Molts turistes visiten les famoses cascades que estan prop de la població de Pagsanjan (Filipines). Allí va créixer en la pobresa mon pare, Nardo Leron. Vore la corrupció del govern, de la policia i del seu lloc de treball el va convertir en una persona aspra i enfadada.

 Els meus pares s’esforçaren molt per a criar els seus huit fills. Solien passar llargues temporades fora de casa per a ocupar-se dels cultius a les muntanyes. Moltes voltes, el meu germà Rodelio i jo havíem de quedar-nos a soles i, normalment, passàvem fam. Teníem poques oportunitats per a jugar. Als set anys començàrem a treballar en una plantació. Transportàvem pesades càrregues de cocos per camins empinats en la muntanya i, si no podíem alçar la càrrega, ens obligaven a arrastrar-la.

 Havíem d’aguantar que el nostre pare ens pegara, però era més dur vore com li pegava a la nostra mare. Intentàvem impedir-li-ho, però era inútil. Rodelio i jo vam acordar en secret matar al nostre pare quan ens férem majors. Quant desitjava tindre un pare que ens estimara!

 Me’n vaig anar de casa als 14 anys perquè estava frustrat i enfadat per la violència de mon pare. Durant un temps, vaig viure al carrer i vaig començar a fumar marihuana. Amb el temps, em vaig posar a treballar en una barca portant als turistes a les cascades.

 Anys després, vaig començar a estudiar en la universitat de Manila. Però tenia poc de temps per a estudiar perquè els caps de setmana tornava a Pagsanjan per a treballar. La meua vida era difícil i no tenia propòsit, i la marihuana ja no em llevava l’ansietat. Vaig començar a provar metamfetamina, cocaïna i heroïna, i les drogues sovint venien acompanyades d’immoralitat sexual. Odiava el govern i el feia responsable de tanta pobresa, injustícia i patiment. Li preguntava a Déu: «Per què és aixina la vida?». Però no vaig trobar respostes en les religions que vaig investigar. Tot això em va dur a prendre més drogues per a ocultar els meus sentiments.

 En 1972, els estudiants de les Filipines van organitzar protestes contra el govern. Em vaig unir a una d’elles, que va acabar amb violència. Molta gent va ser arrestada i uns mesos després es va aplicar la llei marcial en tot el país.

 Com havia format part de la rebeŀlió, vaig tornar a viure en el carrer per por a les autoritats. Per a pagar-me les drogues, vaig recórrer a robar i, finalment, a proporcionar servicis immorals per a gent rica i estrangers. No m’importava si vivia o em moria.

 Mentres, ma mare i el meu germà xicotet començaren a estudiar la Bíblia amb els testimonis de Jehovà. Mon pare es va enfadar molt i els va cremar les publicacions bíbliques. Però ells van continuar estudiant i es van batejar com a Testimonis.

 Un dia, un Testimoni li va parlar a mon pare sobre la promesa bíblica d’un futur on hi hauria justícia per tota la terra (Salm 72:12-14). A mon pare li va cridar tant l’atenció que va decidir investigar més pel seu compte. Llavors, va trobar en la Bíblia la promesa de Déu d’un govern just i, a més, també va trobar el que Déu espera dels esposos i els pares (Efesis 5:28; 6:4). Poc temps després, ell i els meus altres germans es van fer Testimonis. Però com jo estava lluny de casa, no em vaig enterar de res.

 En 1978 em vaig mudar a Austràlia, però encara que este país era pacífic i pròsper, no podia trobar pau mental. Encara continuava abusant de l’alcohol i prenent drogues. Eixe mateix any, els testimonis de Jehovà em van visitar. Em va agradar el que m’ensenyaren en la Bíblia sobre la pau en la terra, però vaig evitar relacionar-me amb ells.

 Poc després, vaig tornar a les Filipines durant unes setmanes. Els meus germans em contaren que mon pare s’havia esforçat molt per ser una millor persona, però estava tan ressentit que vaig evitar qualsevol contacte amb ell.

 La meua germana xicoteta em va explicar amb la Bíblia per què la vida està tan plena de patiment i injustícia. Em va impressionar que una joveneta amb poca experiència poguera contestar les meues preguntes. Abans que me n’anara, mon pare em va donar el llibre Usted puede vivir para siempre en el paraíso en la Tierra. a Em va dir: «Deixa de buscar. Este llibre t’ajudarà a trobar el que estàs buscant». Va insistir que buscara als testimonis de Jehovà quan tornara a Austràlia.

 Vaig fer cas del que em va dir mon pare i vaig trobar una Sala de Reunions dels testimonis de Jehovà prop de ma casa en Brisbane. Vaig acceptar un curs de la Bíblia. Les profecies bíbliques del capítol 7 de Daniel i del capítol 9 d’Isaïes em van mostrar que el Regne de Déu, que no té gens de corrupció, regnarà en la terra en el futur. Vaig aprendre que disfrutarem de condicions paradisíaques en la terra. Volia que Déu m’acceptara, però em vaig adonar que havia de controlar les meues emocions, deixar les drogues, l’abús de l’alcohol i la meua vida immoral. Vaig tallar amb la xica amb qui vivia i vaig deixar les meues addiccions. A mesura que creixia la meua confiança en Jehovà, li demanava que m’ajudara a fer altres canvis.

 Em vaig adonar que el que estava aprenent podia transformar a una persona. La Bíblia diu que, amb esforç, podem vestir-nos de la nova personalitat (Colossencs 3:9, 10). Mentres intentava fer-ho, em vaig adonar que el que havia escoltat sobre el canvi de personalitat de mon pare podria ser veritat. En lloc de sentir ràbia o ressentiment, ara volia fer les paus amb ell. Per fi vaig perdonar a mon pare i vaig deixar arrere l’odi que havia acumulat des que era xicotet.

 Quan era jove, solia imitar la manera de ser destructiva dels altres. L’advertència bíblica es va complir en el meu cas: les males companyies em portaren pel mal camí (1 Corintis 15:33). Però, entre els testimonis de Jehovà, he fet bons amics que m’han ajudat a ser una millor persona. De fet, d’entre ells vaig conéixer a qui hui en dia és la meua estimada dona, Loretta. Junts ensenyem als altres com la Bíblia els pot ajudar.

 Gràcies a la Bíblia, he vist a mon pare convertir-se en la classe de persona que pensava que mai seria: un espòs carinyós i un cristià humil i pacífic. Quan ens vam trobar després de batejar-me com a testimoni de Jehovà en 1987, mon pare em va abraçar per primera volta en la vida!

 Durant més de 35 anys, els meus pares van continuar compartint el missatge d’esperança de la Bíblia amb altres. Mon pare es va convertir en un home diligent i carinyós conegut per ajudar a la gent. Durant eixa època, vaig arribar a respectar-lo i estimar-lo. Em sentia orgullós de ser el seu fill. Mon pare va morir en 2016, però el recorde amb molt de carinyo perquè els dos vam fer grans canvis en la nostra personalitat a l’aplicar els principis bíblics. Ja no guarde gens d’odi. I estic molt agraït d’haver conegut al meu Pare celestial, Jehovà Déu, que promet acabar amb tot el que causa angoixa en les famílies.