Des de fa temps, els cirurgians troben en falta adhesius mèdics que els ajudin en cirurgies i en el tractament de ferides de teixits corporals. Molts adhesius que es fan servir avui dia no són aptes per utilitzar-los a l’interior del cos humà. Són tòxics, es tornen rígids quan s’assequen, i no es fixen a teixits molls. Gràcies a la investigació del moc del llimac, a els científics han trobat una manera de resoldre aquests problemes.

 Pensa en això: Quan el llimac se sent amenaçat, secreta una bava que és suficientment enganxosa com per fixar-lo a una superfície molla. Aquest mecanisme de defensa protegeix el llimac, però alhora li permet tenir certa llibertat de moviment.

 Els investigadors han analitzat la bava del llimac i han trobat diferents factors que contribueixen a que sigui un adhesiu natural tan efectiu. Per exemple, la bava utilitza tant unions químiques com atraccions electrostàtiques. D’aquesta manera, penetra la superfície on es fixa el llimac i és elàstica quan se la pressiona. Els investigadors han creat un adhesiu que imita les propietats de la bava del llimac. Aquest material és molt més fort que qualsevol adhesiu mèdic disponible actualment i és capaç de fixar-se a un òrgan viu. Es comenta que «s’adhereix tan bé als òrgans com ho fa el cartílag als ossos».

 Els experts creuen que aquest adhesiu podria arribar a ser una eina essencial per als cirurgians, i així eliminar la necessitat de punts i grapes. Es podria utilitzar per reparar cartílags o per adherir dispositius mèdics on fessin falta dins del cos. Les proves ja han demostrat l’efectivitat de l’adhesiu a l’hora de tapar un forat al cor d’un porc i de taponar forats als fetges de les rates.

 Els científics sovint troben exceŀlents solucions a problemes quotidians quan estudien el món que ens envolta. «La qüestió és saber on buscar i poder reconèixer una bona idea quan se’t presenta», diu Donald Ingber, el director de l’institut que ha desenvolupat l’adhesiu sintètic.

 Què en penses? És l’adhesiu natural de la bava del llimac fruit de l’evolució, o és fruit del disseny?