No, la Bíblia no ensenya que Maria siga la mare de Déu ni tampoc suggerix que els cristians hagen d’adorar-la o venerar-la. a Pensa en açò:

•   Maria en ningun moment va dir que fora la mare de Déu. La Bíblia explica que va donar a llum al «Fill de Déu», no a Déu (Marc 1:1; Lluc 1:32).

•   Jesucrist no va dir mai que Maria fora la mare de Déu o que meresquera devoció especial. De fet, va corregir una dona que considerava especial a Maria per ser la mare de Jesús i li va dir: «Feliços els qui escolten la paraula de Déu i la guarden!» (Lluc 11:27, 28).

•   Els termes «Mare de Déu» i «Theotokos» (portadora de Déu, o que dona a llum a Déu) no es troben en la Bíblia.

•   En la Bíblia, l’expressió «Reina del cel» no es referix a Maria, sinó a una deessa falsa que adoraven els israelites apòstates (Jeremies 44:15-19). La «Reina del cel» podria haver sigut Ištar (Astarte), una deessa babilònia.

•   Els cristians del segle I no adoraven a Maria ni li donaven honra especial. Un historiador afirma que els cristians del segle I «haurien rebutjat donar-li culte, i probablement els preocupava que, al donar una atenció indeguda a Maria, pareguera que estaven adorant una deessa» (In Quest of the Jewish Mary).

•   La Bíblia diu que Déu sempre ha existit (Salm 90:1, 2; Isaïes 40:28). Com no té principi, no pot tindre una mare. És més, Maria no podria haver tingut a Déu en el seu ventre, ja que la Bíblia deixa clar que ni tan sols els cels poden contindre’l (1 Reis 8:27).

Maria: la mare de Jesús, no la «Mare de Déu»

 Maria era jueva per naixement i descendent directa del rei David (Lluc 3:23-31). Comptava amb el favor de Déu per la fe i devoció que tenia (Lluc 1:28). Déu la va escollir per a ser la mare de Jesús (Lluc 1:31, 35). Maria va tindre més fills amb el seu home, Josep (Marc 6:3).

 Encara que la Bíblia mostra que Maria es va fer deixebla de Jesús, no es dona molta més informació sobre ella (Fets 1:14).