Mateu 22:1-46

  • L’exemple del banquet de bodes (1-14)

  • Déu i el Cèsar (15-22)

  • Li pregunten sobre la resurrecció (23-33)

  • Els dos manaments més importants (34-40)

  • És el Crist el fill de David? (41-46)

22  Una volta més, Jesús va començar a parlar-los amb exemples. Els va dir:  «El Regne del cel es pot comparar a un rei que va preparar un banquet de bodes per al seu fill.  Però, quan va enviar els seus esclaus per a que avisaren els convidats, estos no volgueren anar al banquet.  Aixina que va enviar uns altres esclaus amb estes instruccions: “Digueu als convidats: ‘Ja tinc el menjar preparat. Hem matat els bous i els animals grassos, i tot està a punt. Veniu al banquet de bodes’”.  Però no feren cas; un se’n va anar al seu camp,* un altre al seu negoci  i la resta va agarrar els esclaus, els va maltractar i els va matar.  »El rei es va posar furiós i va enviar les seues tropes a matar aquells assassins i a cremar la seua ciutat.  Després, va dir als seus esclaus: “El banquet de bodes està preparat, però els convidats no es mereixien vindre.  Aixina que aneu als camins que ixen de la ciutat i convideu al banquet a tot aquell que trobeu”. 10  I això és el que van fer. Anaren als camins i reuniren a tots els que van trobar, tant bons com roïns. I la sala de bodes es va omplir de comensals.* 11  »Quan el rei va entrar a vore els convidats, es va adonar que hi havia un home que no anava mudat per a l’ocasió.* 12  Aixina que li va dir: “Com és que has entrat ací sense la roba adequada?”. Però ell es va quedar callat. 13  En això, el rei va dir als seus servents: “Lligueu-lo de mans i peus i llanceu-lo fora, a la foscor. Allí és on plorarà i apretarà les dents”.* 14  »Perquè els convidats són molts, però els elegits són pocs». 15  Aleshores, els fariseus se n’anaren i es posaren a conspirar contra Jesús per a fer-li dir alguna cosa que el posara en un compromís. 16  Aixina que li van enviar els seus deixebles junt amb els membres del partit d’Herodes per a dir-li: «Mestre, sabem que sempre dius la veritat i que de veres ensenyes el camí de Déu. A més, no busques l’aprovació de la gent, ja que no et fixes en la seua aparença. 17  Aixina que, dis-nos, què opines? Està permés* pagar l’impost* al Cèsar o no?». 18  Però Jesús, que sabia lo malvats que eren, va dir: «Per què em poseu a prova, hipòcrites? 19  Ensenyeu-me la moneda de l’impost». Ells li portaren un denari,* 20  i ell els va preguntar: «De qui són esta cara i esta inscripció?». 21  Ells respongueren: «Del Cèsar». Llavors ell els va dir: «Per tant, pagueu al Cèsar el que és del Cèsar, però a Déu el que és de Déu». 22  Al sentir la resposta, es van quedar impressionats, aixina que el deixaren estar i se n’anaren. 23  Aquell dia, els saduceus, que no creuen en la resurrecció, van anar a preguntar-li: 24  «Mestre, Moisés va dir: “Si un home mor sense tindre fills, el seu germà s’ha de casar amb la viuda i donar-li descendència al difunt”. 25  Ara bé, hi havia entre nosaltres set germans. El primer es va casar i va morir i, com no tenia descendència, va deixar la seua dona al seu germà. 26  Lo mateix va passar amb el segon i amb el tercer, i aixina fins al sèptim. 27  Al final, la dona també va morir. 28  Per tant, com els set es van casar amb ella, en la resurrecció, quin de tots serà el seu home?». 29  Jesús els va respondre: «Esteu equivocats, perquè no coneixeu ni les Escriptures ni el poder de Déu. 30  En la resurrecció, ni els hòmens es casen ni les dones s’entreguen en matrimoni, sinó que són com els àngels en el cel. 31  I respecte a la resurrecció dels morts, ¿que no heu llegit el que Déu vos va dir: 32  “Jo soc el Déu d’Abraham, el Déu d’Isaac i el Déu de Jacob”? Ell no és Déu de morts, sinó de vius». 33  Al sentir-ho, les multituds es van quedar impressionades per la seua ensenyança. 34  Quan els fariseus s’enteraren que Jesús havia deixat sense arguments als saduceus, es van reunir i van acudir allí en grup. 35  I un d’ells, que era expert en la Llei, el va posar a prova preguntant-li: 36  «Mestre, quin és el manament més important de la Llei?». 37  Ell li va contestar: «“Estima a Jehovà* el teu Déu amb tot el teu cor, amb tota la teua ànima* i amb tota la teua ment.” 38  Este és el primer manament i el més important. 39  El segon, que és paregut, diu: “Estima els altres com a tu mateix”. 40  Tota la Llei i els Profetes es basen en estos dos manaments». 41  Mentres els fariseus estaven reunits, Jesús els va preguntar: 42  «Què penseu del Crist? De qui és fill?». Ells respongueren: «De David». 43  I ell els va preguntar: «I com és que David, guiat per l’esperit, l’anomena Senyor al dir: 44  “Jehovà* li va dir al meu Senyor: ‘Assenta’t a la meua dreta fins que pose els teus enemics davall dels teus peus’”? 45  Per tant, si David l’anomena Senyor, com pot ser fill seu?». 46  Ningú va ser capaç de respondre-li res i, des d’aquell dia, tampoc es van atrevir a fer-li més preguntes.

Notes

O «bancal».
O «dels que es reclinaven a taula».
O «no duia trage de boda».
Un gest de ràbia i desesperació.
O «És correcte».
O «la capitació», és a dir, l’impost per càpita, o persona.
Consulta el glossari.
Consulta el glossari.
Consulta el glossari.
Consulta el glossari.