«Perquè la paraula de Déu és viva i actua amb poder. És més esmolada que qualsevol espasa de dos talls, s’endinsa fins a separar l’ànima de l’esperit i les articulacions del moll de l’os, i és capaç de discernir els pensaments i les intencions del cor» (Hebreus 4:12, Traducció del Nou Món).

 «Perquè viva és la paraula de Déu, i activa, i més tallant que una espasa de doble tall, i que arriba fins a la divisió d’ànima i esperit, de les juntures i meduŀles, i destria els sentiments i els pensaments del cor» (Hebreus 4:12, La Sagrada Bíblia, Fundació Bíblica Catalana, ed. 1932).

 El missatge de Déu per a la humanitat, tal com ha quedat registrat a la Bíblia, té el poder de posar al descobert les nostres motivacions i pensaments verdaders. Aquest missatge també pot produir canvis positius en les persones.

 «La paraula de Déu és viva». L’expressió «la paraula de Déu» fa referència a les promeses divines o al propòsit que Déu ha declarat, tal com apareix a la Bíblia. a Un aspecte molt important d’aquest propòsit és que els humans obedients visquin per sempre a la terra i gaudeixin d’autèntica pau i unitat (Gènesi 1:28; Salm 37:29; Apocalipsi 21:3, 4).

 En quin sentit és «viva» la paraula de Déu o el propòsit que ell ha declarat? D’una banda, té un efecte poderós en el cor de les persones que l’accepten, ja que els dona esperança i un propòsit a la vida (Deuteronomi 30:14; 32:47). D’altra banda, és «viva» perquè Déu no ha deixat de treballar per tal que les seves promeses es compleixin en detall (Joan 5:17). A diferència dels humans, Déu no fa una promesa i després se n’oblida o s’adona que no la pot complir (Nombres 23:19). Déu ens assegura a Isaïes 55:10, 11: «La paraula que surt de la meva boca, no tornarà a mi sense donar resultats».

 «La paraula de Déu [...] actua amb poder». L’expressió «actua amb poder» també podria ser traduïda per ‘és poderosa’, ‘és activa’ o ‘aconsegueix fer tot allò que [la paraula] hagi de fer’. b Per tant, qualsevol cosa que Jehovà c diu o promet es compleix sens falta (Salm 135:6; Isaïes 46:10). De fet, Déu pot complir les seves promeses de maneres que ni tan sols ens podem arribar a imaginar (Efesis 3:20). d

 També podem dir que la paraula de Déu «actua amb poder» quan ajuda aquells que la valoren a millorar la seva vida i la seva personalitat. Les ensenyances de Déu arriben a ser part d’ells, és a dir, influencien la seva manera de pensar, el seu estil de vida i les seves metes (Romans 12:2; Efesis 4:24). És en aquest sentit que la paraula de Déu actua en aquells que l’accepten com a tal (1 Tessalonicencs 2:13).

 «La paraula de Déu [...] és més esmolada que qualsevol espasa de dos talls». En sentit figurat, la paraula de Déu és més esmolada que qualsevol espasa feta per l’home, ja que té la capacitat d’endinsar-se fins al més profund de les persones i tocar-los el cor, és a dir, la persona interior. Aquest efecte no el pot aconseguir cap ensenyança humana. Aquesta idea s’explica amb més detall a la darrera part d’Hebreus 4:12.

 «La paraula de Déu [...] s’endinsa fins a separar l’ànima de l’esperit i les articulacions del moll de l’os». A la Bíblia, la paraula ànima pot fer referència al que una persona aparenta ser, mentre que la paraula esperit pot fer referència a qui és realment en el seu interior (Gàlates 6:18). En sentit figurat, «la paraula de Déu» s’endinsa fins al «moll de l’os», és a dir, els nostres sentiments i pensaments més profunds. Les ensenyances de Jehovà ens ajuden a veure qui som realment en el nostre interior, més enllà del que cap humà pot veure. Gràcies a això, ens sentim motivats a fer canvis a la nostra vida que ens fan feliços tant a nosaltres com al nostre Creador.

 «La paraula de Déu [...] és capaç de discernir els pensaments i les intencions del cor». La manera com una persona reacciona davant la paraula de Déu pot revelar els seus pensaments interiors i fins i tot les seves intencions i motivacions, les quals influencien el seu comportament i la seva conducta. Per exemple, si una persona accepta la paraula de Déu amb una bona actitud i fa els canvis necessaris a la seva vida, estarà demostrant que és humil i sincera i que vol fer feliç el seu Creador. D’altra banda, si intenta trobar faltes a la paraula de Déu, potser per tal de justificar una conducta que Déu desaprova, és possible que reveli algun tret negatiu de la seva personalitat, com ara orgull o egoisme (Jeremies 17:9; Romans 1:24-27).

 Segons una obra de consulta, la paraula de Déu «pot arribar a les parts més profundes del nostre ésser». e No hi ha cap aspecte de la nostra persona interior que Déu no pugui veure i que la seva paraula no pugui treure a la llum. Tal com diu Hebreus 4:13: «Totes les coses estan nues i totalment exposades als ulls d’aquell a qui hem de donar comptes».

 L’apòstol Pau va escriure per inspiració la carta als Hebreus al voltant de l’any 61 de la nostra era. Aquesta anava dirigida als cristians jueus que vivien a Jerusalem i Judea.

 En els capítols 3 i 4, Pau explica que l’exemple de l’antic Israel hauria de servir d’advertència als cristians (Hebreus 3:8-12; 4:11). Jehovà havia promès als israelites que els rescataria de l’esclavitud i els donaria una terra on podrien «viure segurs» (Deuteronomi 12:9, 10). Tot i així, la generació d’israelites que va marxar d’Egipte van demostrar vegada rere vegada falta de fe en les promeses de Jehovà i sovint van desobeir els seus manaments. Per això no van entrar al «descans» de Déu ni van gaudir d’una relació pacífica amb Jehovà. Tot al contrari, van morir al desert. Encara que els seus descendents van heretar la Terra Promesa, també van començar a desobeir Jehovà. Amb el temps, això va causar molt de patiment a la nació (Nehemies 9:29, 30; Salm 95:9-11; Lluc 13:34, 35).

 Pau va dir que els cristians havien d’aprendre del mal exemple dels israelites infidels. A diferència d’ells, nosaltres sí podem entrar al descans de Déu si obeïm la seva paraula i confiem plenament en les seves promeses (Hebreus 4:1-3, 11).

 Mira el següent vídeo per veure un resum del llibre d’Hebreus.