Isaïes 60:1 diu: «Aixeca’t, dona, que la teva llum resplendeixi, perquè la teva llum ha arribat. La glòria de Jehovà brilla damunt teu». El context d’aquestes paraules demostra que la «dona» era Sió, és a dir, Jerusalem, la capital de Judà d’aquell temps (Is. 60:14; 62:1, 2). a Jerusalem representa tota la nació d’Israel. A continuació, respondrem a dues preguntes referents a aquestes paraules d’Isaïes: Primer, com i quan es va aixecar Jerusalem i va fer resplendir la seva llum espiritual? I segon, tenen un compliment més gran en els nostres dies les paraules d’Isaïes?

Com i quan es va aixecar Jerusalem i va fer resplendir la seva llum espiritual? Durant els 70 anys que els jueus van estar exiliats a Babilònia, Jerusalem i el seu temple estaven en ruïnes. Però, quan Babilònia va caure en mans dels medes i els perses, jueus d’arreu de l’Imperi babilònic van tornar a la capital de Judà per restaurar-hi l’adoració pura (Esd. 1:1-4). A partir de l’any 537 a. de la n. e., israelites de les dotze tribus van iniciar el seu viatge de tornada a Jerusalem (Is. 60:4). Poc després, ja estaven oferint sacrificis a Jehovà, celebrant les festes anuals, i reconstruint amb entusiasme el temple (Esd. 3:1-4, 7-11; 6:16-22). Per fi, la glòria de Jehovà tornava a brillar damunt Jerusalem, és a dir, damunt del seu poble. Alhora, aquests servents fidels de Déu van començar a iŀluminar la resta de les nacions, que estaven en foscor espiritual.

Amb tot, les profecies d’Isaïes sobre la restauració només es van complir en part a l’antiga Jerusalem. La majoria d’israelites van acabar desobeint Jehovà (Neh. 13:27; Mal. 1:6-8; 2:13, 14; Mt. 15:7-9). De fet, temps més tard, fins i tot van rebutjar el Messies, el Fill de Déu! (Mt. 27:1, 2.) L’any 70 de la n. e., Jerusalem i el temple van ser destruïts per segona vegada.

Jehovà ja havia predit aquest tràgic final (Dan. 9:24-27). Queda clar, doncs, que la seva voluntat no era que la Jerusalem terrestre complís completament les profecies de restauració del capítol 60 d’Isaïes.

Tenen un compliment més gran en els nostres dies les paraules d’Isaïes? Sí, però té a veure amb una altra dona simbòlica: «la Jerusalem de dalt». Aquesta representa la part celestial de l’organització de Jehovà, que està formada per éssers espirituals fidels. Parlant de la Jerusalem de dalt, l‘apòstol Pau va dir: «Ella és la nostra mare» (Gàl. 4:26). Per tant, podem dir que els fills d’aquesta dona simbòlica són Jesús i els 144.000 cristians ungits que, igual que Pau, tenen l’esperança celestial. Aquests cristians formen «una nació santa», «l’Israel de Déu» (1 Pe. 2:9; Gàl. 6:16).

Com es va aixecar i va fer resplendir la seva llum la Jerusalem de dalt? Mitjançant els seus fills ungits a la terra. Vegem com encaixa el que ells van viure amb el que es va profetitzar al capítol 60 d’Isaïes.

Els cristians ungits s’havien d’aixecar perquè havien caigut en la foscor espiritual des que, al segon segle, la mala herba de l’apostasia es va escampar, tal com s’havia predit (Mt. 13:37-43). Així va ser com van passar a estar sota el captiveri de Babilònia la Gran, l’imperi mundial de la religió falsa. Els ungits van estar captius fins «a la part final del sistema», un període que va començar l’any 1914 (Mt. 13:39, 40). Poc després, el 1919, van ser alliberats del captiveri i, de seguida,  van començar a fer brillar la llum espiritual dedicant-se de tot cor a predicar les bones notícies del Regne. b Des d’aquell moment, moltes persones d’arreu del món s’han apropat a aquesta llum, incloent-hi la resta de l’Israel de Déu, és a dir, els «reis» esmentats a Isaïes 60:3 (Ap. 5:9, 10).

En el futur, els cristians ungits reflectiran la llum de Jehovà en un sentit molt més ampli. Quan tots hagin mort a la terra, passaran a ser la Nova Jerusalem, és a dir, el grup de 144.000 reis i sacerdots que són la núvia de Crist (Ap. 14:1; 21:1, 2, 24; 22:3-5).

La Nova Jerusalem té un paper clau en el compliment d’Isaïes 60:1 (compara Isaïes 60:1, 3, 5, 11, 19, 20 amb Apocalipsi 21:2, 9-11, 22-26). Igual que la ciutat de Jerusalem era la seu del govern a l’antic Israel, la Nova Jerusalem juntament amb Jesucrist formaran el govern del nou sistema. Ara bé, com baixa «del cel, de Déu» la Nova Jerusalem? Ho fa al dirigir la seva atenció a la terra. Els servents lleials de Déu de totes les nacions «caminaran gràcies a la [seva] llum». Fins i tot seran alliberats del pecat i de la mort (Ap. 21:3, 4, 24). Com a resultat d’això, hi haurà una «restauració de totes les coses», tal com Isaïes i altres profetes van predir (Fe. 3:21). Aquest procés de restauració total va començar quan Jesús va ser entronitzat com a Rei, i acabarà al final del seu Regnat de Mil Anys.