•   Amb quin dels teus pares és més probable que discuteixis?

  •  El pare

  •  La mare

•   Cada quan són aquestes discussions?

  •  Esporàdicament

  •  De tant en tant

  •  Sovint

•   Com de greu serà la discussió?

  •  Es resoldrà de manera ràpida i pacífica

  •  Es resoldrà, però només després d’haver discutit molt

  •  No es resoldrà, tot i haver discutit molt

 Si no et portes bé amb els teus pares, potser penses que ells haurien de fer alguna cosa per millorar la situació. Però vegem què pots fer tu per reduir la freqüència i la intensitat d’aquestes discussions. En primer lloc, analitza…

•   Capacitat de pensar. A mesura que creixes, comences a pensar en alguns temes de manera més profunda que quan eres un nen. També comences a tenir les teves pròpies conviccions, algunes de les quals potser no coincideixen amb les dels teus pares. Amb tot, la Bíblia diu: «Honra el teu pare i la teva mare» (Èxode 20:12).

   La realitat: Cal maduresa i destresa per no ser desagradable quan mostres el teu desacord.

•   Independència. A mesura que maduris, els teus pares probablement et donaran més llibertat. El problema és que potser no et donaran tota la llibertat que a tu t’agradaria ni en el moment que tu voldries, i això pot provocar una discussió. Tot i així, la Bíblia diu: «Obeïu els vostres pares» (Efesis 6:1).

   La realitat: Sovint la llibertat que et donen els teus pares depèn de com utilitzes la llibertat que ja tens.

•   Centra’t en el teu paper. En comptes de donar tota la culpa als teus pares per una discussió, pensa què pots fer perquè hi hagi pau. Un jove anomenat Jeffrey diu: «El que provoca un conflicte no sempre és el que diuen els teus pares, sinó la manera com tu els respons. Parlar calmadament és essencial per suavitzar les coses».

   La Bíblia diu: «Sempre que depengui de vosaltres, estigueu en pau amb tothom» (Romans 12:18).

•   Escolta. La Samantha, de 17 anys, diu: «Crec que això és el més difícil de fer. Però també he comprovat que, quan els pares veuen que els escoltes, tens més probabilitats que ells també t’escoltin».

   La Bíblia diu: «Tothom ha de ser ràpid a escoltar, però lent a parlar» (Jaume 1:19).

•   Forma part d’un equip. Aborda el conflicte tal com ho faries en un partit de tennis. Però posa el problema a l’altra banda de la xarxa en comptes dels teus pares. Un jove anomenat Adam diu: «Durant una discussió, els pares volen el que ells pensen que és millor per al seu fill, i el fill també vol el que ell pensa que és millor per a ell mateix. Per tant, en principi, tots volen aconseguir el mateix objectiu».

   La Bíblia diu: «Busquem les coses que promouen la pau» (Romans 14:19).

•   Sigues comprensiu. Una jove anomenada Sarah diu: «M’ajuda recordar que els pares també han de lluitar amb els seus problemes, els quals són sovint igual de difícils que els nostres». I una jove anomenada Carla va més enllà i diu: «Intento posar-me en el lloc dels meus pares. Què faria si jo estigués criant un fill i em trobés en aquesta mateixa situació? Què seria millor per al meu fill?».

   La Bíblia diu: «No us preocupeu només dels vostres interessos, sinó també dels interessos dels altres» (Filipencs 2:4).

•   Sigues obedient. Al cap i a la fi, això és el que la Bíblia et demana que facis (Colossencs 3:20). I tot serà molt més fàcil si obeeixes. Una jove anomenada Karen diu: «La meva vida és menys estressant quan simplement faig el que em demanen els meus pares. Ells ja han fet molts sacrificis per mi, així que és el mínim que puc fer». L’obediència és un dels millors antídots contra les discussions.

   La Bíblia diu: «On no hi ha llenya, el foc s’apaga» (Proverbis 26:20).

 Consell. Si et costa parlar amb els teus pares, per què no intentes escriure el que penses en una nota o un missatge de text? Una jove anomenada Alyssa diu: «Jo ho faig quan no em trobo en el millor moment per parlar. M’ajuda a expressar-me sense escridassar ningú ni dir res que després lamenti».