Quan Jehovà va assignar els papers a cada membre de la família, als pares els va donar la responsabilitat de cuidar dels seus fills (Colossencs 3:20). Per tant, és responsabilitat dels pares ensenyar als fills a estimar Jehovà i a ser adults responsables (2 Timoteu 1:5; 3:15). També has de conéixer què hi ha al cor del teu fill o filla. Per descomptat, l’exemple que els poses és molt important. Si la Paraula de Déu està primer en el teu cor, aleshores podràs d’ensenyar-la millor als teus xiquets (Salm 40:9 [40:8 en NM]).

EL QUE DIU LA BÍBLIA: “Heu de ser promptes a escoltar i lents a parlar” (Jaume 1:19). Segurament vols que els teus xiquets se senten lliures de parlar amb tu. Llavors, deurien saber que sempre estàs disposat a escoltar-los quan necessiten parlar. Un ambient pacífic els ajudarà a expressar els seus sentiments més fàcilment (Jaume 3:18). Si pensen que seràs insensible o els jutjaràs sense pietat, probablement no t’obriran el seu cor. Sigues pacient amb els teus xiquets i recorda’ls constantment que els vols (Mateu 3:17; 1 Corintis 8:1).

PROVA DE FER AÇÒ:

• Estigues disponible quan els teus xiquets vullguen parlar.

• Conversa amb ells tots els dies, no només quan hi hagen problemes.

EL QUE DIU LA BÍBLIA: “L’home sensat pensa el que fa” (Proverbis 13:16). De vegades hauràs de llegir entre línies per a entendre els sentiments del teu fillets. És normal que els menuts exageren les coses o diguen coses que realment no senten. “Qui respon abans d’escoltar passarà per neci” (Proverbis 18:13). No t’ofengues ràpidament (Proverbis 19:11).

PROVA DE FER AÇÒ:

• No l’interrompes o poses el crit al cel sense importar què cosa et conte.

• Recorda com et senties i què era important per a tu a la seua edat.

EL QUE DIU LA BÍBLIA: “Fill meu, fes cas del mestratge del pare, no rebutges la instrucció de la mare” (Proverbis 1:8). Jehovà ha donat al pare i a la mare l’autoritat sobre els fills. Per tant, has d’ensenyar-los a respectar-te i obeir-te (Efesis 6:1-3). Els xiquets s’adonen si els pares estan “ben units en un sol pensament i en un sol parer” (1 Corintis 1:10). Si els pares no esteu d’acord en alguna cosa, no ho parleu davant dels fills perquè açò pot soscavar el respecte que senten per vosaltres.

PROVA DE FER AÇÒ:

• Parleu entre vosaltres i poseu-vos d’acord sobre com disciplinareu els vostres fills.

• Si teniu diferents opinions sobre com educar els vostres fills, intenteu comprendre el punt de vista de la vostra parella.

EL QUE DIU LA BÍBLIA: “Pares, no irriteu els vostres fills: eduqueu-los i instruïu-los tal com faria el Senyor” (Efesis 6:4). Que els vostres fills tinguen una bona educació no passarà perquè sí. Necessiteu seguir un pla que incloga disciplina. (Salm 127:4; Proverbis 29:17). Però disciplinar no significa només castigar. També significa ajudar els teus fills a entendre perquè els has corregit (Proverbis 28:7). I ensenyar-los a estimar la Paraula de Déu i els seus principis (Salm 1:2). Tot això els ajudarà a desenvolupar una consciència sana (Hebreus 5:14).

PROVA DE FER AÇÒ:

• Assegura’t que els teus fills vegen Déu com a una persona real en qui poden confiar.

• Ajuda’ls a identificar i evitar perills morals com els que es troben a Internet o a les xàrcies socials. Ensenya’ls a evitar els depredadors sexuals.