Vaig nàixer a La Ceiba (Hondures). Era el xicotet de cinc germans i l’únic xic. També era l’únic sord de la família. Vivíem en un veïnat perillós i érem molt pobres. Quan tenia quatre anys, mon pare va morir en un accident de treball i les coses van empitjorar.

 Ma mare feia tot el que podia per a cuidar de les meues germanes i de mi, però a penes tenia diners per a comprar-me roba. I quan plovia, solia passar fred perquè no tenia roba calenteta.

 Mentres creixia, vaig aprendre llengua de signes hondurenya (LESHO), i això em va permetre comunicar-me amb altres sords. Però, ma mare i les meues germanes no parlaven LESHO, i només podien fer alguns gestos o signes que s’inventaven per a comunicar-se amb mi. No obstant, ma mare em volia i em protegia dels perills. Amb els pocs signes que coneixia, m’advertia de vicis com fumar o abusar de l’alcohol. Estic molt agraït a ella, perquè gràcies a això vaig créixer sense ninguna addicció.

 Quan era xicotet, ma mare em portava a l’església catòlica, però no m’enterava de res perquè ningú interpretava a llengua de signes. Quan tenia deu anys, m’avorria tant que vaig deixar d’anar a l’església. Però aixina i tot, volia aprendre més sobre Déu.

 L’any 1999, quan tenia 23 anys, vaig conéixer a una dona dels Estats Units que pertanyia a una Església evangèlica. Em va donar classes de la Bíblia i em va ensenyar a comunicar-me en llengua de signes americana (ASL). Em va agradar tant el que vaig aprendre de la Bíblia que vaig decidir fer-me pastor. Per això, em vaig mudar a Puerto Rico per a assistir a un centre d’entrenament cristià per a sords. Quan vaig tornar a La Ceiba en l’any 2002, vaig formar una església per a sords amb el suport d’unes amigues meues. I temps després, em vaig casar amb una d’elles, Patricia.

 Com que era el pastor de l’església, feia els meus sermons en LESHO, ensenyava imatges d’històries bíbliques i representava les històries per a ajudar els sords a entendre-ho. També visitava els sords dels pobles del voltant per a animar-los i ajudar-los amb els seus problemes. Inclús vaig fer un viatge missional als Estats Units i a Zàmbia. Però en realitat no sabia molt de la Bíblia. Només els contava el que m’havien dit i el que entenia de les imatges. La veritat és que tenia més preguntes que respostes.

 Un dia, unes companyes de la meua església van començar a dir mentires sobre mi. Deien que era un borratxo i que enganyava a la meua dona. Estava molt decebut i enfadat, i poc després Patricia i jo vam deixar l’església.

 Els testimonis de Jehovà solien visitar-nos a Patricia i a mi, però mai els escoltàvem. No obstant, després de deixar la nostra església, Patricia va accedir a estudiar la Bíblia amb un matrimoni de Testimonis: Thomas i Liccy. Estava impressionat perquè, a pesar de no ser sords, parlaven llengua de signes. Així que no vaig tardar a unir-me a l’estudi amb Patricia.

 Vam estudiar uns quants mesos amb vídeos en ASL. Però, quan algunes de les nostres amigues van acusar els testimonis de Jehovà de ser seguidors d’hòmens, vam deixar d’estudiar. I a pesar que Thomas em va mostrar proves que els testimonis de Jehovà no seguixen líders humans, no el vaig creure.

 Mesos després, quan Patricia estava passant per una depressió, li va demanar a Déu que els testimonis de Jehovà tocaren a la seua porta. Poc després, una veïna que era Testimoni va visitar a Patricia i es va oferir a dir-li a Liccy que la tornara a visitar. Liccy va demostrar ser una bona amiga. Visitava a Patricia cada setmana per a animar-la i per a estudiar la Bíblia amb ella. Però aixina i tot, jo encara tenia els meus dubtes sobre els Testimonis.

 En l’any 2012, els testimonis de Jehovà van participar en una campanya especial per a mostrar el vídeo de la publicació T’has fet alguna volta estes preguntes? Liccy ens va portar una còpia del vídeo. I quan el vaig vore, em va impactar aprendre que moltes de les doctrines que solia ensenyar, com l’infern i la immortalitat de l’ànima, no estaven en la Bíblia.

 A la setmana següent, vaig anar a la Sala de Reunions dels testimonis de Jehovà per a parlar amb Thomas. Li vaig dir que volia ensenyar als sords la veritat sobre la Bíblia, però no com a testimoni de Jehovà. La meua idea era formar una església pròpia i separada per als sords. Thomas em va elogiar pel meu zel, però aleshores em va mostrar Efesis 4:5, on es destaca la necessitat que la congregació cristiana verdadera estiga unida.

 Thomas també em va deixar el vídeo Los testigos de Jehová: una historia de fe viva. Parte 1: Salen de la oscuridad en ASL. Este vídeo em va mostrar com un grup d’hòmens va examinar amb atenció la Bíblia per a entendre la veritat sobre les doctrines bàsiques. Mentres mirava el vídeo, podia entendre com se sentien. Jo també estava buscant la veritat. Eixe vídeo em va convéncer que els testimonis de Jehovà ensenyen la veritat, perquè només basen les seues creences en la Bíblia. I després d’açò, vaig decidir continuar el meu curs de la Bíblia. En 2014, Patricia i jo ens vam batejar com a testimonis de Jehovà.

 M’agrada la congregació dels testimonis de Jehovà perquè està neta en sentit moral, igual que Déu. Els seus adoradors no gasten males paraules i són justos amb els seus germans. Són pacífics i s’animen els uns als altres. Els Testimonis estan units i tots ensenyen les mateixes veritats de la Bíblia sense importar el país o la llengua que parlen.

 He disfrutat molt aprenent el que la Bíblia ensenya. Per exemple, vaig aprendre que Jehovà és el déu totpoderós, el sobirà de tota la terra i que estima tant els oients com els sords. Valore molt l’amor que Déu em té. I també he aprés que la terra es convertirà en un paradís i que tindrem l’oportunitat de disfrutar de vida per sempre amb una salut perfecta. Quines ganes que arribe eixe dia!

 A Patricia i a mi ens agrada molt parlar amb altres sords sobre la Bíblia. Ara estudiem la Bíblia amb alguns dels membres de la nostra antiga església. Però ja no tinc preguntes sobre el que ensenye com quan era pastor. Per fi he trobat respostes a les meues preguntes estudiant la bíblia amb els testimonis de Jehovà.