Salta al contingut

Com he d’orar? És el parenostre la millor manera de fer-ho?

Com he d’orar? És el parenostre la millor manera de fer-ho?

Què diu la Bíblia

 El parenostre ens dona un model sobre què i com orar. Jesús el va dir per a respondre a la petició dels deixebles: «Senyor, ensenya’ns a pregar» (Lluc 11:1). No obstant, l’oració del Senyor o el parenostre no és l’única oració que Déu escolta. a Més bé, Jesús la va posar com un exemple de la classe d’oracions que a Déu li agraden.

En este article vorem:

 Què diu l’oració del parenostre?

 Depenent de la traducció bíblica, l’oració del parenostre registrada en Mateu 6:9-13 utilitza paraules diferents. Analitza estos dos exemples:

 Bíblia valenciana. Traducció interconfessional: «Vosaltres, pregueu així: Pare nostre del cel, santifica el teu nom, vinga el teu Regne, que es faça la teua voluntat ací a la terra com es fa en el cel. Dóna’ns hui el nostre pa de cada dia; perdona les nostres ofenses, així com nosaltres perdonem els qui ens ofenen; no permetes que caiguem en la temptació, i allibera’ns del mal». b

 Nou Testament, Ed. Quatre Rius: «Per això, pregueu així: “Pare nostre del cel! Fes-te reconèixer com a Déu! Estableix el teu regnat! Realitza el teu designi a la terra a semblança del cel! Dóna’ns hui el nostre pa que necessitem. Perdona’ns les nostres ofenses, com també nosaltres hem perdonat els qui ens han ofès. I no ens exposes a la temptació, ans allibera’ns del Temptador!”».

 Quin significat té el parenostre?

 Tot el que Jesús va ensenyar estava en harmonia amb la resta de les Escriptures. Per tant, podem esperar que les altres parts de la Bíblia ens ajuden a entendre el significat de l’oració del parenostre.

«Pare nostre del cel»

 Dirigir-se a Déu com a «Pare nostre» és correcte, perquè ell ens ha creat i ens ha donat la vida (Isaïes 64:7 [v. 8 en altres bíblies]).

«Santifica el teu nom»

 El nom de Déu, Jehovà, és sant o sagrat i ha de rebre honra. Els humans poden contribuir a santificar el nom de Déu quan parlen de les seues qualitats i del seu propòsit als altres (Salm 83:19 [v. 18 en altres bíblies]; Isaïes 6:3).

«Vinga el teu Regne»

 El Regne de Déu és un govern celestial i Jesús és el seu rei. Ell ens va ensenyar a demanar en oració que este Regne governe sobre la terra (Daniel 2:44; Apocalipsi 11:15).

«Que es faça la teua voluntat ací a la terra com es fa en el cel»

 En el cel no existix la maldat ni la mort. Per tant, la voluntat de Déu per a la terra és que les persones visquen per sempre en pau i seguretat (Salm 37:11, 29).

«Dóna’ns hui el nostre pa de cada dia»

 En el temps de Jesús, el pa era un aliment bàsic. Per això faríem bé en recordar que depenem de Déu per a tindre les coses necessàries (Fets 17:24, 25).

«Perdona les nostres ofenses, així com nosaltres perdonem els qui ens ofenen»

 En este context, la paraula «ofensa» és una altra manera de referir-se als pecats (Lluc 11:4). Tots pequem i necessitem que se’ns perdone. Però, si volem rebre el perdó de Déu, hem d’estar disposats a perdonar els altres (Mateu 6:14, 15).

«No permetes que caiguem en la temptació, i allibera’ns del mal»

 Jehovà Déu mai ens temptaria amb coses roïnes (Jaume 1:13). Però el maligne, Satanàs el Diable, també anomenat «el temptador», sí que ens posa a prova (1 Joan 5:19; Mateu 4:1-4). Per això, li demanem a Jehovà que ens ajude a ser obedients quan ens veiem temptats a fer coses roïnes.

 És repetir el parenostre l’única manera d’orar?

 Jesús va dir l’oració del parenostre com un exemple, no per a que la repetirem paraula per paraula. De fet, abans de dir-la, Jesús va advertir: «Quan ores, no repetisques lo mateix una vegada darrere d’una altra» (Mateu 6:7 TNM). Tant és així, que en una altra ocasió va demostrar com orar i va utilitzar paraules diferents (Lluc 11:2-4).

 Per a orar, lo millor és expressar els nostres sentiments (Salm 62:9 [v. 8 en altres bíblies]).

 Com hauríem d’orar?

 L’oració del parenostre ens dona un bon exemple sobre com hauríem d’orar per a que Déu ens escolte. Analitza com harmonitza amb altres versicles de la Bíblia sobre l’oració.

  •   Ora només a Déu

     Text: «No vos inquieteu per res. En tota ocasió acudiu a la pregària i a la súplica i presenteu a Déu les vostres peticions acompanyades d’acció de gràcies» (Filipencs 4:6).

     Significat: Les nostres oracions només han de dirigir-se a Déu, no a Jesús, a Maria o als sants. Com comença dient «Pare nostre», esta oració ens ensenya que solament hem de dirigir-nos a Jehovà Déu.

  •   Ora per coses que estiguen d’acord amb la voluntat de Déu

     Text: «Sempre que li demanem alguna cosa d’acord amb la seua voluntat, ell ens escolta» (1 Joan 5:14).

     Significat: Podem orar per qualsevol cosa que estiga en harmonia amb la voluntat de Déu. Jesús ens va ensenyar la importància d’este fet a l’incloure la frase «que es faça la teua voluntat» en l’oració del parenostre. A l’estudiar la Bíblia, podem aprendre quina és la voluntat de Déu per a la terra i per a les persones.

  •   Ora per les coses que et preocupen

     Text: «Descarrega’t en Jehovà, i ell et sostindrà» (Salm 55:22 TNM).

     Significat: A Déu li importa el que ens preocupa. De la mateixa manera que Jesús va incloure peticions personals en l’oració del parenostre, nosaltres també podem demanar per les nostres necessitats físiques, saviesa quan hem de prendre decisions importants, ajuda quan tenim problemes i el perdó dels nostres pecats. c

a Per exemple, tant Jesús com els seus deixebles van dir altres oracions on no van gastar les mateixes paraules que l’oració model (Lluc 23:34; Filipencs 1:9).

b La Bíblia Valenciana. Traducció interconfessional diu en la nota: «Perquè són teus per sempre el regne, el poder i la glòria. Amen». Esta expressió d’alabança a Déu, que també es troba en altres bíblies, és coneguda com una doxologia. No obstant, el Comentario bíblico «San Jerónimo» diu: «En els manuscrits bíblics més dignes de confiança no s’ha trobat la doxologia».

c Aquells que pensen que necessiten el perdó de Déu, poden sentir-se massa culpables per a orar. Però Jehovà els anima dient: «Veniu i arreglem les coses entre nosaltres» (Isaïes 1:18 TNM). Per tant, ell mai donarà l’esquena a aquells que busquen sincerament el seu perdó.