Què és la Torà?

REPRODUEIX

Què és la Torà?

La Bíblia respon

La paraula «Torà» prové de la paraula hebrea torà, que es pot traduir com a «instrucció», «ensenyament» o «llei» a (Proverbis 1:8, BCI; 3:1; 28:4). Els següents exemples mostren com s’utilitza aquesta paraula hebrea a la Bíblia.

El terme torà normalment fa referència als cinc primers llibres de la Bíblia: Gènesi, Èxode, Levític, Nombres i Deuteronomi. A aquests també se’ls coneix com el Pentateuc, que prové d’una paraula grega que significa «llibre de cinc volums». Moisès va ser l’escriptor de la Torà, així que també se l’anomena «el llibre de la Llei de Moisès» (Josuè 8:31; Nehemies 8:1). Sembla que originàriament es va escriure com un sol llibre, però que posteriorment es va dividir en cinc per facilitar-ne el seu ús.
Torà també fa referència a les lleis que es van donar a Israel sobre aspectes concrets, com per exemple «la llei [o torà] del sacrifici pel pecat», «la llei de la lepra» o «la llei del nazireu» (Levític 6:25; 14:57; Nombres 6:13).
Torà a vegades es relaciona amb instruccions i ensenyances, ja vinguin dels pares, de persones sàvies o del propi Déu (Proverbis 1:8; 3:1; 13:14; Isaïes 2:3).

Què conté la Torà, o Pentateuc?

La història dels tractes de Déu amb la humanitat, des de la creació fins a la mort de Moisès (Gènesi 1:27, 28; Deuteronomi 34:5).
Els estatuts de la Llei Mosaica (Èxode 24:3). Aquesta Llei conté més de 600 manaments. D’entre aquests, un dels més importants és la Xemà, una pregària jueva. Una porció de la Xemà diu: «Estimaràs Jahveh, el teu Déu, amb tot el teu cor, i amb tota la teva ànima, i amb tota la teva força» (Deuteronomi 6:4-9). Jesús el va descriure com «el primer manament i el més important» (Mateu 22:36-38).
El nom de Déu, Jehovà, que apareix unes 1.800 vegades. En lloc de prohibir l’ús del nom de Déu, la Torà conté manaments que especifiquen que els servents de Déu l’havien de fer servir (Nombres 6:22-27; Deuteronomi 6:13; 10:8; 21:5).

Idees equivocades sobre la Torà

Idea equivocada: Les lleis de la Torà són eternes, mai seran reemplaçades.

Veritat: És cert que algunes traduccions de la Bíblia diuen que certs estatuts de la Torà, com per exemple els relacionats amb el dissabte, el sacerdoci i el dia de l’Expiació, duren «per sempre» o «perpètuament» (Èxode 31:16; 40:15; Levític 16:33, 34, BCI). Tot i això, la paraula hebrea que s’utilitza en aquests versets pot fer referència a un període de temps futur indefinit, no necessàriament a un que duri eternament. b Quan el pacte de la Llei Mosaica ja portava en vigor uns 900 anys, Déu va predir que el reemplaçaria per un «nou pacte» (Jeremies 31:31-33). «Al parlar d’un “nou pacte”, el pacte anterior ja queda obsolet» (Hebreus 8:7-13). Aquest va ser reemplaçat fa uns 2.000 anys, gràcies al sacrifici de Jesucrist (Efesis 2:15).

Idea equivocada: Les tradicions orals jueves i el Talmud tenen la mateixa autoritat que la Torà.

Veritat: No hi ha cap prova a la Bíblia que indiqui que Déu donés a Moisès una llei oral que complementés la llei escrita de la Torà. En lloc d’això, la Bíblia afirma: «Jahveh digué a Moisès: Escriu-te aquestes paraules» (Èxode 34:27). La llei oral consistia en tradicions jueves que havien originat els fariseus. Posteriorment, aquestes lleis es van posar per escrit en el que es coneix com la Misnà, la qual va acabar formant part del Talmud. Aquestes tradicions sovint anaven en contra del que deia la Torà. Per aquesta raó, Jesús va dir als fariseus: «Heu anuŀlat la paraula de Déu amb les vostres tradicions» (Mateu 15:1-9).

Idea equivocada: No s’ha d’ensenyar la Torà a les dones.

Veritat: La Llei Mosaica establia que s’havia de llegir la Llei sencera a tot el poble d’Israel, el que incloïa les dones i els nens. La Bíblia explica el motiu: «A fi que escoltin i aprenguin, i tinguin temor de Jahveh, el vostre Déu, i parin compte de fer totes les paraules d’aquesta llei» (Deuteronomi 31:10-12). c

Idea equivocada: La Torà inclou missatges ocults.

Veritat: Moisès, l’escriptor de la Torà, va afirmar que el seu missatge era clar i que estava a l’abast de tothom, és a dir, no tenia missatges ocults (Deuteronomi 30:11-14). La teoria de que la Torà conté missatges ocults prové de la Càbala o tradició mística del judaisme, que utilitza mètodes «falsos inventats amb astúcia» per interpretar les Escriptures d (2 Pere 1:16).

a Consulta l’edició revisada de The Strongest Strong’s Exhaustive Concordance of the Bible, entrada 8451 de la secció «Hebrew-Aramaic Dictionary-Index to the Old Testament».

b Consulta l’Enciclopedia de la Biblia, Ediciones Garriga, volum 2, pàgina 246.

c A diferència del que ensenyava la pròpia Torà, la tradició jueva normalment prohibia que les dones estudiessin la Torà. Per exemple, la Misnà cita del rabí Eliezer ben Hircà quan diu: «Si un ensenya la Torà a la seva filla, és com si li estigués ensenyant obscenitats» (Sotà 3:4). El Talmud de Jerusalem inclou la seva opinió: «Millor que les paraules de la Torà siguin destruïdes al foc abans que siguin ensenyades a les dones» (Sotà 3:19a).

d Per exemple, l’Encyclopaedia Judaica descriu la postura de la Càbala envers la Torà: «La Torà no significa res en específic, tot i que de fet, significa moltes coses diferents en molts nivells diferents» (Segona edició, volum 11, pàgina 659).