«Els testimonis de Jehovà no només eren amables amb les persones, sinó també amb els animals. Un dia l’Elaine, la noia que estava al costat dels expositors, va oferir unes galetes als meus gossos. A partir d’aquell moment, cada cop que passàvem a prop, m’estiraven de la corda perquè volien tornar al “racó de les galetes”.

»Els mesos passaven i, mentre els meus gossos gaudien de les galetes, jo també gaudia de les breus converses que tenia amb els testimonis. Però no volia allargar-les massa. Tenia més de 70 anys i no estava segur del que creien els testimonis. A més, estava decebut amb la religió i pensava que era millor estudiar la Bíblia pel meu compte.

»Durant aquell temps, vaig trobar-me altres testimonis que estaven als seus expositors a diferents llocs de la ciutat. Ells també eren molt simpàtics. En tot moment, responien a les meves preguntes amb la Bíblia i això va fer que la meva confiança en ells augmentés.

»Un dia, l’Elaine em va preguntar si creia que els animals eren un regal de Déu, i jo li vaig respondre: “I tant que sí!”. Aleshores, em va llegir el text d’Isaïes 11:6-9. Allò va ser un abans i un després per a mi, tot i que encara no volia quedar-me res per llegir.

»Els següents dies, vaig tenir xerrades breus però molt interessants amb l’Elaine i el seu marit, en Brent. Em van comentar que, per poder entendre què implicava ser un autèntic cristià, em llegís de Mateu a Fets, i així ho vaig fer. Poc temps després, l’estiu del 2016, vaig començar a estudiar la Bíblia amb aquest matrimoni.

»Esperava amb iŀlusió cada sessió d’estudi i anar a les reunions a la Sala del Regne. Em sentia molt feliç d’estar aprenent el que realment diu la Bíblia. En poc més d’un any, em vaig batejar com a testimoni de Jehovà. Ara, als 79 anys, per fi puc dir que he trobat la religió verdadera i que gaudeixo del privilegi de formar part d’una meravellosa família espiritual.»