Els deu manaments són lleis que Déu va donar a l’antiga nació d’Israel. Estes lleis també es coneixien com les deu paraules, ja que es traduïxen de manera literal de l’expressió hebrea aséret had-devarím. Esta expressió apareix tres voltes en el Pentateuc o Torà, és a dir, els cinc primers llibres de la Bíblia (Èxode 34:28; Deuteronomi 4:13; 10:4). L’expressió equivalent en grec déka (deu) lógos (paraules), va donar lloc a utilitzar el terme «decàleg».

 Déu va escriure els deu manaments en dos taules de pedra i li’ls va donar al seu profeta Moisés en la muntanya del Sinaí (Èxode 24:12-18). Els deu manaments estan detallats en Èxode 20:1-17 i Deuteronomi 5:6-21.

•  Llistat dels deu manaments

•  Per què alguns dels llistats dels deu manaments són diferents d’altres?

•  Quin era el propòsit dels deu manaments?

•  Han d’obeir els cristians els deu manaments?

•  Són importants els deu manaments hui en dia?

•  Principis dels deu manaments que queden reflectits en el Nou Testament

1.   Adorar només a Jehovà Déu (Èxode 20:3).

2.   No practicar la idolatria (Èxode 20:4-6).

3.   No utilitzar el nom de Déu de manera indigna (Èxode 20:7).

4.   Guardar el dissabte (Èxode 20:8-11).

5.   Honrar els pares (Èxode 20:12).

6.   No assassinar (Èxode 20:13).

7.   No cometre adulteri (Èxode 20:14).

8.   No robar (Èxode 20:15).

9.   No donar fals testimoni (Èxode 20:16).

10.   No cobejar (Èxode 20:17).

 La Bíblia no assigna un número a cada manament. És per això que hi ha moltes opinions sobre en quin orde haurien d’anar els manaments. El llistat anterior està en l’orde en el qual més freqüentment solen aparéixer estos manaments. No obstant això, hi ha qui ordena els manaments de diferent manera. Estes diferències es troben en els manaments primer, segon i últim. a

 Els deu manaments formaven part de la llei mosaica. Este codi incloïa més de 600 manaments i constituïa els termes d’una aliança, o pacte, entre Déu i l’antiga nació d’Israel (Èxode 34:27). Déu va prometre al poble d’Israel que prosperarien si obeïen la llei mosaica (Deuteronomi 28:1-14). No obstant això, el propòsit principal de la llei era preparar els israelites per a l’arribada del Messies promés, o Crist (Gàlates 3:24).

 No. Déu va donar la seua llei, la qual inclou els deu manaments, específicament a l’antiga nació d’Israel (Deuteronomi 5:2, 3; Salm 147:19, 20). La llei mosaica no és obligatòria per als cristians, fins i tot els jueus foren «deslligats de la Llei» (Romans 7:6). b La llei mosaica va ser substituïda per «la llei de Crist», en la qual està inclòs tot el que Jesús va ensenyar als seus seguidors que feren (Gàlates 6:2; Mateu 28:19, 20).

 Sí. Els deu manaments revelen la manera de pensar de Déu, per tant si els estudiem, ens beneficiem (2 Timoteu 3:16, 17). Els deu manaments estan basats en principis confiables que mai passaran de moda (Salm 111:7, 8). De fet, molts d’estos principis són la base de les ensenyances del que hui en dia es coneix com el Nou Testament. (Mira el quadro « Principis dels deu manaments reflectits en el Nou Testament».)

 Jesús va ensenyar que tota la llei mosaica, que incloïa els deu manaments, es basava en dos manaments fonamentals. Ell va dir: «Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l’ànima i amb tot el pensament. Aquest manament és el més gran i el primer. El segon li és semblant: Estima els altres com a tu mateix. Tots els manaments de la Llei i dels Profetes es fonamenten en aquests dos» (Mateu 22:34-40). Per tant, encara que no s’espera que els cristians observen la llei mosaica, sí que se’ls mana que estimen Déu i els altres (Joan 13:34; 1 Joan 4:20, 21).