Marc 12:1-44

  • L’exemple dels llauradors assassins (1-12)

  • Déu i el Cèsar (13-17)

  • Li pregunten sobre la resurrecció (18-27)

  • Els dos manaments més importants (28-34)

  • És el Crist el fill de David? (35-37a)

  • Advertència contra els escribes (37b-40)

  • Les dos monedetes de la viuda pobra (41-44)

12  Aleshores, Jesús va començar a parlar-los amb exemples. Els va dir: «Un home va plantar una vinya i va posar una tanca al voltant. Allí mateix va excavar un cup* i va construir una torre. Després, va llogar la vinya a uns llauradors i se’n va anar a l’estranger.  Al temps degut, va enviar un esclau als llauradors per a que li donaren la seua part de la verema.  Però ells el van agarrar, li van pegar una palissa i el van fer tornar amb les mans buides.  L’amo va enviar un altre esclau, però els llauradors li pegaren en el cap i l’humiliaren.  Aixina que en va enviar un altre, i a este el mataren. Després, en va enviar molts més; a alguns els pegaren una palissa i a altres, els mataren.  Encara li quedava algú més: el seu estimat fill. Aixina que el va enviar en últim lloc pensant: “Segur que a ell el respectaran”.  Però els llauradors es van dir entre ells: “Este és l’hereu. Anem, matem-lo, i l’herència serà nostra”.  De manera que l’agarraren, el mataren i el tiraren fora de la vinya.  Per tant, què farà l’amo de la vinya? Tornarà, matarà els llauradors i els donarà la vinya a uns altres. 10  ¿No heu llegit mai este passatge de les Escriptures: “La pedra que els constructors van rebutjar ha arribat a ser la pedra angular principal”?* 11  ¿I no heu llegit: “Esta pedra ve de Jehovà* i és meravellosa als nostres ulls”?». 12  Quan els seus enemics es van adonar que havia posat aquell exemple pensant en ells, van voler arrestar-lo. Però com tenien por de la multitud, el van deixar estar i se’n van anar. 13  Aleshores, li van enviar alguns fariseus i alguns membres del partit d’Herodes per a fer-li dir alguna cosa que el posara en un compromís. 14  A l’arribar, li van dir: «Mestre, sabem que sempre dius la veritat i que no busques l’aprovació de la gent, ja que no et fixes en la seua aparença, sinó que ensenyes el camí de Déu d’acord amb la veritat. Dis-nos, ¿està permés* pagar l’impost* al Cèsar, o no? 15  ¿Hauríem de pagar-lo, o no?». Jesús, al vore la seua hipocresia, els va dir: «Per què em poseu a prova? Porteu-me un denari* i deixeu-me’l vore». 16  Li’n van portar un, i ell els va preguntar: «De qui són esta cara i esta inscripció?». Ells respongueren: «Del Cèsar». 17  Llavors Jesús els va dir: «Pagueu al Cèsar el que és del Cèsar, però a Déu el que és de Déu». I la seua resposta els va deixar impressionats. 18  En això, van arribar els saduceus, que no creuen en la resurrecció, i li van preguntar: 19  «Mestre, Moisés ens va deixar escrit que si un home casat mor sense tindre fills, el seu germà hauria de casar-se amb la viuda i donar-li descendència al difunt. 20  Doncs bé, hi havia set germans. El primer es va casar, però va morir sense descendència. 21  El segon es va casar amb la viuda, però també va morir sense fills. I lo mateix va passar amb el tercer. 22  Cap dels set va deixar descendència. Finalment, la dona també va morir. 23  En la resurrecció, quin d’ells serà el seu home? Perquè els set es van casar amb ella». 24  Jesús els va contestar: «Vosaltres no coneixeu ni les Escriptures ni el poder de Déu, per això esteu equivocats. 25  Perquè, al ressuscitar,* ni els hòmens es casen ni les dones s’entreguen en matrimoni, sinó que són com els àngels en el cel. 26  Però, sobre el fet que els morts siguen ressuscitats,* ¿no heu llegit en el llibre de Moisés, en el relat de l’arbust espinós, com Déu li va dir: “Jo soc el Déu d’Abraham, el Déu d’Isaac i el Déu de Jacob”? 27  Ell no és Déu de morts, sinó de vius. Esteu molt equivocats». 28  Ara bé, un dels escribes que s’havia acostat i havia sentit la discussió, al vore que Jesús els havia contestat molt bé, li va preguntar: «Quin és el primer manament* de tots?». 29  Jesús va contestar: «El primer és: “Escolta, oh Israel, Jehovà* el nostre Déu és un sol Jehovà.* 30  Estima a Jehovà* el teu Déu amb tot el teu cor, amb tota la teua ànima,* amb tota la teua ment i amb totes les teues forces”. 31  El segon és este: “Estima els altres com a tu mateix”. No hi ha un altre manament més important que estos». 32  L’escriba li va dir: «Mestre, has parlat molt bé i d’acord amb la veritat: “Ell és un sol Déu i no hi ha un altre a part d’ell”. 33  A més, estimar-lo amb tot el cor, amb tot l’enteniment i amb totes les forces, i estimar els altres com a un mateix, val molt més que totes les ofrenes cremades i sacrificis». 34  Jesús, al vore que havia donat una resposta sensata, li va dir: «No estàs molt lluny del Regne de Déu». I ningú es va atrevir a fer-li més preguntes. 35  Ara bé, mentres Jesús continuava ensenyant en el temple, va preguntar: «Com és que els escribes diuen que el Crist és el fill de David? 36  Va ser el mateix David qui va dir guiat per l’esperit sant: “Jehovà* li va dir al meu Senyor: ‘Assenta’t a la meua dreta fins que pose els teus enemics davall dels teus peus’”. 37  Per tant, si David mateix l’anomena Senyor, com és possible que siga el seu fill?». La multitud l’escoltava amb gust, 38  i Jesús va seguir ensenyant-los dient: «Aneu amb compte amb els escribes, a qui els agrada passejar-se amb llargues túniques i que la gent els salude en les places.* 39  També els agrada ocupar els millors seients* en les sinagogues i els llocs més importants en els sopars. 40  A més, saquegen els béns* de les viudes i fan oracions molt llargues per a lluir-se. Estos rebran un juí més sever». 41  Aleshores, Jesús es va assentar en un lloc des d’on es veien les caixes* del tresor i es va posar a mirar com la gent tirava les seues contribucions. Hi havia molts rics que ficaven moltes monedes en les caixes, 42  però va arribar una viuda pobra i va tirar dos monedetes de molt poc valor.* 43  Aixina que Jesús va cridar els seus deixebles i els va dir: «Vos assegure que esta viuda pobra ha ficat en les caixes del tresor més que tots els altres. 44  Perquè tots ells han donat del que els sobrava, però ella, a pesar de ser tan pobra,* ho ha donat tot, tot el que tenia per a viure».

Notes

O «trull». Lloc on es xafa el raïm.
Lit. «el cap de l’angle».
Consulta el glossari.
O «és correcte».
O «la capitació», és a dir, l’impost per càpita, o persona.
Consulta el glossari.
Lit. «quan s’alcen d’entre els morts».
Lit. «alçats».
O «el manament més important».
Consulta el glossari.
Consulta el glossari.
Consulta el glossari.
Consulta el glossari.
Consulta el glossari.
O «places de mercat».
O «els seients de davant».
Lit. «devoren les cases».
O «els receptacles».
Lit. «dos lèptons, que fan un quadrant». Consulta «lèpton» en el glossari.
O «de la seua necessitat».