Mwet ngeni masouan

Mwet ngeni tettelin menlapen masouan

A Pwá Masouen eú Scroll Minen Lóóm Lóóm

A Pwá Masouen eú Scroll Minen Lóóm Lóóm

Atun a pwá lusun ewe scroll mi kkar lón Ein Gedi lón ewe 1970, rese tongeni álleani masouan. Nge iei ren álillisin ewe 3-D scan, a pwá pwe a nóm lón ena scroll ekkewe wokisin seni puken Lifitikos, me a pwal mak iten Kot we lón

LÓN ewe ier 1970, ekkewe soukáéén pisekin chón lóóm ra kúna efóch scroll are taropwe mi nnum nge a kkar. Ra kúna me Israel, lón Ein Gedi, kane ngeni notoun órossetin ewe Setin Máló. Atun ra ttu pwúl lerásin eú sóópw mi ta eli lefilen ewe ier 500 ngeni 550, ra kúna ena scroll me lón eú sinakok mi fen kkar. Pokiten a fen kkar ena scroll, iwe rese tongeni álleani masouan me rese pwal mwo nge tongeni oletaaló pwe ete tatakkis. Iwe nge, kilisou ngeni ewe 3-D scanning technique (ewe mettóch mi atufichi án aramas tongeni scan me fichi unusen sasingin eú mettóch) pwe ren álillisin, usun itá a fen suukuló ena scroll. Pwal eú, ren álillisin eú mineféén prokram lón computer a atufichi aramas le állea masouen ena scroll.

Met a pwá me lón ena scroll? A pwá kapiin ekkóch kinikinin Paipel. A mak lón lusun ena scroll ekkóch ekkewe wokisin lepoputáán ewe puken Lifitikos. Lón ekkena wokisin a mak iten Kot we lón fósun Ipru, ewe Tetragrammaton. Ena scroll ina epwe minen lefilen ewe ier 50 me 400, iwe weween pwe ina eú kapiin Tesin Ipru a fókkun minen lóóm. Gil Zohar a makkeei lón The Jerusalem Post pwe me mwen ar kúna ena scroll seni Ein Gedi, a wor ina epwe 1,000 ier lefilen makketiwen ekkewe ruu kapiin Tesin Ipru mi kon minen lóóm lap seni meinisin. Ewe áeúin, ina ekkewe Dead Sea Scrolls, (minen ina epwe lón ewe ier 100 mwen Kraist) me ewe oruuan, ina ewe Aleppo Codex (minen ina epwe ewe ier 930). Me ren ekkewe sousile pwe ena scroll mi pwá masouan ren álillisin computer, a pwáraatá pwe ewe Masoretic Text of the Torah (kapiin ekkewe nimu puk lepoputáán ewe Paipel) ese siwil lón lap seni 1,000 ier, me án ekkewe chón kapiini kewe mwáálliló ese pwal pwá me lón.