La Bíblia diu que la ira descontrolada és perjudicial, tant per la persona que la demostra com per aquells que l’envolten (Proverbis 29:22). Tot i que de vegades pot ser normal sentir ira, la Bíblia explica que els que acostumen a tenir «esclats d’ira» no se salvaran (Gàlates 5:19-21). A més, conté alguns principis que poden ajudar les persones a controlar-la.

•  Està malament sentir ira?

•  Quan no hauríem de sentir-la?

•  Com la podem controlar?

•  Textos bíblics sobre la ira

 No. De vegades es pot sentir ira. Per exemple, el lleial Nehemies es va «encendre d’ira» quan es va assabentar que s’estava oprimint alguns dels servents de Déu (Nehemies 5:6, La Santa Bíblia, Trinitarian Bible Society [TBS]).

 En ocasions, Déu sent ira. Per exemple, en el passat, quan el seu poble va trencar l’acord d’adorar-lo només a Ell i va començar a servir déus falsos, la seva ira «es va encendre contra Israel» (Jutges 2:13, 14, TBS). Tot i això, la ira no és un aspecte predominant de la personalitat de Déu, però quan la sent sempre està justificada i controlada (Èxode 34:6; Isaïes 48:9).

 Està malament sentir ira si aquesta no està controlada ni justificada, i això és el que acostuma a passar quan els humans imperfectes mostren la seva ira. Per exemple:

•   «Caín es va irritar molt» quan Déu va rebutjar el seu sacrifici. A més, va permetre que la seva ira arrelés fins al punt d’assassinar el seu germà (Gènesi 4:3-8, TBS).

•   El profeta Jonàs es va enfurismar quan Déu va ser compassiu amb els ninivites. Llavors, Déu el va corregir dient-li: «Et sembla bé d’enfurismar-te d’aquesta manera?». I li va dir que ell també havia de ser compassiu amb aquells pecadors penedits (Jonàs 3:10-4:1, 4, 11, Bíblia Catalana. Traducció interconfessional). a

 Aquests exemples demostren que, per culpa de la nostra imperfecció, «la ira dels homes no actua d’acord amb la justícia de Déu» (Jaume 1:20).

•   Reconeix els perills de la ira descontrolada. Potser alguns pensen que quan alliberen la seva ira demostren que són forts. Però, en realitat, qui no pot controlar la seva ira demostra que té una gran debilitat. La Bíblia diu: «Ciutat derruïda i sense muralles és l’home que no sap dominar el seu temperament» (Proverbis 25:28, Bíblia Evangèlica Catalana [BEC]; 29:11). Per altra banda, quan aprenem a controlar la nostra ira, demostrem tenir seny i una gran fortalesa (Proverbis 14:29). La Bíblia diu: «És millor l’home lent per a la ira que el valent» (Proverbis 16:32, TBS).

•   Controla la ira abans de fer res del que et puguis penedir. «Calma la ira, i deixa el furor» diu Salm 37:8 (TBS), i afegeix: «No t’exasperis, que només faries mal». Recorda que, quan ens enfadem molt, tenim una opció: controlar la nostra ira abans de fer mal. Tal com diu Efesis 4:26: «Indigneu-vos, però no pequeu».

•   Si és possible, retira’t si notes que et comences a enfadar molt. La Bíblia ens aconsella: «L’inici de la discòrdia és com deixar anar les aigües: per tant, abans que s’emboliqui la controvèrsia, retira’t» (Proverbis 17:14, TBS). Encara que el millor és resoldre immediatament les diferències que tenim amb els altres, les dues parts s’haurien de tranquiŀlitzar abans de parlar del tema i fer-ho de manera calmada.

•   Tingues en compte tots els factors. Proverbis 19:11 (TBS) diu: «El seny d’un home refrena la seva ira: i és el seu honor de passar per alt la transgressió». Farem bé de conèixer tots els factors abans de treure una conclusió. Quan escoltem amb atenció tot el que té a veure amb un assumpte, és menys probable que ens enfadem sense motiu (Jaume 1:19).

•   Demana la pau de Déu. Fer oració et pot ajudar a tenir «la pau de Déu, que va més enllà del que podem entendre» (Filipencs 4:7). L’oració és una de les principals maneres de rebre l’esperit sant de Déu, el qual pot produir en nosaltres qualitats com la pau, la paciència i l’autodomini (Lluc 11:13; Gàlates 5:22, 23).

•   Escull les teves companyies amb seny. Tenim la tendència a ser com les persones amb les que ens relacionem (Proverbis 13:20; 1 Corintis 15:33). Per aquest motiu, la Bíblia adverteix: «No t’associïs amb l’home aïrat, i no vagis amb l’home iracund: no sigui que aprenguis els seus senders, i posis un parany a la teva ànima [o vida]» (Proverbis 22:24, 25, TBS).