tenen coneixement,+ perquè a tothom li arriba algun mal moment i algun succés imprevist.* 12  Perquè l’home no sap la seva hora.+ Tal com els peixos són atrapats en una xarxa mortal i els ocells en una trampa, els fills dels homes són atrapats en un temps de desgràcia, quan aquest els sobrevé de sobte. 13  També vaig observar sota el sol aquest exemple de saviesa que em va impressionar: 14  un rei poderós va anar a atacar una ciutat petita on hi havia pocs homes. La va assetjar i va construir contra ella grans estructures d’assalt. 15  A la ciutat hi havia un home pobre però savi que va salvar la ciutat amb la seva saviesa. Però després ningú es va recordar d’aquell home pobre.+ 16  I em vaig dir a mi mateix: «La saviesa és millor que la força.+ Tot i així, es menysprea la saviesa del pobre i no es fa cas de les seves paraules.»+ 17  És millor fer cas de les paraules calmades del savi que dels crits de qui governa entre els ximples. 18  La saviesa és millor que les armes de guerra, però un sol pecador pot destruir moltes coses bones.+

Notes a peu de pàgina

Lit. «i després d’això... cap als morts!».
O «són conscients».
O «salari».
És a dir, roba clara, que indica alegria, en comptes de tristesa.
O «vana».
O «vans».
O «la teva part».
O «al Xeol», és a dir, el lloc simbòlic on descansen els morts. Consulta el glossari.
O «inesperat».