Marc 1:1-45

  • Predicació de Joan el Baptiste (1-8)

  • Baptisme de Jesús (9-11)

  • Satanàs tempta a Jesús (12, 13)

  • Jesús comença a predicar en Galilea (14, 15)

  • Tria els primers deixebles (16-20)

  • Expulsa un esperit maligne (21-28)

  • Cura moltes persones en Cafarnaüm (29-34)

  • Ora en un lloc aïllat (35-39)

  • Cura un leprós (40-45)

1  Ací comencen les bones notícies sobre Jesucrist, el Fill de Déu.  Va passar tal com està escrit en el llibre del profeta Isaïes: «(Mira! Enviaré el meu missatger davant de tu,* i ell et prepararà el camí.)  Hi ha una veu que crida en el desert: “Prepareu el camí de Jehovà!* Feu rectes els seus camins”».  Joan el Baptiste estava en el desert predicant el baptisme en senyal de penediment per a rebre el perdó dels pecats.  Tota la regió de Judea i tots els habitants de Jerusalem acudien a ell. Joan els batejava* en el riu Jordà, i ells confessaven obertament els seus pecats.  Joan portava roba de pèl de camell i un cinturó de pell, i menjava llagostes* i mel silvestre.  A més, predicava: «Algú més poderós que jo ve després de mi, i jo no soc digne ni d’acatxar-me a deslligar-li les sandàlies.  Jo vos he batejat amb aigua, però ell vos batejarà amb esperit sant».  Per aquells dies, Jesús va vindre de Natzaret de Galilea, i Joan el va batejar en el Jordà. 10  Just després d’eixir de l’aigua, va vore que el cel s’obria i que l’esperit baixava sobre ell com un colom. 11  I una veu va dir des del cel: «Tu eres el meu Fill estimat i tens la meua aprovació». 12  Immediatament, l’esperit el va impulsar a anar al desert. 13  Allí va passar 40 dies, i Satanàs el va temptar. Estava envoltat d’animals salvatges, però els àngels l’atenien. 14  Ara bé, després que arrestaren a Joan, Jesús va anar a Galilea per a predicar les bones notícies de Déu. 15  Deia: «El temps fixat s’ha complit, i el Regne de Déu ja està prop. Penediu-vos i tingueu fe en les bones notícies». 16  Mentres caminava per la vora del mar de Galilea, va vore a Simó i al seu germà Andreu tirant les seues xàrcies al mar, perquè eren pescadors. 17  I Jesús els va dir: «Seguiu-me, i vos faré pescadors d’hòmens».* 18  En seguida, ells deixaren les xàrcies i el seguiren. 19  Un poc més avant, va vore a Jaume i a Joan, fills de Zebedeu, que estaven en la seua barca arreglant les xàrcies. 20  I en eixe mateix moment, els va cridar. Aixina que ells van deixar a son pare en la barca amb els treballadors i van seguir a Jesús. 21  Després, entraren* en Cafarnaüm. Tan prompte com va començar el dissabte,* Jesús va entrar en la sinagoga i es va posar a ensenyar. 22  I la gent es va quedar impressionada per la seua manera d’ensenyar, perquè els ensenyava com algú amb autoritat, i no com els escribes. 23  Just en eixe moment, hi havia en la sinagoga un home posseït per un esperit maligne* que cridava: 24  «Què vols de nosaltres,* Jesús el Natzaré? Has vingut a destruir-nos? Sé perfectament qui eres: el Sant de Déu!». 25  Però Jesús el va reprendre i li va dir: «Calla i ix d’este home!». 26  I l’esperit maligne, després de provocar-li convulsions a l’home i de cridar amb totes les seues forces, va eixir d’ell. 27  La gent es va quedar tan desconcertada que es posaren a dir-se els uns als altres: «Què és açò? És una nova ensenyança! Inclús dona ordes amb autoritat als esperits malignes, i estos l’obeïxen». 28  Aixina que la fama de Jesús es va escampar en seguida per tota la regió de Galilea. 29  Després, eixiren de la sinagoga i anaren a casa de Simó i Andreu amb Jaume i Joan. 30  Ara bé, la sogra de Simó estava en el llit amb calentura, i en seguida li ho digueren a Jesús. 31  Ell se li va acostar, la va agarrar de la mà i la va alçar. La calentura se li’n va anar, i ella es va posar a atendre’ls. 32  A poqueta nit, quan el sol s’havia post, la gent va començar a portar-li tots els malalts i endimoniats. 33  Tota la ciutat estava apinyada davant de la porta de la casa. 34  Aixina que Jesús va curar moltes persones que tenien diferents malalties i va expulsar molts dimonis, però no deixava que els dimonis parlaren, perquè sabien que ell era Crist.* 35  De bon matí, quan encara estava fosc, Jesús es va alçar, va eixir i se’n va anar a un lloc aïllat, i allí va començar a orar. 36  Però Simó i els que estaven amb ell anaren a buscar-lo 37  i, quan el trobaren, li digueren: «Tot el món està buscant-te». 38  Però ell els va contestar: «Anem a un altre lloc, als pobles del voltant, per a que predique allí també, perquè per a això he vingut». 39  I Jesús va començar a recórrer tota Galilea predicant en les sinagogues i expulsant dimonis. 40  Un leprós se li va acostar i li va suplicar de genolls: «Jo sé que si vols, pots fer que quede net».* 41  Jesús va sentir tanta llàstima que va allargar la mà, el va tocar i li va dir: «Sí que vull! Queda net». 42  A l’instant, li va desaparéixer la lepra i va quedar net. 43  Després, Jesús li va dir que se n’anara, però abans li va ordenar amb fermesa: 44  «Ves amb compte de no dir-li-ho a ningú. Això sí, ves al sacerdot per a que t’examine i presenta per a la teua purificació el que Moisés va manar. Això els demostrarà als sacerdots que t’has curat».* 45  Però quan se’n va anar, l’home va començar a anunciar el que havia passat i a divulgar-ho per totes parts, de manera que Jesús ja no podia entrar a ninguna ciutat lliurement i, per això, es quedava en els afores, en llocs aïllats. Aixina i tot, la gent seguia venint de totes parts per a vore’l.

Notes

Lit. «del teu rostre».
Consulta el glossari.
O «submergia».
La llagosta és una classe de saltamartí.
O «de persones».
És a dir, Jesús i alguns dels seus deixebles.
O «sàbat». Consulta «dissabte» en el glossari.
Lit. «impur».
O «Què tenim a vore amb tu».
O possiblement, «sabien qui era ell».
O «curar-me», «purificar-me».
O «Això els servirà de testimoni».