«La tolerància és una virtut que fa possible la pau» (Declaració de Principis sobre la Tolerància de la UNESCO, 1995).

 D’altra banda, la intolerància pot fer que les persones siguin irrespectuoses i que fins i tot s’odiïn les unes a les altres. Aquests sentiments profunds sovint es tradueixen en discursos d’odi, discriminació i violència.

 Ara bé, hi ha diferents punts de vista sobre el que implica la tolerància. Alguns creuen que ser tolerants significa estar d’acord amb qualsevol pràctica i comportament. D’altres, pensen que, segons el que diu la Bíblia, ser tolerants vol dir respectar el dret que tenen els altres d’escollir els seus valors i les seves creences, encara que ells mateixos no els comparteixin.

 Ens pot ajudar la Bíblia a ser realment tolerants en aquest món modern?

Raons bíbliques per ser tolerants

 La Bíblia promou la tolerància al dir: «Que tothom vegi que sou persones raonables» (Filipencs 4:5). La Bíblia ens anima a tractar els altres de manera considerada, amable i justa. Els que posen en pràctica aquest consell pot ser que no estiguin d’acord amb la manera de fer o pensar d’aquestes persones, però respecten que cadascú faci el que cregui convenient.

 Tot i així, la Bíblia ensenya que Déu ha posat unes normes de comportament per als humans. Diu: «[Déu] t’ha dit, oh home, el que és bo» (Miquees 6:8). Aquestes normes que Déu ens dona ens ajuden a gaudir d’una vida feliç (Isaïes 48:17, 18).

 Déu no ens ha donat permís per jutjar els altres. Segons la Bíblia: «Només n’hi ha un que és Legislador i Jutge [...]. Però tu, qui ets per jutjar els altres?» (Jaume 4:12). Déu ens ha donat llibertat per prendre les nostres pròpies decisions i cadascun de nosaltres som responsables de les nostres accions (Deuteronomi 30:19).

Què diu la Bíblia sobre el respecte

 La Bíblia diu senzillament: «Respecteu tothom» (1 Pere 2:17, Bíblia catalana. Traducció interconfessional). Per tant, els que decideixen viure segons les normes bíbliques tracten totes les persones amb respecte, siguin quines siguin les seves creences o el seu estil de vida (Lluc 6:31). Ara bé, això no significa que estiguin d’acord amb les seves creences o opinions, o que donin suport a les seves decisions. Però en comptes de tractar-les amb falta de respecte, sempre intenten imitar la manera com Jesús va tractar els altres.

 Per exemple, en una ocasió, Jesús va parlar amb una dona que tenia una altra religió. A més, aquesta dona estava vivint amb un home que no era el seu marit. Però, malgrat que tenia un estil de vida que Jesús no aprovava, ell li va parlar amb respecte en tot moment (Joan 4:9, 17-24).

 Igual que Jesús, els cristians comparteixen les seves creences amb aquells que els volen escoltar, però sempre ho fan amb «gran respecte» (1 Pere 3:15). De fet, la Bíblia mana als cristians de no imposar les seves opinions als altres. Diu que un seguidor de Crist «no s’ha de barallar amb ningú, sinó que ha de ser amable amb tothom», fins i tot amb els que tenen creences diferents (2 Timoteu 2:24).

Què diu la Bíblia sobre l’odi

 La Bíblia insta els cristians a fer el següent: «Busqueu la pau amb tothom» (Hebreus 12:14). Evidentment, algú que busca la pau no odia ningú, sinó que s’esforça de valent per viure amb els altres de manera pacífica, sense fer res que vagi en contra dels seus propis valors (Mateu 5:9). La Bíblia fins i tot diu als cristians que han d’estimar els seus enemics i tractar-los bé, encara que ells no ho facin (Mateu 5:44).

 És cert que a la Bíblia es menciona que Déu «odia» o «detesta» les accions que degraden les persones o els fan mal (Proverbis 6:16-19). Però en aquest context, la paraula odiar descriu un sentiment intens de rebuig per les males accions. La Bíblia explica que Déu vol perdonar i ajudar aquells que volen canviar i posar en pràctica a la seva vida les normes divines (Isaïes 55:7).

Textos bíblics que parlen del respecte i la tolerància

 Titus 3:2: «Que siguin raonables i tractin a tothom amb docilitat».

 Mateu 7:12: «Per tant, feu als altres tot el que voleu que us facin a vosaltres».

 Josuè 24:15: «Escolliu avui a qui servireu».

 Fets 10:34: «Déu no és parcial».

 Habacuc 1:12, 13: «Oh Déu meu, [...] no pots tolerar la maldat».

 Romans 12:19: «Deixeu lloc a la ira [de Déu], perquè està escrit: “Jehovà a diu: ‘La venjança és meva. Jo els donaré el que es mereixen’”».

 Jehovà no ens ha donat permís per venjar-nos de ningú. Ell s’assegurarà que es faci justícia en el moment oportú. Per aprendre’n més, llegeix l’article «Hi haurà justícia al món algun dia?».