»Els Testimonis eren amables no només amb la gent sinó també amb els meus gossos. Un dia, Elaine, que estava dreta a prop del carretó, li va donar unes galletetes als meus dos terriers. A partir d’eixe moment, els gossets sempre estiraven de la corretja per a passar pel «cantó de les galletes».

»Els mesos anaven passant. Els gossos disfrutaven de les seues galletetes, i jo, de les breus conversacions amb els Testimonis. Però no volia donar-los peu a res més. Ja tenia més de 70 anys i no estava segur de quines eren les seues creences. Com les esglésies protestants m’havien decepcionat, havia arribat a la conclusió que era millor estudiar la Bíblia pel meu compte.

»Durant eixe temps, vaig vore altres Testimonis al costat dels seus carretons en diferents parts de la ciutat. Sempre eren amables amb mi i contestaven les meues preguntes amb la Bíblia. Així que, a poc a poc, vaig anar confiant més en ells.

»Un dia, Elaine em va preguntar: “Creus que els animals són un regal de Déu?”. Li vaig respondre amb un sí rotund. Llavors, em va llegir Isaïes 11:6-9. Això va marcar un punt d’inflexió en la meua actitud, però encara no estava segur d’agarrar alguna de les seues publicacions.

»Durant uns quants dies, vaig disfrutar de conversacions breus però significatives amb Elaine i Brent, el seu marit. Em van suggerir que llegira de Mateu a Fets per a comprendre què implica ser un cristià verdader. I això és el que vaig fer. Al cap de poc temps, en l’estiu de 2016, vaig acceptar estudiar la Bíblia amb ells.

»M’encantava estudiar setmanalment la Bíblia i anar a les reunions en la Sala del Regne. Em sentia molt feliç d’aprendre el que realment diu la Bíblia. En poc més d’un any, em vaig batejar com a Testimoni. Ara, als meus 79 anys, he trobat la religió verdadera. Jehovà m’ha beneït convidant-me a formar part de la seua família de servents dedicats».