L’escarabat cuirassat diabòlic (Phloeodes diabolicus) viu a l’oest de l’Amèrica del Nord. Segons els investigadors, aquest escarabat pot suportar una càrrega equivalent a 39.000 vegades el pes del seu propi cos, i fins i tot pot sobreviure si un cotxe li passa pel damunt. Com és possible que aquest escarabat suporti tanta pressió?

 Les parts superior i inferior de la closca, o exoesquelet, d’aquests escarabats s’uneixen a unes juntures que hi ha a cada costat. Un tipus de juntura resisteix fermament la deformació per compressió i així protegeix els òrgans vitals. Un altre tipus de juntura és menys rígida i permet que la closca es deformi més fàcilment. I un tercer tipus de juntura més flexible permet que la closca es mogui de manera que l’insecte pot introduir-se sota l’escorça dels arbres o amagar-se dins les escletxes estretes d’una roca.

 A més a més, al llarg del centre de l’exoesquelet hi ha una unió amb moltes protuberàncies, les quals encaixen entre elles com si fossin peces d’un trencaclosques. Això permet que la pressió es reparteixi per tot el cos. Aquestes protuberàncies, o sortints, tenen diferents capes que estan enganxades per proteïnes. Quan l’escarabat suporta pressió, les proteïnes formen petites fissures. Gràcies a aquestes fissures, que desapareixen amb el temps, els sortints absorbeixen la pressió sense arribar a separar-se.

 Els investigadors afirmen que la closca d’aquest escarabat pot ser útil per dissenyar estructures més segures que hagin de resistir pressió o impactes, com ara vehicles, ponts o edificis.

 Què en penses? És la closca de l’escarabat cuirassat diabòlic fruit de l’evolució, o és fruit del disseny?