És la reencarnació una ensenyança bíblica?

REPRODUIR

Què diu la Bíblia?

En la Bíblia no es menciona el terme reencarnació ni es fa referència a eixe concepte. Esta creença es basa en l’ensenyança de la immortalitat de l’ànima. a No obstant, la Bíblia ensenya que l’ànima és mortal, ja que fa referència a la persona en conjunt (Gènesi 2:7 nota; Ezequiel 18:4). Quan mor una persona, simplement deixa d’existir (Gènesi 3:19; Eclesiastés 9:5, 6).

Quina diferència hi ha entre la reencarnació i la resurrecció?

L’ensenyança bíblica de la resurrecció no es basa en la creença de la immortalitat de l’ànima. En la resurrecció, les persones que hagen mort podran tornar a la vida gràcies al poder de Déu (Mateu 22:23, 29; Fets 24:15). A més, ens dona la meravellosa esperança de viure per sempre en una nova terra, és a dir, una nova societat de persones (2 Pere 3:13; Apocalipsi 21:3, 4).

Idees errònies sobre la reencarnació i la Bíblia

Idea errònia: La Bíblia diu que el profeta Elies es va reencarnar en Joan el Baptiste.

Realitat: Déu va predir: «Jo vos enviaré el profeta Elies», i Jesucrist va demostrar que Joan el Baptiste complia esta profecia (Malaquies 3:23, 24 [4:5, 6 en altres bíblies]; Mateu 11:13, 14). No obstant, açò no volia dir que Elies s’haguera reencarnat en Joan el Baptiste. De fet, el mateix Joan va dir que ell no era Elies (Joan 1:21). Més bé, esta profecia indicava que Joan proclamaria un missatge diví que animaria les persones a penedir-se, igual que ho va fer Elies (1 Reis 18:36, 37; Mateu 3:1). Joan també va demostrar que tenia el mateix «esperit i la força d’Elies» (Lluc 1:13-17, Evangelis, per Joan F. Mira).

Idea errònia: La Bíblia fa referència a la reencarnació quan parla de nàixer de nou.

Realitat: Quan la Bíblia parla de nàixer de nou, ho fa en un sentit espiritual, i açò succeïx mentres la persona encara està viva (Joan 1:12, 13). Este renaixement no és la conseqüència inevitable de les accions del passat, sinó que és una esperança única que Déu concedix a algunes persones (Joan 3:3; 1 Pere 1:3, 4).

a La creença de la immortalitat de l’ànima i la reencarnació es remunten a l’antiga Babilònia. Posteriorment, els filòsofs de l’Índia elaboraren la doctrina del karma. Segons la Gran Enciclopedia Larousse, el karma «concep la vida com un esclavó d’una cadena de vides, en la qual cada vida particular està determinada per les accions d’esta persona en la seua vida anterior, en funció del principi de causalitat [de causa i efecte]».