Una profecia és un missatge inspirat per Déu, és a dir, una revelació divina. La Bíblia diu que els profetes «van parlar de part de Déu guiats per l’esperit sant» (2 Pere 1:20, 21). Per tant, un profeta és aquell que rep un missatge de part de Déu i el transmet als altres (Fets 3:18).

Com es comunicava Déu amb els profetes?

 Déu va comunicar els seus pensaments als profetes de diferents maneres:

•   Per escrit. Déu ho va fer així almenys en una ocasió, quan va donar a Moisès els Deu Manaments per escrit (Èxode 31:18).

•   Mitjançant els àngels. Per exemple, Déu va utilitzar un àngel per transmetre a Moisès el missatge que havia de donar al faraó d’Egipte (Èxode 3:2-4, 10). Quan volia que s’utilitzessin certes paraules en concret, Déu dictava el seu missatge a través d’àngels, com per exemple quan va dir a Moisès: «Escriu-te aquestes paraules, perquè d’acord amb aquestes paraules he fet un pacte amb tu i amb Israel» (Èxode 34:27). a

•   Amb visions. A vegades, el profeta que rebia una d’aquestes visions estava despert i totalment conscient (Isaïes 1:1; Habacuc 1:1). Algunes eren tan vívides que el profeta hi participava en elles (Lluc 9:28-36; Apocalipsi 1:10-17). En altres ocasions, qui rebia la visió ho feia mentre estava en estat de trànsit (Fets 10:10, 11; 22:17-21). b Déu també va transmetre el seu missatge a través de somnis mentre els profetes dormien (Daniel 7:1; Fets 16:9, 10).

•   Amb guia mental. Déu va guiar els pensaments dels seus profetes perquè transmetessin el seu missatge. Referint-se a aquesta manera de comunicar-se, la Bíblia afirma: «Tot el que està escrit a les Escriptures és inspirat per Déu». L’expressió «inspirat per Déu» també es pot traduir com ‘insuflat per Déu’ (2 Timoteu 3:16). Jehovà va utilitzar el seu esperit sant, o força activa, per ‘insuflar’, o introduir, els seus pensaments en la ment dels seus servents. El missatge era de Déu, però els profetes en triaven les paraules (2 Samuel 23:1, 2).

Sempre prediuen el futur les profecies?

 No, les profecies bíbliques no es limiten només a predir el futur. No obstant això, la majoria dels missatges de Déu sí que tenen relació amb el futur, tot i que sigui de manera indirecta. Per exemple, els profetes de Déu van advertir en moltes ocasions els israelites sobre la seva mala conducta. Aquelles advertències descrivien les benediccions futures que rebrien si en feien cas, així com el càstig que patirien si no obeïen (Jeremies 25:4-6). El resultat depenia de la decisió que prenguessin els israelites (Deuteronomi 30:19, 20).

Algunes profecies bíbliques que no predeien el futur

•   En una ocasió en què els israelites van demanar ajuda a Déu, ell els va enviar un profeta perquè els expliqués que degut a que no l’havien obeït, ell no els havia ajudat (Jutges 6:6-10).

•   Quan Jesús va parlar amb una dona samaritana, li va revelar aspectes del seu passat que només podia conèixer gràcies a l’ajuda de Déu. Ella el va identificar com un profeta, tot i que ell no havia fet cap predicció sobre el futur (Joan 4:17-19).

•   Al judici de Jesús, els seus enemics li van tapar la cara, li van pegar i li van dir: «Si ets profeta, digues qui t’ha pegat!». No estaven demanant a Jesús que predigués el futur, sinó que identifiqués amb l’ajuda de Déu qui li havia pegat (Lluc 22:63, 64).