La Danielle, una testimoni de Jehovà de Sud-àfrica, va trobar una cartera a una cafeteria. A l’interior hi havia un moneder amb diners i targetes de crèdit. La Danielle estava decidida a tornar-la al seu propietari, així que va buscar una adreça o un número de telèfon. Però l’únic que va trobar a la cartera va ser el nom d’un home. Va intentar contactar amb ell a través del seu banc, però no ho va aconseguir. Tot i això, no es va donar per vençuda. Va trobar el número de telèfon d’un metge a la cartera i el va trucar. La recepcionista que la va atendre va acceptar donar el número de la Danielle a aquell home.

 A l’home el va sorprendre rebre una trucada de la consulta del seu metge per comunicar-li que la Danielle havia trobat la seva cartera i volia tornar-l’hi. Quan ell va anar a recollir-la, el van rebre la Danielle i el seu pare. Ells van aprofitar l’oportunitat per explicar-li perquè s’havien esforçat tant per trobar-lo. Li van dir que, com a testimonis de Jehovà, intenten viure segons els principis bíblics. És per això que estan decidits a ser honestos en tot moment (Hebreus 13:18).

 Unes hores més tard, l’home va enviar un missatge a la Danielle i el seu pare per tornar-los a agrair que li haguessin tornat la cartera i el moneder. Els va escriure: «Valoro profundament tots els esforços que heu fet per trobar-me. Ha estat un plaer poder-vos conèixer i recordaré amb estima el vostre tracte amable i afectuós. Com a mostra del meu agraïment, m’agradaria fer-vos una donació. Sé que feu sacrificis a nivell personal per tal de servir el vostre Déu. Les vostres accions parlen molt del tipus de persones que sou. Mostra d’això són la honestedat i la sinceritat de la Danielle. Per tant, un cop més, moltes gràcies i que Déu beneeixi la vostra tasca».

 Uns mesos més tard, el pare de la Danielle va tornar a parlar amb l’home. Aquest li va explicar que feia poc, mentre estava comprant, havia trobat un moneder al terra. Quan va trobar la dona que l’havia perdut i l’hi va tornar, li va explicar per què ho havia fet. Feia poc que ell mateix havia rebut un gest d’honradesa similar. Va dir: «Un petit gest d’honradesa i amabilitat porta a un altre, i això millora la vida de tots els veïns».