Sí. Encara que la Bíblia no és un llibre de ciència, és exacta quan parla de temes científics. A continuació, analitzarem alguns exemples que demostren que la Bíblia i la ciència estan d’acord. També veurem que la Bíblia conté fets científics que són molt diferents de les creences que tenien les persones que vivien en aquella mateixa època.

•   L’univers va tenir un principi (Gènesi 1:1). A diferència d’això, molts mites antics diuen que l’univers no va ser creat, sinó que es va organitzar a partir d’un caos preexistent. Els babilonis creien que hi havia dos oceans d’on van sortir els déus que van formar l’univers. Altres llegendes diuen que l’univers va sortir d’un ou gegant.

•   L’univers està regit per lleis naturals racionals, no per desitjos egoistes dels déus (Job 38:33; Jeremies 33:25). Mites d’arreu del món ensenyen que els humans es troben indefensos davant dels desitjos imprevisibles, i de vegades despietats, dels déus.

•   La Terra està suspesa en el no-res (Job 26:7). Moltes cultures de l’antiguitat creien que el món era un disc pla aguantat per un gegant o un animal, com ara un búfal o una tortuga.

•   Els rius i les fonts s’abasteixen de l’aigua que s’ha evaporat dels oceans i d’altres llocs i que ha tornat a la terra en forma de pluja, neu o pedra (Job 36:27, 28; Eclesiastès 1:7; Isaïes 55:10; Amós 9:6). Els grecs de l’antiguitat creien que l’aigua dels rius provenia d’oceans subterranis. Aquesta idea va perdurar fins al segle XVIII.

•   Les muntanyes s’eleven i, fins i tot, desapareixen. De fet, les muntanyes que veiem avui dia van estar fa un temps sota el mar (Salm 104:6, 8). En canvi, molts mites diuen que els déus van crear les muntanyes tal com són ara.

•   Les mesures d’higiene protegeixen la salut. La Llei que va rebre la nació d’Israel incloïa procediments com ara rentar-se després de tocar un cadàver, posar en quarantena qualsevol que tingués una malaltia infecciosa i desfer-se amb seguretat dels excrements (Levític 11:28; 13:1-5; Deuteronomi 23:13). D’altra banda, un dels remeis que utilitzaven els egipcis per aquesta època consistia en aplicar una barreja que incloïa excrements humans en una ferida oberta.

 Una anàlisi sincera de la Bíblia mostra que la resposta és no. Vegem a continuació algunes idees equivocades sobre l’exactitud científica de la Bíblia que moltes persones tenen.

 Idea equivocada: La Bíblia diu que l’univers va ser creat en sis dies de 24 hores.

 Veritat: La Bíblia no especifica en quin moment Déu va crear l’univers (Gènesi 1:1). A banda d’això, els dies creatius que es descriuen al capítol 1 de Gènesi van ser períodes de temps d’una durada indeterminada. De fet, a tot el període de creació de la Terra i del cel també se l’anomena «dia» (Gènesi 2:4).

 Idea equivocada: La Bíblia diu que la vegetació va aparèixer abans que es creés el Sol, el qual és necessari per a la fotosíntesi (Gènesi 1:11, 16).

 Veritat: La Bíblia mostra que el Sol, una de les estrelles que formen part del cel, va ser creat abans que la vegetació (Gènesi 1:1). En el primer «dia» creatiu, ja arribava llum difusa del Sol a la superfície de la Terra. Però va ser al tercer «dia» creatiu, que l’atmosfera ja s’havia aclarit suficientment com perquè la llum del Sol permetés la fotosíntesi (Gènesi 1:3-5, 12, 13). No va ser fins més tard que el Sol va ser perfectament visible des de la superfície de la Terra (Gènesi 1:16).

 Idea equivocada: La Bíblia diu que el Sol gira al voltant de la Terra.

 Veritat: Eclesiastès 1:5 diu: «I el sol surt, i el sol es pon: i anhela d’arribar al seu lloc, allà on s’aixeca». Amb tot, aquest text simplement descriu el moviment aparent del Sol tal com es veu des de la terra. Fins i tot avui dia, fem servir les expressions «sortida del sol» i «posta de sol», encara que sabem que la Terra gira al voltant del Sol.

 Idea equivocada: La Bíblia diu que la Terra és plana.

 Veritat: La Bíblia fa servir l’expressió «extrems de la terra» per referir-se a la part més llunyana de la terra (Fets 13:47). Això no significa que la Terra sigui plana o que tingui vores o cantonades. De la mateixa manera, l’expressió «els quatre extrems de la terra» és una figura retòrica que fa referència a tota la superfície de la terra, igual que de vegades fem servir els quatre punts cardinals per expressar la mateixa idea (Isaïes 11:12; Lluc 13:29).

 Idea equivocada: La Bíblia diu que la longitud d’una circumferència és el resultat de multiplicar el seu diàmetre per tres, quan en realitat s’ha de multiplicar per pi (π), aproximadament 3,1416.

 Veritat: Els relats de 1 Reis 7:23 i 2 Cròniques 4:2 indiquen que el «mar de fosa» tenia un diàmetre de 10 colzades i que «una corda de trenta colzades l’encerclava tot al voltant». Una possible explicació és que aquestes mides fossin arrodonides. Una altra possibilitat és que la longitud i el diàmetre fessin referència respectivament a la mesura interna i externa del recipient.