Els amics ens ajuden a tindre una vida feliç i satisfactòria. Una bona amistat pot traure lo millor de cada un (Proverbis 27:17).

 No obstant, la Bíblia ens diu que és molt important escollir bé els nostres amics. De fet, ens advertix de les conseqüències d’escollir malament (Proverbis 13:20; 1 Corintis 15:33). Per exemple, els amics poden fer-nos prendre males decisions o perdre les nostres bones qualitats.

En este article vorem:

•  Què és un bon amic?

•  Exemples d’amistats que apareixen en la Bíblia

•  Podem arribar a ser amics de Déu?

•  Versicles bíblics sobre l’amistat

 La Bíblia diu que una bona amistat hauria d’estar basada en molt més que compartir les mateixes aficions i interessos. Per exemple, el Salm 119:63 diu: «M’unisc a tots els fidels, als qui guarden els teus a preceptes». Ací, l’escriptor bíblic ens mostra que volia com a amics a aquells que s’esforçaven per viure d’acord amb les normes de Déu.

 La Bíblia destaca quines són les bones qualitats que hauria de tindre un bon amic. Per exemple:

•   «L’amic estima en tot moment, el germà és per a quan les coses van malament» (Proverbis 17:17).

•   «Hi ha amics que porten la ruïna; amic hi ha, més unit que un germà» (Proverbis 18:24).

 Estos versicles ens mostren que un amic ha de ser lleial, amorós, amable i generós. A més, un amic de deveres estarà al nostre costat, tant en els bons com en els mals moments. També ha de ser valent per a parlar amb nosaltres si veu que estem a punt de prendre una mala decisió (Proverbis 27:6, 9).

 En la Bíblia trobem exemples de bones amistats entre persones de diferents edats, antecedents, cultures i posició social. Analitza estos tres exemples.

•   Rut i Noemí. Rut era la nora de Noemí i probablement hi havia una gran diferència d’edat entre elles. A més, provenien de cultures diferents. Però a pesar de tot això, van tindre una molt bona amistat (Rut 1:16).

•   David i Jonatan. Encara que Jonatan era 30 anys més major que David, la Bíblia diu que «va sentir una simpatia profundíssima per David» (1 Samuel 18:1).

•   Jesús i els seus apòstols. Jesús tenia autoritat sobre els seus apòstols perquè era el seu mestre (Joan 13:13). Però això no va impedir que tinguera una bona amistat amb ells. De fet, va dir: «A vosaltres vos he dit amics perquè vos he fet conéixer tot allò que he sentit del meu Pare» (Joan 15:14, 15).

 La Bíblia ens assegura que sí que és possible, perquè diu: «Als honrats els té per amics» (Proverbis 3:32). Déu escull com a amics als qui són honrats, rectes i s’esforcen per viure d’acord amb les seues normes. Per exemple, la Bíblia parla d’Abraham, un home fidel, a qui Déu va considerar el seu amic (2 Cròniques 20:7; Isaïes 41:8; Jaume 2:23).