Joan 1:1-51
1 En el principi la Paraula* existia,* la Paraula estava amb Déu i la Paraula era un déu.*
2 Ell estava en el principi amb Déu.
3 Totes les coses van arribar a existir per mitjà d’ell, i sense ell no va arribar a existir ni una sola cosa.
El que va arribar a existir
4 per mitjà d’ell va ser la vida, i la vida era la llum dels sers humans.
5 La llum brilla enmig de la foscor, però la foscor no ha pogut amb ella.
6 Va vindre un home enviat com a representant de Déu; es deia Joan.
7 Va vindre com a testimoni per a donar testimoni de la llum, per a que persones de tota classe cregueren per mitjà d’ell.
8 Joan no era eixa llum, sinó que va vindre a donar testimoni d’eixa llum.
9 La verdadera llum que il·lumina tota classe de persones estava a punt de vindre al món.
10 De fet, ell* ja estava en el món, i el món va arribar a existir per mitjà d’ell, però el món no el va reconéixer.
11 Va vindre al seu propi poble,* però ells no l’acceptaren.
12 Ara bé, a tots aquells que sí que el van rebre els va donar el dret d’arribar a ser fills de Déu, perquè demostraven fe en el seu nom.
13 I ells no van nàixer de sang ni per voluntat humana* ni per la voluntat d’un home, sinó que van nàixer de Déu.
14 La Paraula es va fer humà* i va viure entre nosaltres, i vam vore la seua glòria, una glòria com la que un fill unigènit* rep de son pare. I estava ple de favor diví* i de veritat.
15 (Joan va donar testimoni d’ell. De fet, va cridar: «Este és aquell de qui vaig dir: “El que ve darrere de mi m’ha passat davant, perquè existia abans que jo”».)
16 Aixina que tots ens hem beneficiat d’allò que té a plenitud; hem rebut bondat immerescuda* sobre bondat immerescuda.
17 Perquè la Llei va ser entregada per mitjà de Moisés, mentres que la bondat immerescuda i la veritat van arribar a existir per mitjà de Jesucrist.
18 Ningun home ha vist a Déu mai. El déu unigènit, que està al costat* del Pare, és el que ens ha explicat qui és ell.*
19 Este és el testimoni que Joan va donar quan els jueus li enviaren sacerdots i levites des de Jerusalem per a preguntar-li «qui eres?».
20 Ell no va evitar la pregunta, sinó que va admetre: «Jo no soc el Crist».
21 I ells li preguntaren: «Aleshores, qui eres? Elies?». Ell va respondre: «No, no soc Elies». «Eres el Profeta?» I ell va contestar: «No!».
22 Aixina que ells li digueren: «Dis-nos qui eres per a que puguem donar una resposta als que ens han enviat. Què dius de tu mateix?».
23 Ell va dir: «Soc la veu d’algú que crida en el desert: “Feu recte el camí de Jehovà”,* tal com va dir el profeta Isaïes».
24 Ara bé, a estos hòmens els havien enviat els fariseus.
25 Aixina que li preguntaren: «Aleshores, si no eres ni el Crist ni Elies ni el Profeta, per què bateges?».
26 Joan els va respondre: «Jo batege en aigua. Però entre vosaltres hi ha algú que no coneixeu,
27 és el que ve darrere de mi, i jo no soc digne ni de deslligar-li les corretges de les sandàlies».
28 Açò va passar en Betània, a l’altra banda del Jordà, on Joan batejava.
29 Al sendemà, Joan va vore a Jesús venint cap a ell i va dir: «Mireu, el Corder de Déu que lleva el pecat del món!
30 Este és aquell de qui vaig dir: “Darrere de mi ve un home que m’ha passat davant, perquè existia abans que jo”.
31 Ni jo mateix el coneixia, però he vingut a batejar en aigua per a que Israel reconega qui és ell».
32 Joan també va donar testimoni dient: «Vaig vore que l’esperit baixava des del cel com un colom i es quedava damunt d’ell.
33 Ni jo mateix el coneixia, però aquell que em va enviar a batejar en aigua em va dir: “Sabràs qui és el que bateja en esperit sant quan veges que l’esperit baixa i es queda damunt d’ell”.
34 Jo això ho he vist, i he donat testimoni que este és el Fill de Déu».
35 Al sendemà, Joan estava allí de nou amb dos dels seus deixebles
36 i, al vore a Jesús caminant, va dir: «Mireu, el Corder de Déu!».
37 Quan els dos deixebles el van sentir dir això, van seguir a Jesús.
38 Aleshores Jesús es va girar i, al vore que el seguien, els va preguntar: «Què voleu?». I ells li van contestar: «Rabí (que traduït significa ‘mestre’), on t’allotges?».
39 Ell els va dir: «Veniu i voreu». Aixina que se n’anaren amb ell i van vore on s’allotjava, i es van quedar amb ell la resta del dia. Era al voltant de l’hora dècima.*
40 Andreu, el germà de Simó Pere, era un dels dos que havien sentit el que Joan havia dit i havien seguit a Jesús.
41 Després d’això, Andreu va anar directe a buscar el seu germà Simó, i li va dir: «Hem trobat el Messies» (que traduït és Crist),
42 i el va portar on estava Jesús. Quan Jesús el va vore, va dir: «Tu eres Simó, el fill de Joan. A tu et diran Cefes» (que traduït és Pere).
43 Al sendemà, Jesús volia anar-se’n a Galilea. Llavors va trobar a Felip i li va dir: «Seguix-me».
44 Felip —que era de Betsaida, la ciutat d’Andreu i Pere—
45 va trobar a Natanael i li va dir: «Hem trobat aquell de qui es parla en la Llei de Moisés i en els escrits dels Profetes: és Jesús el fill de Josep, de Natzaret».
46 Però Natanael li va dir: «De Natzaret, què pot eixir de bo?». I Felip li va respondre: «Vine i voràs».
47 Quan Jesús va vore a Natanael venint cap a ell, va dir: «Mireu! Un israelita en qui de veres no hi ha engany».
48 Natanael li va preguntar: «Com és que em coneixes?». I Jesús li va contestar: «T’he vist abans que Felip et cridara, quan estaves davall de la figuera».
49 En això, Natanael li va dir: «Rabí, realment eres el Fill de Déu, el Rei d’Israel!».
50 I Jesús li va contestar: «Creus en mi només perquè t’he dit que t’havia vist davall de la figuera? Coses més grans voràs!».
51 Aleshores va afegir: «De veres vos assegure que voreu el cel obert i els àngels de Déu pujant i baixant cap al Fill de l’Home».
Notes
^ Ací «la Paraula» es referix a Jesús, el principal portaveu de Déu.
^ O «era».
^ O «era divina».
^ Es referix a «la Paraula».
^ O «a la seua pròpia casa».
^ Lit. «voluntat de carn».
^ Lit. «carn».
^ O «bondat immerescuda».
^ O «en el si», és a dir, en el pit. Es referix a una posició de favor.
^ És a dir, qui és Déu.
^ És a dir, al voltant de les 4 de la vesprada.
