Vaig nàixer en una família pobra en Tirana, la capital d’Albània. Encara que mon pare treballava moltes hores per a mantindre’ns, pareixia que no teníem suficient per a sobreviure. Quan era xicotet m’entristia molt que fórem pobres. Durant gran part de la meua infància no vaig tindre ni sabates ni prou menjar.

 Vaig començar a robar de ben jovenet perquè pensava que això ajudaria a la meua família. Però amb el temps la policia em va detindre. Aixina que en 1988, quan només tenia 14 anys, mon pare em va enviar a un reformatori. Allí vaig passar dos anys i vaig aprendre l’ofici de soldador. Quan vaig eixir d’allí, volia canviar la meua manera de viure i ser més honrat, però no trobava faena. A moltes persones en Albània també els costava trobar faena a causa dels problemes polítics. Com que estava frustrat, em vaig tornar a ajuntar amb els meus antics amics i vaig començar a robar una altra volta. I amb el temps, tant els meus amics com jo, vam ser arrestats i sentenciats a tres anys de presó.

 Després d’eixir de la presó, vaig seguir cometent delictes. Com que l’economia d’Albània no funcionava bé, el país va entrar en una crisi. Durant eixos anys d’inestabilitat, vaig poder aconseguir molts diners gràcies a les activitats il·legals. Després d’un robatori utilitzant armes, dos dels meus companys foren arrestats i jo vaig fugir a un altre país per a evitar que em sentenciaren a molts anys de presó. Per aquell moment, ja estava casat amb la meua dona, Julinda, i ja teníem un xiquet.

 Vaig acabar en Anglaterra. La meua intenció era començar una nova vida amb la meua dona i el meu fill, però se’m va fer molt difícil canviar els meus hàbits. De seguida, em vaig tornar a involucrar en actes il·legals, esta volta en el tràfic de drogues. Aixina que per les meues mans passaven molts diners.

 Sabeu què pensava Julinda dels meus negocis amb les drogues? Permeteu que ella vos ho conte: «Com que vaig créixer en Albània, somiava fugir de la pobresa. Estava desitjant fer qualsevol cosa per a tindre una vida millor. Pensava que els diners millorarien les nostres vides. Aixina que vaig donar tot el meu suport a Artan per a què guanyara diners, encara que això implicara que mentira, robara o traficara amb drogues».

 Després, en 2002, les nostres vides canviaren i les nostres esperances de tindre un futur millor van acabar. Em van detindre mentres estava transportant una gran quantitat de drogues i em van enviar a la presó una altra volta.

 La Bíblia va començar a fer canvis en mi abans que jo fora conscient. En l’any 2000, Julinda va conéixer els testimonis de Jehovà i va començar a estudiar la Bíblia amb ells. A mi la Bíblia no m’interessava perquè pensava que era avorrida, però a Julinda li encantava. Ella explica: «Vinc d’una família religiosa i estime i respecte el que diu la Bíblia. Sempre havia volgut saber el que ensenyava i estava molt emocionada d’estudiar-la amb els Testimonis. Tot el que aprenia de la Bíblia tenia sentit per a mi. El que vaig aprendre em va ajudar a fer alguns canvis en la meua vida. Encara pensava que els diners ens ajudarien a ser més feliços fins que Artan va ser arrestat. Això va fer que canviara la meua manera de pensar per complet. De repent, vaig comprovar que és veritat el que diu la Bíblia sobre els diners. Féiem tot lo possible per a ser rics però, aixina i tot, no érem feliços. En eixe moment va ser quan vaig vore clarament que havia de seguir les normes de Déu completament».

 En 2004 vaig eixir de la presó i vaig intentar tornar ràpidament als meus negocis amb les drogues. No obstant, la manera de pensar de Julinda havia canviat i el que em va dir em va fer pensar: «Ja no vull més diners, vull que torne el meu home i que estiga amb mi i els meus fills». Em vaig quedar de pedra, però ella tenia raó. Havia passat molts anys lluny de la meua família. A més, vaig reflexionar en tots els patiments que havia passat per guanyar diners de manera deshonrada. Aixina que vaig decidir canviar la meua vida i deixar d’ajuntar-me amb les amistats que tenia.

 El que més em va tocar el cor va ser quan vaig anar amb la meua dona i els meus dos fills a una reunió dels testimonis de Jehovà. Em vaig quedar impressionat per les persones tan agradables i sinceres que hi havia allí. Aixina que amb el temps vaig començar a estudiar la Bíblia.

 Vaig aprendre que la Bíblia diu que «l’amor als diners és l’arrel de tots els mals. Per haver-s’hi llançat, alguns [...] s’han clavat a l’ànima molts sofriments» (1 Timoteu 6:9, 10, cursives nostres). Quanta raó tenia este text! Em vaig penedir profundament de totes les conseqüències dels meus actes i de tot el sofriment que havia causat tant a la meua família com a mi mateix (Gàlates 6:7). Quan vaig vore l’amor que Jehovà i Jesucrist tenen per nosaltres, vaig començar a canviar la meua personalitat. Vaig començar a pensar menys en mi mateix i més en els altres, i això incloïa dedicar més temps a la meua família.

 M’he beneficiat molt de seguir este consell bíblic: «Que l’amor als diners no inspire la vostra conducta; acontenteu-vos amb el que teniu» (Hebreus 13:5). Ara disfrute de pau mental i tinc una consciència tranquil·la. Açò m’ha permés ser més feliç que mai. Ara el meu matrimoni és més fort i la meua família està més unida.

 Solia pensar que els diners porten a la felicitat. Però ara veig clarament que l’amor als diners i les activitats il·legals m’han fet patir molt. És cert que ara no soc ric, però pense que he trobat una cosa molt més important: l’amistat amb Jehovà Déu. Adorar-lo juntament amb la meua família és el que ens fa realment feliços.