Vaig néixer a Santo Domingo, a la República Dominicana. Sóc el petit de quatre germans. Com que els meus pares van rebre una bona educació, volien que els seus fills també es criessin en un bon ambient. Quatre anys abans que jo nasqués, van conèixer uns joves missioners mormons, i van quedar tan impressionats per la seva educació i bona aparença, que aviat van decidir que seriem una de les primeres famílies de l’illa a unir-se a l’Església de Jesucrist dels Sants dels Darrers Dies, també anomenada l’Església mormona.

De jovenet, m’agradava participar en les activitats socials de l’església i valorava l’ambient familiar i els valors morals que promovien els mormons. Estava orgullós de ser mormó i em vaig posar la meta d’arribar a ser un missioner.

Quan tenia divuit anys, ens vam mudar a Florida, EUA, perquè els meus pares volien que anés a una bona universitat. Un any després, els meus tiets, qui són Testimonis de Jehovà, ens van visitar i ens van convidar a un congrés bíblic. Vaig quedar bocabadat quan vaig veure que tothom buscava les referències a la Bíblia i prenia notes; així doncs, vaig demanar paper i llapis i vaig fer el mateix.

Després del congrés, els meus tiets em van dir que, com que tenia la meta de ser missioner, em podrien ensenyar alguna cosa de la Bíblia. Em va semblar una bona idea, ja que fins aleshores coneixia més el Llibre del Mormó que no pas la Bíblia.

Per telèfon parlava de la Bíblia amb els meus tiets i m’animaven a comparar les meves creences amb el que aquesta ensenya. Volien que descobrís la veritat per mi mateix.

 Havia acceptat moltes creences de la fe mormona, però no estava del tot segur que concordessin amb la Bíblia. La meva tieta em va enviar una revista editada pels Testimonis de Jehovà que parlava d’aquestes ensenyances (¡Despertad! del 8 de novembre de 1995). Em va sorprendre veure que no estava familiaritzat amb moltes de les doctrines mormones. Llavors, vaig investigar al lloc web oficial dels mormons si el que deia la revista era cert. I ho era! A més, això es va confirmar quan vaig visitar els museus mormons a Utah.

Sempre havia pensat que el Llibre del Mormó i la Bíblia es complementaven, però, quan la vaig començar a llegir més detingudament, vaig veure contradiccions entre les creences mormones i el que diu la Bíblia. Per exemple, a Ezequiel 18:4 (BEC), la Bíblia diu que l’ànima mor, però el Llibre del Mormó, a Alma 42:9, diu: «L’ànima mai podia morir».

A més de les diferències doctrinals, em preocupaven les idees nacionalistes que ensenyen els mormons. A tall d’exemple, el mormons diuen que el jardí d’Edèn es trobava al comtat de Jackson, Missouri (EUA). I els profetes mormons diuen que quan «el Regne de Déu governi, la bandera dels Estats Units onejarà amb orgull impol·luta a l’asta de la llibertat i la igualtat dels drets humans».

Aleshores, què passaria amb la República Dominicana, o qualsevol altre país? Un vespre, per telèfon, vaig treure el tema a un jove mormó que estava rebent entrenament com a missioner. Amb tota franquesa, li vaig preguntar si estaria disposat a lluitar contra altres mormons en cas de guerra. Per a la meva sorpresa, em va dir que sí. Llavors, vaig aprofundir en les creences mormones a més de preguntar als dirigents de l’Església, i em van contestar que les respostes que buscava eren un misteri que només es resoldria quan la llum es fes més clara.

Decebut per l’explicació, em vaig examinar a mi mateix per esbrinar què em motivava a ser un missioner mormó. Em vaig adonar que senzillament m’agradava la idea de convertir-me en missioner igual que m’hagués agradat col·laborar amb qualsevol altra organització humanitària, i que també m’atreia la bona posició social dels missioners. Però, pel que respectava a Déu, no en sabia gaire. Encara que, de tant en tant, havia fet alguna ullada a la Bíblia, realment no me n’havia adonat del seu valor. Ni tan sols sabia el propòsit de Déu per a la Terra i la humanitat!

Gràcies als cursos bíblics dels Testimonis de Jehovà, vaig aprendre, entre altres coses, quin és el nom de Déu, què passa quan morim i quin és el paper de Crist en el propòsit de Déu. Per fi vaig conèixer a fons aquest llibre meravellós i vaig poder gaudir d’explicar als altres les veritats que estava aprenent. Sempre he sabut que Déu existeix, però ara puc parlar amb Ell en oració i el veig com el meu millor amic. Em vaig batejar com a testimoni de Jehovà el 12 de juliol de 2004 i, sis mesos després, vaig emprendre el servei a temps complet com a ministre cristià.

Durant cinc anys, vaig treballar a la seu mundial dels Testimonis de Jehovà a Brooklyn, Nova York, on vaig gaudir moltíssim ajudant en la producció de bíblies i publicacions bíbliques que beneficien a milions de persones. I ara continuo gaudint d’ensenyar als altres a conèixer Déu!