Va morir Jesús en una creu?

REPRODUEIX

La Bíblia respon

Moltes persones veuen la creu com el símbol més important de la cristiandat. En canvi, ningú pot saber amb total certesa com era l’instrument on va morir Jesús perquè la Bíblia no el descriu. Tot i això, la Bíblia dona proves per creure que Jesús no va morir en una creu, sinó en un pal vertical.

La Bíblia normalment fa servir la paraula grega staurós per parlar de l’instrument amb què van executar Jesús (Mateu 27:40; Joan 19:17). Encara que molts traductors tradueixen aquesta paraula com a ‘creu’, molts erudits estan d’acord que el seu significat és ‘pal o tauló vertical’. a Segons el llibre A Critical Lexicon and Concordance to the English and Greek New Testament, staurós «mai fa referència a dues peces de fusta unides formant un angle».

La Bíblia també fa servir la paraula grega xýlon com a sinònim de staurós (Fets 5:30; 1 Pere 2:24). Aquesta paraula vol dir ‘fusta’, ‘pal’, ‘tauló’ o ‘arbre’. b En una nota addicional del llibre Historia universal de la Iglesia Católica, de René Roharbacher, s’explica que aquest terme grec «no significa el que nosaltres entenem com a creu, sinó un simple pal de fusta».

És correcte fer servir la creu per adorar Déu?

Crux simplex: El terme en llatí que descriu un sol pal on es clavava un criminal

Amb independència de la forma que tingués l’instrument en el que va morir Jesús, les següents raons i textos bíblics mostren que no hauríem de fer servir la creu per adorar Déu.

Déu rebutja que l’adorem amb imatges o símbols com la creu. Déu va prohibir als israelites fer servir una «imatge de qualsevol figura» per adorar-lo. De la mateixa manera, temps després els cristians van rebre el manament: «Fugiu de la idolatria» (Deuteronomi 4:15-19, La Santa Bíblia, Trinitarian Bible Society; 1 Corintis 10:14).
Els cristians del primer segle no van utilitzar la creu. c Tots els cristians hem de seguir les ensenyances i l’exemple dels apòstols (2 Tessalonicencs 2:15).
L’ús de la creu per adorar Déu té origen pagà. d Centenars d’anys després de la mort de Jesús, quan les esglésies s’havien desviat de les seves ensenyances, als nous membres de les esglésies «se’ls permetia seguir utilitzant els símbols i objectes pagans», inclosa la creu (Diccionario expositivo de palabras del Antiguo y del Nuevo Testamento exhaustivo). No obstant això, la Bíblia no permet adoptar símbols pagans per aconseguir nous deixebles (2 Corintis 6:17).

a Consulta New Bible Dictionary, tercera edició, editat per Derek. Wood, pàgina 245; Compendio del Diccionario Teológico del Nuevo Testamento, pàgina 1050; El evangelio según Lucas, de Joseph Fitzmyer, pàgina 116; La muerte del Mesías, de Raymond Brown, volum 2, pàgina 1124; The International Standard Bible Encyclopedia, edició revisada, volum 1, pàgina 825; i The Imperial Bible-Dictionary, volum 2, pàgina 84.

b Consulta Diccionario expositivo de palabras del Antiguo y del Nuevo Testamento exhaustivo, entrades «Árbol», «Madera», «Madero» i «Palo»; A Greek-English Lexicon, escrit per Liddell i Scott, novena edició, pàgines 1191, 1192, i Theological Dictionary of the New Testament, volum 5, pàgina 37.

c Consulta Encyclopædia Britannica, 2003, entrada “cross”; The Cross—Its History and Symbolism, pàgina 40; The Companion Bible, Oxford University Press, apèndix 162, pàgina 186; i Breve enciclopedia del cristianismo, de Geoffrey Parrinder, pàgina 105.

d Consulta The Encyclopedia of Religion, volum 4, pàgina 165; The Encyclopedia Americana, volum 8, pàgina 246; Symbols Around Us, pàgines 205-207; i Mito y ritual en el cristianismo, escrit per Alan Watts, pàgina 174.