Esta norma, «ull per ull», formava part de la llei que Déu va donar per mitjà de Moisés a l’antiga nació d’Israel i que Jesús va citar en el Sermó de la Muntanya (Mateu 5:38; Èxode 21:24, 25; Deuteronomi 19:21). Servia per a castigar proporcionalment el malfactor pel seu mal acte. a

 Esta norma s’aplicava per a condemnar els actes delictius deliberats que s’hagueren comés en contra d’una persona. Respecte a l’ofensor que voluntàriament havia fet un mal acte, la llei mosaica deia: «Fractura per fractura, ull per ull, dent per dent. Li faran el mateix que ell ha fet a l’altre» (Levític 24:20).

•  Quin era el propòsit de la norma «ull per ull»?

•  Aplica hui en dia la norma «ull per ull» als cristians?

•  Idees errònies sobre la norma «ull per ull»

•  Jesús corregix una idea equivocada

 La norma «ull per ull» no autoritzava les persones a venjar-se. En lloc d’això, ajudava els jutges nomenats a imposar castics que foren apropiats, ni massa severs ni massa indulgents.

 També servia per a dissuadir aquells que intencionadament, o amb premeditació, volgueren fer-li mal a algú. La llei explicava: «Els altres, en sentir-ho, escarmentaran i, enmig teu, ningú ja no tornarà a cometre una maldat com aquesta» (Deuteronomi 19:20).

 No. Més bé, formava part de la llei mosaica, que la mort en sacrifici de Jesús va abolir (Romans 10:4).

 No obstant això, esta norma ajuda a entendre la manera de pensar de Déu. Per exemple, mostra que Déu valora la justícia (Salm 89:15 [v. 14 en altres bíblies]). També revela la seua regla de justícia, és a dir, que se li donarà als malfactors una correcció «amb mesura» (Jeremies 30:11).

 Idea errònia: la norma «ull per ull» permetia venjar-se indefinidament.

 Fet: La mateixa llei mosaica deia: «No sigues venjatiu ni guardes rancúnia contra ningú del teu poble» (Levític 19:18). En lloc de promoure la venjança personal, la Llei animava les persones a confiar en Déu i en el sistema legal que Ell havia autoritzat per a decidir el que estava bé i el que estava malament (Deuteronomi 32:35).