Els dofins emeten diferents sons, com ara clics i xiulets, i esperen a percebre l’eco per orientar-se a l’hora de navegar i explorar el seu entorn. Els científics s’han inspirat en el sonar natural del dofí mular (Tursiops truncatus) i han dissenyat sistemes acústics subaquàtics per solucionar les deficiències que tenien els aparells existents.

 Pensa en això: El sonar del dofí li permet trobar peixos amagats sota la sorra del fons marí i, fins i tot, diferenciar un peix d’una roca. Com diu en Keith Brown, professor associat a la Universitat Heriot-Watt d’Edimburg (Escòcia), el dofí també pot «diferenciar recipients segons el que contenen, ja sigui aigua dolça o salada, xarop o petroli, des [d’una distància] de deu metres». Als científics els agradaria inventar un dispositiu capaç de fer el mateix.

 Els investigadors han estudiat a fons la capacitat dels dofins d’emetre i rebre sons, i han intentat imitar-la. El resultat ha estat un sonar amb una tecnologia molt sofisticada dins d’un cilindre de menys d’un metre de llarg. Aquest mecanisme està adherit a un robot submarí, que s’assembla a un torpede, i ha estat dissenyat per inspeccionar el fons del mar, per trobar objectes que s’havien quedat enterrats, com ara cables o gasoductes, i per estudiar-los sense haver de tenir contacte directe. Els seus creadors preveuen que tindrà molta utilitat en la indústria del petroli i del gas. El sonar inspirat en els dofins augmentarà la quantitat d’informació que es pot obtenir amb els dispositius actuals. Això ajudarà els tècnics experts a ubicar aquest equipament subaquàtic en el millor lloc, a detectar algun dany —com petites fractures o esquerdes en les bases de les plataformes petrolieres— i a descobrir obstruccions en els gasoductes.

 Què en penses? És el sonar del dofí mular fruit de l’evolució, o és fruit del disseny?