Salta al contingut

Què significa perdonar?

Què significa perdonar?

Què diu la Bíblia

 Perdonar significa disculpar a algú que ens ha ofés o no tindre en compte la seua falta. En la Bíblia, la paraula grega que es traduïx perdonar significa literalment ‘deixar passar’, com quan una persona deixa d’exigir que se li pague un deute. Jesús va usar esta comparació a l’ensenyar als seus deixebles a orar: «Perdona’ns les nostres faltes, ja que també perdonem a qui està en deute amb nosaltres» (Lluc 11:4 EV). De la mateixa manera, en la paràbola de l’esclau que no va mostrar misericòrdia, Jesús va explicar que el perdó és com la condonació d’un deute (Mateu 18:23-35).

 Perdonem els altres quan deixem de guardar-los ressentiment i no insistim en demanar una compensació pel mal que ens hagen fet o per la pèrdua que hagem pogut patir. La Bíblia ensenya que el perdó es basa en l’amor sincer, ja que l’amor «oblida el mal» (1 Corintis 13:4, 5).

Perdonar no significa:

  •   Tolerar l’ofensa. La Bíblia condemna els qui consideren que les males accions són acceptables o inofensives (Isaïes 5:20).

  •   Actuar com si no haguera passat res. Déu li va perdonar al rei David els seus greus pecats, però no el va protegir de les conseqüències. A més, Déu va fer que els pecats de David es posaren per escrit per a que es conegueren en l’actualitat (2 Samuel 12:9-13).

  •   Deixar que se n’aprofiten de nosaltres. Suposem que li deixem diners a algú. Este els malgasta i no ens els pot tornar, com s’havia compromés a fer. Per això, se sent malament i ens demana perdó. Nosaltres podríem decidir perdonar-lo, és a dir, no guardar-li ressentiment ni tirar-li en cara contínuament el que ha fet. Fins i tot, podríem canceŀlar-li el deute. Però això no significa que hagem de prestar-li més diners en el futur (Salm 37:21; Proverbis 14:15; 22:3; Gàlates 6:7).

  •   Disculpar sense una base vàlida. Déu no perdona la persona que ha comés un pecat a propòsit i amb malícia, i que es nega a reconéixer la seua falta, a rectificar i a demanar perdó a qui ha ofés (Proverbis 28:13; Fets 26:20; Hebreus 10:26). Les persones que no es penedixen es convertixen en enemics de Déu. I ell no espera que perdonem aquells a qui ell mateix no perdona (Salm 139:21, 22).

     Però, què ocorre si algú ens tracta de manera cruel i es nega a disculpar-se o ni tan sols reconeix el seu error? La Bíblia diu: «Calma’t, no t’irrites ni t’exasperes» (Salm 37:8, El Salteri, Gràfiques “EL CID”). Encara que no aprovem el que ens hagen fet, no permetem que ens consumisca la ira. Més bé, confiem que Déu s’encarregarà que es faça justícia (Hebreus 10:30, 31). A més, ens consola saber que ell prompte farà desaparéixer per complet les ferides emocionals que ara ens causen tant de dolor (Isaïes 65:17; Apocalipsi 21:4).

  •   Passar per alt tot el que ens semble una ofensa. A voltes, en comptes d’haver de perdonar algú que pensem que ens ha ofés, el que en realitat hem de fer és reconéixer que no tenim cap raó vàlida per a estar enfadats. La Bíblia diu: «No t’irrites massa de pressa, que la ira només cova en el pit dels necis» (Eclesiastés 7:9).

Què ens pot ajudar a perdonar:

  1.   Recordar què implica. Perdonar no significa considerar que l’ofensa no tenia importància o fer com si no haguera passat mai. Senzillament significa passar-la per alt.

  2.   Pensar en els beneficis. Deixar de sentir-nos enfadats o de guardar rancor ens ajudarà a estar més calmats, millorarà la nostra salut i ens permetrà ser més feliços (Proverbis 14:30; Mateu 5:9). I, encara més important, perdonar els altres és imprescindible per a que Déu perdone els nostres pecats (Mateu 6:14, 15).

  3.   Ser comprensius. Tots som imperfectes (Jaume 3:2). Com que desitgem que els altres perdonen els nostres errors, nosaltres també hem de perdonar-los els seus (Mateu 7:12).

  4.   Ser raonables. Si l’error és de poca importància, hem de posar en pràctica el següent consell de la Bíblia: «Suporteu-vos els uns als altres» (Colossencs 3:13).

  5.   Actuar ràpidament. Esforcem-nos per perdonar immediatament en comptes de deixar que la nostra irritació cresca (Efesis 4:26, 27).