La bèstia de color escarlata, descrita en el capítol 17 d’Apocalipsi, és un símbol d’una organització que té com a propòsit unir i representar les nacions del món. Primer, esta organització va ser la Societat de Nacions i ara és l’Organització de les Nacions Unides (ONU).

Característiques que identifiquen la bèstia escarlata

1.   Representa una entitat política. La bèstia escarlata té «set caps» que representen «set tossals», o muntanyes, i «set reis», o potències mundials (Apocalipsi 17:9, 10). La Bíblia utilitza les muntanyes i les bèsties per a simbolitzar governs (Jeremies 51:24, 25; Daniel 2:44, 45; 7:17, 23).

2.   És un reflex del sistema polític mundial. La bèstia escarlata se sembla a la bèstia de set caps del capítol 13 d’Apocalipsi, que representa el sistema polític mundial. Les dos bèsties tenen set caps, deu banyes i noms blasfems (Apocalipsi 13:1; 17:3). El paregut és tan notable que no pot ser una coincidència. Per tant, la bèstia escarlata és una imatge, o reflex, del sistema polític mundial (Apocalipsi 13:15).

3.   Rep el seu poder d’altres governs. La bèstia escarlata pertany a altres poders polítics, o sorgix d’ells (Apocalipsi 17:11, 17).

4.   Està lligada a la religió. Babilònia la gran, el conjunt de totes les religions falses del món, s’assenta sobre la bèstia escarlata. Açò demostra que la bèstia rep la influència de grups religiosos (Apocalipsi 17:3-5).

5.   Ofén a Déu. La bèstia està «coberta de noms blasfems» (Apocalipsi 17:3).

6.   Va estar inactiva durant un temps. La bèstia escarlata estaria en «els abismes», a o inactiva, per un període de temps, però ressorgiria (Apocalipsi 17:8).

El compliment de la profecia bíblica

 Vegem com les Nacions Unides i la seua predecessora, la Societat de Nacions, han complit la profecia bíblica referent a la bèstia escarlata.

1.   Representa una entitat política. L’ONU dona suport al sistema polític defenent «la igualtat sobirana de tots els seus Membres». b

2.   És un reflex del sistema polític mundial. En 2011, l’ONU va incorporar el seu estat membre núm. 193. D’esta manera, pot afirmar que representa la gran majoria de les nacions i pobles del món.

3.   Rep el seu poder d’altres governs. L’ONU deu la seua existència a les nacions que la formen i només té el poder i l’autoritat que estes li atorguen.

4.   Està lligada a la religió. Tant la Societat de Nacions com l’ONU sempre han rebut el suport de les religions de tot el món. c

5.   Ofén a Déu. L’ONU es va establir per a «mantindre la pau i la seguretat internacionals». d Encara que el seu objectiu sembla ser digne d’alabança, l’ONU en realitat deshonra a Déu a l’afirmar que fa el que ell ha dit que només el Seu Regne durà a terme (Salm 46:10 [v. 9 en altres bíblies]; Daniel 2:44).

6.   Va estar inactiva durant un temps. La Societat de Nacions, que es va formar poc després de la Primera Guerra Mundial per a mantindre la pau, va ser incapaç d’impedir els conflictes internacionals. Per això, va cessar la seua activitat en 1939, quan va esclatar la Segona Guerra Mundial. En 1945, a l’acabar la guerra, es va constituir l’Organització de les Nacions Unides. No obstant, els seus propòsits, mètodes i estructura són pràcticament els mateixos que els de la Societat de Nacions.