SAPS llegir hebreu bíblic? Segurament no. I és probable que mai hagis vist una Bíblia hebrea. Tot i això, aprendre més d’Elias Hutter, un erudit del segle XVI que va publicar dues traduccions a l’hebreu, t’ajudarà a valorar encara més la teva Bíblia.

Elias Hutter va néixer el 1553 a Görlitz, un poblet d’Alemanya que està prop de l’actual frontera amb Polònia i la República Txeca. Hutter va estudiar idiomes de l’Orient Mitjà a la Universitat Luterana de Jena. Amb només 24 anys, va arribar a ser catedràtic de llengua hebrea a Leipzig. Com a reformador pedagògic, va fundar més tard una escola a Nuremberg on es podia aprendre hebreu, grec, llatí i alemany en només quatre anys, cosa que hagués estat impossible a qualsevol altra escola o universitat.

El 1587, Hutter va produir una edició a l’hebreu del que es coneix com l’Antic Testament. El títol d’aquesta edició era Derekh ha-Kodesh, basat en Isaïes 35:8 que significa «Camí de Santedat». Es va utilitzar una tipografia tan bonica que es va dir que «cada aspecte d’aquesta obra confirma que és una edició magnífica». Però el que realment feia singular aquesta Bíblia era que els estudiants la podien fer servir com una eina molt útil per aprendre hebreu.

Per entendre per què la Bíblia en hebreu de Hutter era tan pràctica, pensa en dos reptes amb els que es toparia un estudiant que intentés llegir la Bíblia en hebreu. Primer, utilitzava un alfabet poc conegut i, segon, els prefixos i els sufixos feien difícil reconèixer l’arrel de les paraules. Per exemple, analitzem la paraula hebrea נפשׁ (transliterada néfeix), que significa ‘ànima’. A Ezequiel 18:4, aquesta paraula apareix amb el prefix ה (ha), que significa ‘la’, formant la paraula composta הנפשׁ (han-néfeix), o ‘l’ànima’. Per a l’ull inexpert הנפשׁ (han-néfeix) podria semblar una paraula completament diferent de נפשׁ (néfeix).

Per ajudar els seus estudiants, Hutter va utilitzar una tècnica d’impressió molt enginyosa: les paraules hebrees apareixien amb una font que combinava lletres normals amb les de contorn  (buides per dins). Utilitzava lletra normal per destacar l’arrel de cada paraula, i indicava els prefixos i sufixos amb lletra de contorn. Aquest recurs tan senzill feia més fàcil que els estudiants identifiquessin l’arrel de les paraules en hebreu, cosa que els ajudava a aprendre l’idioma. La Traducción del Nuevo Mundo de las Santas Escrituras (con referencias) utilitza una tècnica molt semblant a les seves notes a peu de pàgina. * La transliteració de l’arrel apareix en negreta i els prefixos i sufixos en lletra normal. El text ressaltat a les fotografies de dalt mostren la font que es va utilitzar a la Bíblia en hebreu de Hutter a Ezequiel 18:4 i la que s’ha utilitzat a la Biblia con referencias a la nota a peu de pàgina del mateix versicle.

Hutter també va produir el que es coneix com el Nou Testament, amb el text en dotze idiomes. Aquesta edició es va publicar a Nuremberg l’any 1599 i es coneix com la Bíblia Poliglota de Nuremberg. Hutter hi va voler incloure una traducció en hebreu de les Escriptures Gregues Cristianes. Però va dir que, «encara que hagués estat disposat a pagar una fortuna» per una traducció en hebreu, no l’hauria aconseguit. * Per tant, va decidir traduir ell mateix el Nou Testament del grec a l’hebreu. Després d’abandonar qualsevol altre projecte, va aconseguir aquesta fita en tan sols un any.

Però, realment era tan bona la traducció de Hutter? Franz Delitzsch, un gran erudit en llengua hebrea del segle XIX, va escriure: «Aquesta traducció a l’hebreu revela una comprensió de l’idioma molt inusual entre els cristians, i continua sent una bona obra de consulta perquè en cada cas ha sabut trobar l’expressió adequada».

Hutter no es va fer ric amb la seva obra; està clar que les seves edicions no es van vendre gaire bé. Tot i això, la seva feina ha influït fins els nostres dies. Per exemple, el seu Nou Testament en hebreu va ser revisat i reimprès el 1661 per William Robertson, i més tard per Richard Caddick el 1798. Hutter va traduir les paraules Kýrios (Senyor) i Theós (Déu) com ‘Jehovà’ (יהוה, JHVH), quan el text citava de les Escriptures Hebrees o ell pensava que feia referència a Jehovà. Això és interessant perquè, tot i que moltes traduccions del Nou Testament no utilitzen el nom personal de Déu, la traducció de Hutter sí que ho fa i, a més, dóna arguments a favor de restituir el nom de Déu a les Escriptures Gregues Cristianes.

La propera vegada que vegis el nom de Déu, Jehovà, a les Escriptures Gregues Cristianes, o et trobis una nota a peu de pàgina a la Biblia con referencias, recorda el treball d’Elias Hutter i les seves excepcionals Bíblies en hebreu.