Adam i Eva van ser els primers humans que van pecar. Quan van menjar «del fruit de l’arbre del coneixement del bé i del mal», van desobeir a Déu i van cometre allò que alguns coneixen com el pecat original a (Gènesi 2:16, 17; 3:6; Romans 5:19). A Adam i Eva no se’ls permetia menjar d’eixe arbre perquè representava l’autoritat que Déu té per a decidir entre el bé i el mal. Al menjar de l’arbre, Adam i Eva van elegir decidir per ells mateixos què estava bé i què estava malament. D’esta manera van rebutjar l’autoritat que li corresponia a Déu.

•  Com va afectar a Adam i Eva el «pecat original»?

•  Com ens afecta a nosaltres el «pecat original»?

•  Podem alliberar-nos dels efectes del «pecat original»?

•  Idees errònies sobre el «pecat original»

 Com que van pecar, Adam i Eva van envellir i van morir. Van perdre la seua amistat amb Déu i també la perspectiva de viure per sempre amb una salut perfecta (Gènesi 3:19).

 Adam i Eva van transmetre el pecat a tots els seus descendents. És paregut a quan els pares transmeten un defecte genètic als seus fills (Romans 5:12). Per tant, tots els humans han nascut pecadors, b que vol dir que hem nascut imperfectes i que tenim la tendència a fer el que està malament (Salm 51:7 [v. 5 en altres bíblies]; Efesis 2:3).

 A causa del pecat, o imperfecció, que hem heretat ens posem malalts, envellim i morim (Romans 6:23). A més, patim les conseqüències tant dels nostres propis errors com els dels altres (Eclesiastés 8:9; Jaume 3:2).

 Sí, la Bíblia diu que Jesús va morir «com a víctima que expia els nostres pecats» (1 Joan 4:10). El sacrifici de Jesús pot alliberar-nos dels efectes del pecat que hem heretat i ens permet recuperar el que Adam i Eva van perdre, és a dir, la perspectiva de viure per sempre amb una salut perfecta (Joan 3:16). c

 Idea errònia: El pecat original ens impedix tindre una bona relació amb Déu.

 Fet: Déu no ens culpa pel que van fer Adam i Eva. Ell comprén que som imperfectes i és raonable amb el que espera de nosaltres (Salm 103:14). Encara que patim els efectes del pecat, tenim l’oportunitat i el privilegi de tindre una bona relació amb Déu (Proverbis 3:32).

 Idea errònia: El baptisme allibera a una persona del pecat original, per això s’ha de batejar els bebés.

 Fet: Encara que el baptisme és un requisit per a la salvació, només la fe en el sacrifici de Jesús pot alliberar a una persona del pecat (1 Pere 3:21; 1 Joan 1:7). La fe de què parla la Bíblia es basa en el coneixement, i és impossible que els bebés puguen tindre eixa fe. A més, la Bíblia no recolza el baptisme d’infants. Per als primers cristians açò era evident, i per això no batejaven els bebés, sinó els creients, és a dir, «tant hòmens com dones» que tenien fe en la Paraula de Déu (Fets 2:41; 8:12).

 Idea errònia: Déu va maleir les dones perquè Eva va ser la primera que va menjar del fruit prohibit.

 Fet: En comptes de maleir les dones, Déu va maleir «la serp antiga, l’anomenat diable i Satanàs», que és qui va incitar a Eva a pecar (Apocalipsi 12:9; Gènesi 3:14). És més, Déu va demanar comptes a Adam, no a la seua dona (Romans 5:12).

 Per què va dir Déu que Adam dominaria la seua dona? (Gènesi 3:16) Al dir açò, Déu no estava aprovant este comportament, simplement estava explicant les conseqüències que el pecat tindria en la relació entre hòmens i dones. Déu espera que els hòmens estimen i respecten a la seua dona, i que també respecten a totes les dones en general (Efesis 5:25; 1 Pere 3:7).

 Idea errònia: El pecat original van ser les relacions sexuals.

 Fet: El pecat original no podia tractar-se de les relacions sexuals per les següents raons:

•   Déu li va manar a Adam que no menjara de l’arbre del coneixement del bé i del mal mentres encara estava a soles, sense la seua dona (Gènesi 2:17, 18).

•   Déu va dir a Adam i Eva: «Sigueu fecunds i multipliqueu-vos», és a dir, els va dir que tingueren fills (Gènesi 1:28). Hauria estat malament de part de Déu que castigara a la parella per fer el que els havia manat.

•   Adam i Eva van pecar per separat. Eva ho va fer primer, i el seu home després (Gènesi 3:6).

•   La Bíblia aprova les relacions sexuals entre un home i una dona casats (Proverbis 5:18, 19; 1 Corintis 7:3).