Molts pensen que per tenir un futur millor cal ser rics i tenir una bona formació. Creuen que les empreses, les famílies i la societat es beneficien si les persones tenen educació universitària. Potser també pensen que aquells que tenen una bona formació poden accedir a feines més ben pagades i que aquells que guanyen més diners seran feliços.

Pensem en el que va dir en Zhang Chen, de la Xina: «Estava convençut que havia de tenir un títol universitari per sortir de la pobresa i que, si aconseguia una feina ben pagada, tindria garantida una vida feliç i plena».

Per tenir més probabilitats d’aconseguir un futur millor, molts volen estudiar a universitats prestigioses, fins i tot a l’estranger. Aquesta tendència ha augmentat considerablement fins que la COVID-19 ha provocat restriccions en els viatges internacionals. De fet, un informe de l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic de l’any 2012 diu: «Els estudiants asiàtics representen el 52% de tots els estudiants que estudien a l’estranger».

Molts pares fan grans sacrificis perquè els seus fills puguin anar a la universitat a l’estranger. En Qixiang, de Taiwan, recorda: «Als meus pares no els sobraven els diners, però ens van enviar a mi i als meus tres germans als Estats Units a estudiar a la universitat». Per poder pagar una formació com aquesta, la seva família es va haver d’endeutar molt; i altres famílies han fet el mateix.

Tot i que l’educació pot millorar la vida en certs àmbits, no sempre ha aconseguit els resultats que els estudiants esperaven. Per exemple, després d’anys de sacrificis i grans deutes, moltes persones no troben la feina que esperaven. Un informe de Rachel Mui al Business Times de Singapur diu: «L’atur dels universitaris segueix en augment». En Jianjie, que té un doctorat i viu a Taiwan, diu: «Molts no tenen cap altra opció que acceptar una feina que no té res a veure amb el que han estudiat».

Fins i tot alguns que aconsegueixen treballar d’allò que han estudiat s’adonen que la seva vida no és com esperaven. Per exemple, en Niran, que és de Tailàndia, va començar a treballar del que havia estudiat després de tornar d’una universitat del Regne Unit. Ell explica: «Gràcies a la meva titulació, vaig trobar una feina amb un bon sou, tal com m’esperava. Però, per aconseguir aquest sou més elevat, havia de treballar de valent i moltes més hores. Amb el temps, l’empresa ens va acomiadar, tant a mi com a la majoria d’empleats. Em vaig adonar que cap feina et garanteix un futur millor».

Encara que algú sigui ric o aconsegueixi una «bona vida» pot patir problemes familiars, de salut o econòmics. En Katsutoshi, del Japó, admet: «Gaudia de moltes coses materials, però em sentia frustrat per l’esperit de competició, les enveges i el bullying». La Lam, que viu al Vietnam, diu: «Conec moltes persones que s’esforcen per aconseguir una feina ben pagada i així sentir-se segures en sentit econòmic. Però en realitat aconsegueixen el contrari: inseguretat, problemes de salut, esgotament emocional i depressió».

Igual que en Franklin, molts han arribat a la conclusió que hi ha coses més importants a la vida que l’educació superior i els diners. En comptes de centrar la seva vida en les coses materials, alguns busquen un futur millor esforçant-se per ser bones persones i fer el bé als altres. Però, garanteix aquesta manera de viure un futur millor? Al pròxim article hi trobarem la resposta.