Vaig néixer a Riga, la capital de Letònia. La meva mare ens va criar a la meva germana i a mi. Tot i que la mare és catòlica, només anàvem a l’església quan hi havia una festa religiosa. Jo sempre he cregut en un poder superior, però era jove i tenia altres coses al cap.

A mesura que em feia gran, la meva mare va notar que tenia un do per desmuntar i muntar les coses. Tenia por de deixar-me sol a casa amb tantes coses que es podien desmuntar. Per això, em va donar un joc de construcció de peces metàl·liques; m’encantava muntar-les i després desfer-ho tot. Aquella afició estava molt relacionada amb una altra passió que tenia: el motociclisme. La meva mare em va inscriure en una cursa anomenada Zelta Mopēds (El ciclomotor daurat). Vaig començar a córrer amb ciclomotors i, més tard, amb motos.

Aprenia ràpid, i aviat vaig triomfar en aquest esport de velocitat i perill. Vaig guanyar el campionat letó de motociclisme en diverses categories, i el Campionat dels Països Bàltics dues vegades.

Quan estava al cim de la meva carrera, l’Evija, la meva xicota (qui més tard va ser la meva dona), va conèixer els Testimonis de Jehovà. Ella havia trobat publicacions seves que contenien un cupó per demanar un curs de la Bíblia. Així, doncs, el va emplenar i el va enviar. I poc després dues Testimonis la van visitar i va començar a estudiar la Bíblia amb elles. A mi ja em va semblar bé, però en aquell moment jo no tenia gaire interès per les coses espirituals.

Més tard, les Testimonis em van convidar a seure amb elles i l’Evija i escoltar el que estudiaven sobre la Bíblia. Vaig acceptar, i em va agradar el que hi vaig sentir. Una cosa que em va impressionar especialment va ser  la promesa bíblica d’un paradís a la Terra. Per exemple, em van mostrar Salm 37:10, 11 (TBS), que diu: «Encara una mica, i el malvat ja no hi serà: i miraràs el seu lloc, i ja no hi serà; però els humils heretaran la terra, i gaudiran de molta pau». Aquesta promesa em va captivar.

El meu interès per les coses espirituals va anar creixent. Vaig començar a adonar-me de la quantitat de mentides que ensenyen les religions. En canvi, em va xocar, i alhora alleujar, que les ensenyances bíbliques fossin tan lògiques i clares.

A l’estudiar la Bíblia vaig aprendre que Jehovà valora moltíssim la vida i com n’és, de preciosa, per a Ell (Salm 36:10 [36:9 en NM]). Això va canviar totalment la meva opinió sobre les curses: no volia arriscar mai més la meva vida. Més aviat, volia usar-la per glorificar Jehovà. Per tant, la fama, la glòria i l’emoció de les curses de motos van deixar de ser importants per a mi.

El 1996 vaig assistir a un congrés internacional dels Testimonis de Jehovà a Tallinn (Estònia), prop del circuit de motos on sovint havia corregut. Al congrés vaig veure persones de molts països reunides en harmonia i pau. Per exemple, una Testimoni va perdre la seva bossa, i vaig suposar que no la tornaria a veure. Però, poc després, una altra Testimoni la va trobar i la va tornar amb tot el seu contingut. Em vaig quedar de pedra! Em vaig adonar que els Testimonis viuen segons les elevades normes morals de la Bíblia. L’Evija i jo vam continuar estudiant i ens vam batejar com a Testimonis de Jehovà el 1997.

Alguns dels meus amics han mort per culpa de conduir motos a gran velocitat i de manera insensata. Gràcies a la Bíblia vaig arribar a entendre que sóc responsable davant Jehovà, la Font de la vida. Comprendre això probablement m’ha mantingut viu.

Durant quatre anys, l’Evija i jo vam tenir el privilegi de servir a temps complet a la sucursal dels Testimonis de Jehovà a Riga. Actualment, estem molt contents de criar la nostra filla, l’Alise, i ajudar-la a estimar Jehovà. A més, tinc el privilegi de treballar un dia la setmana reparant cotxes i altres coses a l’oficina de traducció. Em fa molt feliç poder usar bé les meves habilitats. Encara faig el mateix que quan era petit: desmunto les coses i les torno a muntar.

Valoro moltíssim el privilegi de parlar als altres sobre l’únic Déu verdader juntament amb la meva família, i tot gràcies al que vaig aprendre de la Bíblia. Sens dubte, la promesa d’un paradís a la Terra em va canviar la vida!