L’Osman, la seva dona i la seva filla estaven predicant amb un expositor mòbil a les portes d’un cementiri a Xile. De sobte, una gran processó fúnebre va arribar acompanyada de música molt forta. Alguns de la processó van confondre l’Osman amb el seu pastor evangèlic, així que es van apropar a ell, el van abraçar i li van dir: «Moltes gràcies per haver arribat puntualment, pastor, sabíem que vindria!».

 L’Osman va intentar aclarir el malentès, però hi havia tant de xivarri que la gent no el sentia. Uns minuts després que el grup entrés al cementiri, uns quants van tornar i li van dir: «Pastor, l’estem esperant allà dintre».

 Quan ja no hi havia tant de soroll, l’Osman va poder explicar qui era i per què era allà. Després d’expressar la seva ràbia envers el pastor per no haver-se presentat, li van demanar a l’Osman: «Podria entrar i recitar alguna part de la Bíblia al grup?». L’Osman va acceptar.

 De camí al lloc del funeral, l’Osman els va fer algunes preguntes sobre la dona que havia mort, i va pensar en alguns textos bíblics que podria compartir amb els assistents. Quan va arribar a la tomba, es va presentar i els va explicar que, com a testimoni de Jehovà, participava en l’obra de portar bones notícies a la gent.

 Després, va fer servir Apocalipsi 21:3, 4 i Joan 5:28, 29 per explicar que el propòsit de Déu mai havia estat que les persones morissin. De fet, els va dir que Déu molt aviat ressuscitarà els morts, i que tindran la perspectiva de viure a la terra per sempre. Quan l’Osman va acabar, molts el van abraçar afectuosament i li van agrair que hagués portat «bones notícies de part de Jehovà». Llavors, ell va tornar a l’expositor mòbil.

 A l’acabar el funeral, alguns dels assistents van anar a l’expositor mòbil i van començar a fer preguntes sobre la Bíblia a l’Osman i la seva família. Van tenir una llarga conversa i, quan van marxar, es van emportar gairebé totes les publicacions que hi havia a l’expositor.