La batalla ha acabat, i la vall d’Elà ara està en silenci. La brisa del capvespre fa cruixir les tendes del campament militar. Mentrestant, Saül està reunit amb alguns dels seus homes, entre ells el seu fill Jonatan. Estan escoltant un jove pastor, David, que parla amb molt d’entusiasme. Saül li para molta atenció, no vol perdre’s res del que està explicant. Però, com se sent Jonatan? Tot i que ha aconseguit moltes victòries durant tota la seva trajectòria a l’exèrcit de Jehovà, en aquest cas la victòria no és seva, sinó d’aquest jove pastor. David ha matat el gegant Goliat! I la gent l’està lloant pel seu èxit. Sentirà enveja Jonatan?

 És possible que la reacció de Jonatan et sorprengui. Tan bon punt David va acabar de parlar, Jonatan i David van començar una gran amistat. La Bíblia diu que Jonatan «se’l va estimar com a si mateix». Jonatan, que era un arquer de renom, va regalar a David el seu equip de combat. Fins i tot, li va donar el seu arc. Quin gran regal! A més, Jonatan i David van fer un pacte solemne que els uniria com a amics per sempre. A partir d’aquell moment es donarien suport l’un a l’altre (1 Samuel 18:1-5, La Bíblia, Monjos de Montserrat [MM]).

 Des d’aleshores va començar una de les amistats més boniques que es descriuen a la Bíblia. Els servents de Déu valorem molt l’amistat. Si triem bé les nostres amistats, i alhora som amics comprensius i lleials, podrem enfortir la nostra fe en aquests temps tan difícils (Proverbis 27:17). Per tant, anem a veure què podem aprendre de l’amistat de Jonatan.

 Com es va forjar tan ràpidament aquesta amistat? La resposta té molt a veure amb la base que van posar. Pensa en alguns detalls. Jonatan no ho estava passant gaire bé. En els darrers anys, el seu pare, el rei Saül, havia canviat molt i anava de mal en pitjor. Abans era un home de fe i humil, però ara s’havia convertit en un rei arrogant i desobedient (1 Samuel 15:17-19, 26).

 De ben segur que aquest canvi d’actitud de Saül va trasbalsar profundament Jonatan perquè estava molt unit al seu pare (1 Samuel 20:2). És possible que Jonatan pensés en les males conseqüències que això portaria a la nació escollida per Jehovà. Faria la desobediència del rei que els seus súbdits anessin per mal camí? Provocaria això que perdessin l’aprovació de Jehovà? Sens dubte, eren temps molt complicats per a un home de fe com Jonatan.

 Aquest context ens ajuda a veure per què Jonatan va voler ser amic de David. Jonatan admirava la gran fe que tenia David. Recorda que, a diferència dels soldats de Saül, David no es va sentir intimidat pel gegant Goliat. Sabia que si anava a la batalla portant el nom de Jehovà, seria més poderós que Goliat amb totes les seves armes (1 Samuel 17:45-47).

 Anys abans, Jonatan havia raonat el mateix. Estava segur que el seu escuder i ell podien atacar tot un grup de soldats armats i vèncer. Per què? Jonatan va dir: «Per a Jahveh no hi ha cap impediment» (1 Samuel 14:6, La Santa Bíblia, Trinitarian Bible Society [TBS]). Així que Jonatan i David tenien molt en comú: una fe forta i un amor profund per Jehovà. Aquesta era la millor base que es podia posar a la seva amistat. Tot i que Jonatan era un príncep poderós de quasi 50 anys, i David era un pastor humil que probablement encara no havia fet els 20, aquestes diferències no importaven gens. a

 El pacte que van fer va protegir la seva amistat. Per què? Pensa que David sabia el que Jehovà li tenia preparat: seria el següent rei d’Israel! Li va amagar aquesta informació a Jonatan? Ni de bon tros! Una amistat com la seva creixia perquè tenien una bona comunicació, no hi havia secrets ni mentides. Com li deu haver afectat saber que David seria el rei? I si Jonatan tenia l’esperança de ser rei algun dia per corregir els errors del seu pare? La Bíblia no diu que Jonatan tingués cap lluita interna, sinó que parla del que realment importa: de la seva fe i lleialtat. Tenia clar que l’esperit de Jehovà estava amb David (1 Samuel 16:1, 11-13). Així que Jonatan va complir la seva promesa i va continuar veient David, no com el seu rival, sinó com el seu amic. Jonatan volia que es complís la voluntat de Déu.

 La seva amistat va resultar ser tota una benedicció. Què aprenem de la fe de Jonatan? Que tots els servents de Déu hem de valorar l’amistat. No cal que els nostres amics tinguin la nostra mateixa edat o antecedents. El que més ens beneficia és que tinguin una fe sincera. Jonatan i David es van animar i enfortir l’un a l’altre moltes vegades. I tots dos ho necessitaven, perquè la seva amistat estava a punt d’afrontar proves encara més dures.

 Al començament, Saül s’estimava David, i el va posar a càrrec del seu exèrcit. Però poc temps després, Saül es va deixar vèncer per un enemic que no havia aconseguit dominar a Jonatan: l’enveja. David va guanyar batalla rere batalla contra els filisteus, i la gent el va començar a lloar i admirar. Fins i tot algunes dones d’Israel van cantar: «Saül va matar els seus milers, i David les seves desenes de milers». A Saül no li va fer cap gràcia aquesta cançó. La Bíblia diu: «Saül mirà amb mal ull David des d’aquell dia en endavant» (1 Samuel 18:7, 9, TBS). Tenia por que David li intentés treure la corona, però no tenia cap raó per pensar així. Tot i que David sabia que seria el següent rei d’Israel, mai se li va passar pel cap usurpar el tron a Saül mentre fos el rei ungit per Jehovà.

 Saül va intentar que David morís en alguna de les batalles, però no ho va aconseguir. David va continuar sumant victòries, i el poble l’estimava i el respectava cada cop més. Així que el següent pas de Saül va ser intentar que els membres de la seva casa, els seus servents i el seu fill gran, s’aliessin amb ell en un complot per matar David. Imagina’t quin disgust va sentir Jonatan al veure el seu pare actuar d’aquesta manera! (1 Samuel 18:25-30; 19:1.) Jonatan era lleial com a fill, però també ho era com a amic. Així que es trobava en un conflicte de lleialtats. A qui seria lleial?

 Jonatan va dir: «Que el rei no pequi contra el seu servent, contra David, perquè ell no ha pecat contra tu, ja que les seves obres han estat molt bones envers tu: fins i tot va exposar la seva vida, i va matar el filisteu, i Jahveh va fer una gran salvació per a tot Israel; tu ho vas veure, i te’n vas alegrar. ¿Per què, doncs, vols pecar contra la sang innocent, matant David per res?». Per un segon, Saül va recuperar el seny i va escoltar el seu fill. Fins i tot va jurar que no faria mal a David. Però la seva paraula no tenia cap valor. Al veure que David aconseguia més victòries, Saül va sentir tanta ràbia i enveja, que li va llançar una javelina (1 Samuel 19:4-6, 9, 10, TBS). Però David va escapar i va fugir de la cort de Saül.

 T’has trobat mai en un conflicte de lleialtats? Pot causar molts mals de cap. En aquests casos, alguns poden aconsellar-te que per damunt de tot està la lleialtat a la teva família. Però Jonatan sabia que aquest no era el punt de vista correcte. Com podria posar-se de part del seu pare, si David era un servent de Jehovà obedient i lleial? Així que Jonatan va deixar que la seva lleialtat a Jehovà guiés les seves accions. Per aquesta raó va defensar públicament a David. Però encara que la seva lleialtat a Déu estava en primer lloc, va demostrar que també era lleial al seu pare a l’aconsellar-lo amb franquesa en lloc de dir-li el que volia escoltar. Cadascú de nosaltres farem bé d’imitar la lleialtat de Jonatan.

 Jonatan va intentar un altre cop que el seu pare fes les paus amb David, però aquesta vegada Saül ni tan sols el va escoltar. David va anar a trobar-se amb Jonatan d’amagat perquè temia per la seva vida. Li va dir al seu amic: «Només hi ha un pas entre jo i la mort». Jonatan va acceptar esbrinar les intencions del seu pare per fer-li saber a David. Com que David estaria amagat, Jonatan l’informaria utilitzant el seu arc i fletxes. Jonatan només li va demanar que fes aquesta promesa: «Mai no retiraràs la teva misericòrdia de la meva casa, tampoc quan Jahveh elimini un a un els enemics de David de la faç de la terra». David va prometre que sempre protegiria tota la casa de Jonatan (1 Samuel 20:3, 13-27, TBS).

 Jonatan va intentar parlar bé de David a Saül, però el rei es va enrabiar molt. Va cridar a Jonatan: «Fill de la rebel perversa!», i li va recriminar que la seva lleialtat a David era una vergonya per a la família. A continuació, va intentar persuadir Jonatan procurant despertar la seva ambició, dient: «Tots els dies que el fill de Jessè visqui sobre la terra no seràs afermat tu ni el teu regne». Jonatan no va perdre els estreps, i va implorar: «Per què ha de morir? Què ha fet?». Saül va esclatar i li va llançar una javelina al seu fill! Tot i que ja era gran, encara era un guerrer molt hàbil, però aquest cop va fallar. Jonatan, profundament dolgut i humiliat, va marxar molt enfadat (1 Samuel 20:24-34, TBS).

 Al matí següent, Jonatan va sortir al camp, a prop d’on David estava amagat. Llavors va disparar una fletxa, tal com havien acordat, per fer-li saber a David que Saül encara el volia matar. Jonatan volia quedar-se a soles amb David, així que va manar al seu servent que tornés a la ciutat. Per fi tenien un moment per parlar! Van plorar junts i Jonatan, ple de tristesa, va acomiadar-se del seu gran amic, que començava una nova vida com a fugitiu (1 Samuel 20:35-42).

 Jonatan va ser lleial i no es va deixar endur per l’egoisme. Satanàs odia les persones fidels, i li hagués encantat veure Jonatan seguint les passes del seu pare, posant en primer lloc les seves ambicions de glòria i poder. Recorda que a Satanàs li agrada alimentar la tendència egoista de les persones. Li va sortir bé amb els nostres primers pares, Adam i Eva (Gènesi 3:1-6). Però el seu pla no va funcionar amb Jonatan. Quina frustració per Satanàs! I tu? Venceràs els atacs de Satanàs? Vivim en un món ple d’egoisme (2 Timoteu 3:1-5). Imitaràs la lleialtat i abnegació de Jonatan?

 Amb el temps, l’odi que Saül sentia per David es va convertir en una obsessió. Saül s’estava tornant boig, estava reunint i dirigint el seu exèrcit només per buscar un home innocent per tot el país i matar-lo. Jonatan no podia fer res (1 Samuel 24:1, 2, 12-15; 26:20). Va participar Jonatan en aquesta campanya? És interessant que la Bíblia no diu que participés en aquesta persecució sense sentit. Això era impossible perquè Jonatan era lleial a Jehovà, a David, i al pacte que havia fet amb el seu amic.

 Els sentiments que tenia pel seu amic mai van canviar. Amb el temps, va trobar la manera de tornar a veure David. Va ser a Hóreix, que significa «Lloc boscós». Hóreix estava en una zona muntanyosa i silvestre, a pocs kilòmetres al sud-est d’Hebron. Per què va córrer Jonatan el risc d’anar a veure aquest fugitiu? La Bíblia diu que va ser amb l’objectiu de «donar-li confiança en Déu» (1 Samuel 23:16, MM). Com ho va fer?

 Jonatan va dir al seu jove amic amb molta convicció: «No tinguis por, perquè la mà de Saül el meu pare, no et trobarà». Per què estava tan segur? Perquè Jonatan tenia molta fe en el propòsit de Jehovà, sabia que es compliria. Va afegir: «Tu regnaràs sobre Israel». Jehovà havia fet aquesta promesa anys enrere a través del profeta Samuel, i ara Jonatan li recordava a David que sempre es podia confiar en la paraula de Jehovà. I què seria de Jonatan? «Jo seré el teu segon». Quina humilitat tan impressionant! Per a ell seria tot un plaer posar-se sota les ordres de David i ser la seva mà dreta, tot i que David era 30 anys més petit que ell. Jonatan va concloure: «Això també ho sap Saül, el meu pare» (1 Samuel 23:17, 18, TBS). En el fons, Saül sabia que era inevitable perdre la batalla contra l’home que Jehovà havia escollit com el proper rei d’Israel.

 Durant els següents anys, de ben segur que David sovint va recordar aquesta trobada amb molt de carinyo. Va ser l’últim cop que van estar junts. Malauradament, el desig de Jonatan de ser la mà dreta de David mai es va fer realitat.

 Jonatan va lluitar al costat del seu pare contra els filisteus, enemics declarats d’Israel. I ho va fer amb una bona consciència, perquè no va permetre que els errors del seu pare interferissin en el seu servei a Jehovà. Va lluitar amb valor i lleialtat, com sempre ho havia fet. Tot i així, Israel va perdre aquesta batalla. Saül s’havia apartat de Jehovà fins el punt de practicar espiritisme, un pecat molt greu segons la Llei de Déu. Per tant, ja no tenia la benedicció de Jehovà. Com a resultat, tres fills de Saül van morir, entre ells Jonatan. Saül va resultar ferit, i es va suïcidar (1 Samuel 28:6-14; 31:2-6).

 David va quedar devastat amb la notícia. Tenia un cor tan gran que fins i tot va plorar per Saül, que li havia causat tant de patiment! David va escriure una cançó de dol per Saül i Jonatan. Potser la part de la lletra més emotiva és la que dedica al seu estimat conseller i amic: «Estic afligit per tu, germà meu Jonatan, molt plaent eres per a mi; meravellós era el teu amor per mi, més que l’amor de les dones» (2 Samuel 1:26, TBS).

 David mai va oblidar el pacte que havia fet amb Jonatan. Per això, anys després, va cercar el fill discapacitat de Jonatan, Mefibòset, i el va cuidar (2 Samuel 9:1-13). Estava clar que David havia après molt de la lleialtat i integritat de Jonatan, que sempre va ser lleial a David sense importar el preu que hagués de pagar. I tu? Aprendràs també del seu exemple? Buscaràs amics com Jonatan? Seràs tu un amic com ell? Ho aconseguiràs si ajudes els teus amics a enfortir la seva fe en Jehovà, si poses en primer lloc la lleialtat a Jehovà i si et mantens lleial en lloc de satisfer els teus propis desitjos. D’aquesta manera demostraràs una fe com la de Jonatan.