Una de les primeres oracions que molta gent aprén és el Parenostre que Jesús va ensenyar a molts dels seus seguidors. Esta oració es troba en el que es coneix com el Nou Testament i comença dient: «Pare nostre del cel, santifica el teu nom» (Mateu 6:9). Però el nom de Déu, que es traduïx en anglés com «Jehovah» o «Yahweh», és molt difícil de trobar en les traduccions del Nou Testament en este idioma. No obstant, estes traduccions inclouen els noms de déus falsos com Zeus, Hermes o Àrtemis. Aixina que, per què no haurien de mencionar el nom del Déu verdader, l’Autor de la Bíblia? (Fets 14:12; 19:35; 2 Timoteu 3:16).

 Lancelot Shadwell i Frederick Parker, dos traductors de la Bíblia en anglés, creien que el nom de Déu s’havia de restaurar en el Nou Testament. Per què ens referim a «restaurar»? Perquè pensaven que el nom de Déu s’havia eliminat de les Escriptures. Analitzem per què van arribar a eixa conclusió.

 Shadwell i Parker sabien que els manuscrits que hi havia del que es coneix com l’Antic Testament, originalment escrits principalment en hebreu, incloïen el nom personal de Déu milers de voltes. Aixina que es preguntaven per què els manuscrits disponibles del Nou Testament havien omés la forma completa del nom de Déu. a A més, Shadwell es va fixar que quan en els manuscrits del Nou Testament apareixien expressions de l’Antic Testament com «l’àngel de Jehovà» els copistes del Nou Testament en grec havien reemplaçat el nom de Déu amb termes com Kýrios, que significa «Senyor» (2 Reis 1:3, 15; Fets 12:23).

 Abans que Shadwell i Parker publicaren les seues traduccions, altres traductors havien restaurat el nom de Déu en les seues traduccions del Nou Testament en anglés, però només en molt pocs llocs. b Abans de 1863, quan Parker va publicar A Literal Translation of the New Testament, pareix que ningun traductor anglés havia restaurat el nom de Déu amplament en el Nou Testament. Però, qui eren Lancelot Shadwell i Frederick Parker?

 Lancelot Shadwell (1808-1861) era advocat, membre de l’Església d’Anglaterra i fill de Sir Lancelot Shadwell, un alt càrrec d’Anglaterra. Encara que creia en la Trinitat, va mostrar respecte pel nom de Déu i el va descriure com «el gloriós nom de JEHOVÀ». En la seua traducció, The Gospels of Matthew, and of Mark, va utilitzar el nom de «Jehovà» 28 voltes en el text principal i 465 voltes en les notes.

 És possible que Shadwell aprenguera sobre el nom de Déu al vore’l en l’Antic Testament en l’hebreu original. Ell va afirmar que aquells que havien reemplaçat el nom de Déu amb el terme Kýrios en la traducció grega de l’Antic Testament «no van ser traductors honrats».

 En la seua traducció, Shadwell va utilitzar per primera volta el nom de «Jehovà» en Mateu 1:20. La nota d’este versicle diu: «El terme [Kýrios] en este i en molts altres passatges del Nou Testament es referix a JEHOVÀ, el nom propi de Déu: i lo més important és restaurar este terme en la traducció en anglés». També va afegir: «Déu mereix este honor. S’ha donat a conéixer pel nom de JEHOVÀ: i no podem fer res millor que utilitzar el seu nom quan parlem d’ell». Després va dir: «En la nostra versió de la Bíblia [versió del Rei Jaume] el nom de JEHOVÀ apareix molt poques voltes [...]. En lloc d’utilitzar el nom propi de Déu, podem llegir Senyor». Shadwell va afirmar: «Senyor [...] és el títol menys apropiat» per a substituir el nom de Déu, explicant que, fins i tot, a ell li deien «Senyor» en sa casa o en el seu país.

 Shadwell va publicar la seua traducció de Mateu en 1859 i la versió dels Evangelis de Mateu i Marc en 1861. Però, va morir l’11 de gener de 1861 als 52 anys i no va poder continuar amb el seu treball. No obstant, els seus esforços no van ser inútils.

 Frederick Parker (1804-1888) era un empresari ric de Londres que es va interessar per la traducció de Mateu de Shadwell. Va començar a traduir el Nou Testament quan tenia uns 20 anys. Al contrari que Shadwell, Parker no creia en la Trinitat. Va escriure: «[Que] tota l’església del volgut fill de [Déu] [...] accepte de cor la veritat [...] i adore al Déu Totpoderós Jehovà». Parker també creia que els manuscrits del Nou Testament que utilitzaven el terme Kýrios per a referir-se tant a Déu com a Jesús, no deixaven clara la distinció entre els dos. Aixina que volia saber en quins casos Shadwell va traduir Kýrios utilitzant el nom «Jehovà».

 Per a entendre més, va estudiar grec i va escriure alguns llibres i fullets sobre gramàtica grega. També, es va fer membre de l’Institut Bíblic d’Anglaterra, que promovia la investigació de manuscrits bíblics per a poder fer millors traduccions bíbliques en anglés. En 1842, Parker va començar a publicar la seua primera traducció del Nou Testament en diferents parts i edicions. c

 Durant alguns anys, Parker va escriure sobre estes preguntes: «Quan es referix la paraula Kýrios al Senyor Jesús i quan es referix al Senyor Déu? Per què Kýrios s’utilitza a sovint gramaticalment com un nom i no com un títol?».

 Quan Parker va vore la traducció de Lancelot Shadwell de 1859 de Mateu amb els seus comentaris va arribar a la conclusió que en alguns casos Kýrios «hauria de traduir-se Jehovà». Aixina que va revisar la seua traducció del Nou Testament per a incloure «Jehovà» en els casos que ell creia que el context o la gramàtica grega aixina ho indicaven. D’esta manera, l’edició en un únic volum de 1863 del Nou Testament, titulat A Literal Translation of the New Testament, mencionava el nom de Déu 187 voltes en el text principal. Aixina que esta és la primera versió en anglés coneguda per utilitzar el nom diví en els diferents llibres de les Escriptures Greges Cristianes. d

 En 1864, Parker també va publicar A Collation of an English Version of the New Testament [...] With the Authorized English Version. En esta obra va combinar la seua pròpia traducció del Nou Testament amb la Versió Autoritzada, és a dir, la versió del Rei Jaume, per a mostrar les diferències entre les dos. e

 Per a mostrar la importància de restaurar el nom de Déu, Parker va assenyalar alguns versicles de la Versió Autoritzada, inclòs Romans 10:13 que diu: «Qualsevol que invoque el nom del Senyor se salvarà». Parker va preguntar: «Qui podria pensar, utilitzant la Versió Autoritzada, que era a Jehovà i no al seu fill Jesucrist [...] a qui s’havia d’invocar?».

 Parker va publicar i anunciar els seus propis tractats, diaris i altres escrits, i va gastar centenars de lliures, una fortuna en eixa època. De fet, en només un any, va gastar 800 lliures, uns 115.000 euros de hui en dia. A més, va enviar còpies de manera gratuïta de les seues publicacions als seus coneguts i a membres molt importants de l’església per a que les llegiren.

 Les obres de Parker i les seues traduccions del Nou Testament, de les quals es van imprimir poques còpies, van ser criticades per alguns erudits. D’esta manera, van desviar l’atenció dels esforços sincers que tant ell com Shadwell i altres van fer per restaurar el nom personal de Déu en el Nou Testament en anglés.

 Si vols saber més, pots mirar este vídeo de 10 minuts: Visites a les exposicions de Warwick: «La Bíblia i el nom diví».