Salta al contingut

S’oferiren voluntàriament per a servir en Albània i Kosovo

S’oferiren voluntàriament per a servir en Albània i Kosovo

 «No m’haguera imaginat mai que podria servir a Jehovà tan plenament». Aixina és com Gwen, nascuda en Anglaterra, se sent al servir en un lloc de necessitat com ho és Albània. a

 Gwen és una dels molts Testimonis que s’ha mudat a Albània per a ajudar a reunir «el bo i millor de cada» nació (Ageu 2:7). Què els motiva a fer-ho? Quins ajustos hagueren de fer per a mudar-se? I, quines alegries els han ajudat a aguantar a pesar dels reptes?

Diferents circumstàncies, un mateix desig

 Tots els publicadors que han anat a Albània a ajudar compartixen la mateixa motivació: estimen a Jehovà i volen ajudar els altres a conéixer-lo.

 Abans de mudar-se, estos germans van fer passos per a ampliar la seua predicació i açò els va ajudar a afrontar els reptes de servir en l’estranger. Gwen diu: «Primer, em vaig canviar a un grup en llengua albanesa de la meua ciutat. Poc després, vaig anar a una assemblea regional en Albània. I més avant, vaig tornar una temporada per a perfeccionar l’idioma».

Gwen

 A l’edat de 23 anys, Manuela es va mudar a una altra regió d’Itàlia —el seu país natal— per a ajudar en una congregació xicoteta. Ella diu: «Vaig servir allí durant quatre anys. Llavors, em vaig enterar que hi havia molt de treball a fer en Albània. Així que vaig fer plans per a servir de precursora allí per uns mesos».

Manuela (al centre de la imatge)

 Quan només tenia set anys, Federica va escoltar un informe d’Albània en una assemblea regional. Ella conta: «El germà que presentava l’informe va dir que els publicadors d’Albània estaven iniciant molts cursos bíblics i que les persones interessades anaven a les reunions. Des d’aquell moment, vaig començar a dir-los als meus pares que volia anar a Albània. El meu desig els va agarrar per sorpresa, però mon pare va dir: “Ora al respecte, i si és la voluntat de Jehovà, t’escoltarà”. Uns mesos més tard, se’ns va convidar a tota la família a servir en Albània!». Ja han passat molts anys d’això, i Federica ara servix a temps complet en Albània junt amb el seu marit, Orges.

Orges i Federica

 Quan Gianpiero es va jubilar, ell i la seua dona, Glòria, es mudaren a Albània. Ell diu: «Havíem criat els nostres fills en Itàlia. Tres d’ells ja servien en llocs de necessitat en l’estranger. Però llegir en La Talaia l’article “¿Puede usted pasar a Macedonia?” és el que ens va motivar a fer el pas. Així que, ens vam assentar per a calcular si podríem viure en Albània amb la meua pensió».

Gianpiero i Gloria

Ho planificaren bé

 Els qui volen servir en un lloc de necessitat han de fer plans amb deteniment i antelació per a poder mudar-se (Lluc 14:28). Entre altres coses, han de buscar maneres de mantindre’s econòmicament. Mentres estava en Anglaterra, Gwen, mencionada adés, se’n va anar a viure amb la seua germana per a estalviar. Sophia i Christopher, també d’Anglaterra, recorden: «Vam vendre el nostre cotxe i alguns mobles, ja que esperàvem poder quedar-nos en Albània almenys un any». Afortunadament, es van poder quedar molt més.

Christopher i Sophia

 Alguns publicadors es queden en Albània durant uns mesos, tornen al seu país per a treballar i estalviar, i després tornen a Albània. Eixe era el cas d’Eliseo i Miriam. Ell explica: «Miriam prové d’una localitat turística d’Itàlia, on és fàcil trobar treballs de temporada. Anàvem a treballar allí durant els tres mesos d’estiu i vivíem la resta de l’any en Albània amb els nostres estalvis. Estiguérem fent això durant cinc anys».

Miriam i Eliseo

Superen els reptes

 Els germans que van a servir a un lloc de necessitat han d’adaptar-se a les noves circumstàncies. Però el consell i l’exemple dels germans locals poden ajudar-los a superar els reptes. Sophia, mencionada abans, diu: «Durant l’hivern, en Albània, les cases són molt més fredes del que jo estava acostumada. Observar com vestien les germanes locals em va ajudar a saber què posar-me per a no passar fred». Grzegorz i la seua dona, Sona, es van mudar de Polònia al pintoresc poble de Prizren, en Kosovo. b Grzegorz diu: «Els publicadors de la localitat són molt humils, amables i pacients. Estan ajudant-nos a aprendre l’idioma i moltes més coses. Per exemple, ens digueren quines botigues tenen millors preus i ens ensenyaren a comprar en el mercat local».

Disfruten de moltes alegries

 Els qui es muden a l’estranger es beneficien de fer bones amistats amb els germans locals i de conéixer les seues vivències. Sona explica: «He pogut comprovar el poder que té l’amor de Jehovà. Les experiències dels germans enfortixen la meua fe perquè, quan van aprendre de Jehovà, van canviar per complet les seues creences i les seues vides. Els germans i germanes ens fan sentir part de la congregació i que som necessaris ací. A més, han arribat a ser els nostres amics» (Marc 10:29, 30). Glòria diu: «Conec moltes germanes que han aguantat forta oposició de persones que estan en contra dels Testimonis. Realment, m’emociona vore l’amor que senten per Jehovà».

Grzegorz i Sona

 Els qui servixen en llocs on hi ha més necessitat també tenen l’oportunitat d’aprendre lliçons valuoses que d’altra manera no haurien pogut aprendre. Per exemple, s’han adonat que eixir de la seua zona de confort per a fer més per Jehovà els reporta alegria. Stefano ho explica aixina: «En el meu país d’origen, predicava principalment pel porter automàtic usant conversacions breus. Però als albanesos els encanta tindre conversacions llargues, especialment mentres es fan un cafenet. Com soc molt tímid, al principi em feia vergonya i no sabia què dir. No obstant, amb el temps he aprés a centrar-me en els interessos de les persones i ara disfrute conversant amb elles. La meua predicació ara és molt més gratificant».

Alida i Stefano

 Leah, que es va mudar a Albània des dels Estats Units amb el seu marit, William, comenta: «Servir ací ens ha obert la ment i ha ampliat la nostra perspectiva. Hem aprés moltíssim sobre l’hospitalitat, el respecte i l’amistat! També ens hem ensenyat noves maneres de predicar, d’expressar-nos i de raonar amb les Escriptures». William afig: «La majoria de la gent que visita Albània s’enamora de les seues impressionants platges. A mi personalment m’encanta fer senderisme pels Alps albanesos. Però és la gent d’ací la que fa que realment estime este lloc! Molts pobles del nostre territori tan sols s’han predicat durant les campanyes especials. Quan els visitem, a voltes passem el dia sencer parlant només amb un parell de famílies».

William i Leah

 La major alegria per als qui van a servir a un lloc de necessitat és vore la resposta de la gent a les bones notícies (1 Tessalonicencs 2:19, 20). Laura, qui es va mudar a Albània de jove sent fadrina, ens posa un exemple: «Vaig servir durant un temps en Fier. En tan sols dos anys i mig, 120 persones arribaren a ser publicadores! Jo vaig estudiar amb 16 d’elles!». Una altra germana a qui li diuen Sandra recorda: «Li vaig predicar a una dona que treballava en el mercat. Es va fer Testimoni i va tornar al seu poble natal. L’últim que sé d’ella és que havia començat 15 cursos bíblics!».

Laura

Sandra

Jehovà beneïx el seu aguant

 Alguns dels qui es mudaren fa anys a Albània per a servir on hi havia més necessitat continuen allí i disfruten molt del seu servici. A voltes, es meravellen al vore que el seu treball ha donat fruit molt després de plantar la primera llavor (Eclesiastés 11:6). Christopher, mencionat adés, afirma: «Em vaig trobar un home amb qui havia estudiat la Bíblia la primera volta que vaig anar a Albània. Em va emocionar que em contara amb tot detall les nostres primeres conversacions bíbliques. Ara tant ell com la seua dona són servents de Jehovà batejats». Federica, de qui hem parlat abans, comenta: «En una congregació, una germana em va abordar i em va preguntar si me’n recordava d’ella. Em va dir que li havia predicat nou anys arrere. Resulta que, poc temps després que em mudara a un altre poble, va començar a estudiar la Bíblia i va progressar fins al baptisme. Pensava que els meus primers anys en Albània no havien donat resultats, però m’equivocava!».

 Alguns germans i germanes que es van mudar a Albània i Kosovo estan agraïts de vore com Jehovà ha beneït els seus esforços i els ha donat una vida plena d’alegries. Després de molts anys en Albània, Eliseo resumix la seua experiència dient: «Com a humans que som, fàcilment ens enganyem pensant que podem tindre estabilitat si confiem en el que este món considera segur. Però això no és de veres. El que en realitat ens dona estabilitat i un propòsit en la vida són els principis de Jehovà. Servir a on hi ha més necessitat m’ho recorda. Em sent útil i valorat. Estic rodejat d’amics de veritat que compartixen les meues metes». I Sandra concorda: «Quan em vaig mudar a un lloc de necessitat, sentia que Jehovà m’havia donat l’oportunitat de fer el que sempre havia desitjat: servir com a missionera. No m’he penedit mai de mudar-me a Albània. En ma vida he sigut tan feliç!».

a Consulta l’Anuario de los testigos de Jehová 2010 per a saber més sobre la història de la predicació en Albània.

b Kosovo limita amb Albània pel sud-oest. En esta regió, molta gent parla un dialecte de l’albanés. Testimonis d’Albània, de diferents països d’Europa i dels Estats Units s’oferiren voluntàriament per a portar les bones notícies a la gent que viu en Kosovo i que parla eixe dialecte. En 2020, hi havien 256 publicadors servint en huit congregacions, tres grups i dos pregrups.